Qui haja seguit els mitjans de comunicació espanyols durant les últimes setmanes pot arribar a pensar que les eleccions generals del 23 de juliol ja estan decidides. D’acord amb la majoria d’enquestes publicades i anàlisis escrites, tot indica que Alberto Núñez Feijóo pot ser president del govern i Santiago Abascal, molt possiblement, el seu vicepresident. L’estat d’ànim de la campanya apropa la dreta i l’extrema dreta a l’objectiu que ells mateixos han posat a la diana: derogar el ‘sanchisme’.
El PP i VOX cavalquen a lloms del més efectiu invent mediàtic dels últims anys. El ‘sanchisme’ és un concepte que de tan simple servix per al que un vulga a cada moment. Es pot utilitzar per assenyalar una forma “autoritària”, “il·legítima” i “tirànica” d’exercir la presidència, segons han dit Santiago Abascal o Isabel Díaz-Ayuso. També és una ideologia que, per damunt de tot, no té cap ideologia més que l’interés personal de Pedro Sánchez. Mentre que per molts altres el ‘sanchisme’ descriu un metavers en què ETA (liderats pel terrorista Txapote) i els independentistes catalans dominen les institucions de l’Estat de la mà del govern socialcomunista del Partit Sanchista i els amics de Nicolás Maduro. No és d’estranyar que Núñez-Feijóo haja proclamat que el 23-J va de triar entre “Sánchez o Espanya”.
Així les coses, cal recordar quan va començar la campanya electoral realment. Ho va fer l’endemà de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig, quan el PP i VOX van agranar els governs progressistes de la majoria de grans ajuntaments i governs regionals de l’Estat.
L’endemà de la desfeta de l’esquerra, Pedro Sánchez va avançar les eleccions generals per “clarificar” quin projecte polític volen els ciutadans. El que havia calculat el secretari general del PSOE amb el seu nucli dur de la Moncloa és que durant les setmanes prèvies al 23-J quedaria molt clar que l’altre projecte és el d’una coalició de la dreta amb l’extrema dreta.
Dit i fet. El Partit Popular i VOX han tancat governs en almenys 140 ajuntaments i formaran executiu autonòmic a Extremadura i al País Valencià, on un extorero amb predilecció per batejar el seu cavall amb nom de dictador feixista serà el vicepresident i conseller de cultura. També al País Valencià, l’Aragó i les Illes Balears el PP ha cedit a la presidència dels respectius parlaments autonòmics als perfils de VOX més ultraconservadors.
A més, en molts ajuntaments ja es comença a notar la mà de l’extrema-dreta amb la retirada de banderes LGTBI, la cancel·lació d’obres de teatre, l’eliminació de regidories d’igualtat o la censura de llibres infantils en català com tot just ha passat a Borriana.
No és d’estranyar que amb estos companys de viatge, el líder del PP haja tingut dificultats per mantenir un discurs coherent sobre els seus pactes amb VOX al mateix temps que reclama una majoria ampla per no dependre d’Abascal. Tampoc és estrany que l’esquerra haja trobat aquí un filó on intentar cimentar una remuntada in-extremis.
L’esquerra en temps de descompte Encara que el cara a cara entre Sánchez i Feijóo d’este dilluns haja estat una ensopegada inesperada pel PSOE i Sumar, el president i candidat socialista va començar la campanya llançat. Al primer acte de campanya, dijous de la setmana passada, el seu equip transmetia als periodistes un ambient d’optimisme i assegurava que si eren capaços de mobilitzar el vot que el 2019 va donar la victòria al bloc progressista, creien possible quedar per davant del PP.
El canvi d’ànim es va començar a forjar el 12 de juny, quan l’expresident Zapatero va rebatre amb contundència les afirmacions sobre la lluita contra el terrorisme que circulen habitualment als mitjans conservadors en una entrevista a la COPE. Missatge rebut, va pensar Pedro Sánchez, que durant els dies posteriors va fer el mateix en platós de televisió que habitualment són hostils amb la seua gestió. Ho va fer, segons va dir, per punxar “la bombolla del ‘sanchisme’” que havia deixat créixer i la qual va definir com una ”suma de maldats, mentides i manipulacions”.
L’altra estratègia en la qual confia el PSOE i Sumar per reeditar el govern de coalició és assenyalar els “retrocessos” que suposaria un govern del PP i VOX. Cada acte servix a Sánchez per a denunciar el “túnel del temps” que representen els pactes de la dreta i l’extrema dreta. Per la seua, banda Yolanda Díaz, encara que intenta distanciar-se del to de la campanya socialista, també carrega contra els “bàrbars” de VOX. La líder de Sumar sap que la lluita pel tercer lloc amb VOX és de gran importància en circumscripcions mitjanes, com Tarragona, on l’últim escó pot caure d’un costat o de l’altre. Amb unes enquestes que no coincideixen en situar el PP i VOX per damunt o per sota de la majoria absoluta, el resultat del 23-J es pot decidir per un escàs marge de vots.