Un estudi recent del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha detectat compostos químics plastificants en sardines, seitons i lluços del mar Mediterrani.
Els nivells trobats, però no suposen un risc per a la salut humana. El treball l’ha liderat l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l’Institut Epsanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC).
Les plastificacions estudiades són els èsters organofosforats, una família de compostos químics àmpliament utilitzats per la indústria. Alguns d’estos tenen efectes tòxics sobre el sistema nerviós i endocrí i poden afectar el sistema reproductor o tenir efectes cancerígens.
L’estudi inclou l’anàlisi de 5 mostres de sardines, anxoves i lluços recol·lectats a la zona del Mediterrani occidental. En concret, al Cap de Creu, el Delta de l’Ebre, el Golf de València i el d’Alacant. Els resultats mostren que tots els individus excepte dos van mostrar nivells de plastificants de fins a 73 nanograms per gram de múscul. L’autora principal de l’estudi i investigadora de l’IDAEA-CSIC, Ethel Eljarrat, afirma que els resultats van ser similars per a les quatre zones, cosa que indica que l’ús d’estos plastificants és similar en tota l’àrea analitzada.
Tot i això, sí que hi ha diferències entre les tres espècies, sent la sardina el peix amb més quantitat de plastificants trobats, seguida del seitó i del lluç. Estes diferències estan relacionades amb les diferents capacitats d’adquisició, bioacumulació i metabolisme de cada espècie. Els nivells inferiors trobats al lluç, que és un depredador parcial de sardines i seitons, suggereixen que aquests contaminants no és biomagnifiquen al llarg de la cadena alimentària.
Els investigadors asseguren que el consum d’estos peixos no suposa cap amenaça per a la salut humana. Tot i això, l’exposició humana a estos contaminants es produeix per diferents vies, com la ingestió d’altres aliments, la inhalació o la ingesta de pols. La suma de totes estes fonts sí que podria plantejar un cert risc. Per això, és recomanable minimitzar l’exposició humana a estos plastificants, reduint la contaminació dels ecosistemes marins i prevenint un augment dels seus nivells als peixos, afirma Eljarrat.
D’altra banda, l’equip de l’ICM-CSIC està estudiant el declivi de les poblacions de sardina i seitó a la costa oest del mar Mediterrani. L’investigador d’este centre Joan Giménez explica que hi ha diverses hipòtesis obertes, com per exemple l’augment de la pressió pesquera, les temperatures més càlides de l’aigua a causa del canvi climàtic o la presència de contaminants com els analitzats en este estudi.
La recerca s’ha publicat a la revista ‘Environmental Pollution‘.
