Dies i memòria

Avui comencem el març, un mes convuls, fent honor a l’etimologia del nom, ja que és el mes dedicat a Mart, déu de la guerra, com el dimarts. Arribarà la primavera i el tancarem el dia de Pasqua, havent passat la Setmana Santa, i estrenant -encara de nou- l’horari d’estiu.

Les dites populars i refranys descriuen bé el mes: “El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies”. Diuen que el març marceja, i això vol dir que és un mes variable, i de moltes cares. També asseguren que “el que fa el dia 3, fa tota la resta del mes”, alerta a diumenge. Altres cites, d’entre la cinquantena que hi ha: “Març, marçot, s’emporta la vella de la vora del foc, i la jove si pot”. “Març marceja, Abril bogeja”. “Quan el Març fa de Maig , el Maig fa de Març”, veurem que es compleix.

Després mos trobem en més d’una vintena de commemoracions de dies mundials. Avui dia 1 és el Dia de Zero Discriminacions i també de la Vida Silvestre (ara amenaçada per l’emergència climàtica i la pèrdua de biodiversitat). D’entre la resta remarquem els més significatius: el dia 8, de la Dona; dia 15, de la Felicitat; 21 de l’Aigua, i de la Poesia; dia 23 de la Meteorologia. Avui dia, però, és quan el doctor Joan Lluis Borràs Balada rebrà el premi Valor Ebrenc. El dissabte 16 viurem el naixement del dia “omplim els teatres”.

Sovint diem que cada dia hauria de ser el de la dona, o del que sigui. És a dir, són dies per posar en valor conceptes, situacions, col·lectius, etc. La memòria històrica ha de completar les dates. Així, cal no oblidar que el 22 de març de 1937, fa 87 anys, Tortosa va patir un atac de l’aviació feixista poc abans de les 8 de la tarda, en el marc de la Guerra Civil Espanyola. Va ser el segon bombardeig sobre Tortosa, el primer es va registrar el 23 de febrer i va causar víctimes mortals, a més a més de diversos ferits al carrer marquès de Bellet.

Resulta que demà farà mig segle que el règim del dictador Francisco Franco va executar l’anarquista Salvador Puig Antic, assassinat a garrot vil a Barcelona; a la presó de Tarragona es va fer el mateix amb el conegut com a Heinz Chez, el nom real del qual era Georg Michael Welzel, nascut a Cottbus, Brandenburg, Alemanya el 1944, per tant era un ciutadà alemany oriental tot i que sempre fou presentat a l’opinió pública com a polonès. Chez va ser un home obsessionat per la llibertat, empresonat tres vegades per intentar sortir de l’Alemanya de l’Est i que, quan ho va assolir, va arribar al país equivocat en el pitjor moment.

La mort de Salvador Puig Antich va ser la venjança del règim per l’atemptat de Carrero Blanco, encara que no hi va prendre part. Heinz Chez va ser condemnat per l’assassinat d’un guàrdia civil el 19 de desembre de 1972 al bar del càmping Cala d’Oques, a l’Hospitalet de l’Infant. Segons la policia, hi va entrar amb una escopeta -era temporada de caça- que havia robat uns dies abans al xalet d’un viticultor alemany. Minuts després, entrà al local, com cada dia, el guàrdia civil Antonio Torralbo, i Chez, sense mòbil aparent, li disparà mortalment.

En plena fugida es va desfer de l’arma i l’endemà mateix va ser detingut a l’estació de tren de l’Ametlla de Mar. En el moment de la detenció, va declarar haver nascut a Szczecin (Polònia) el 1939 i dir-se Heinz Chez. No li va ser difícil de construir aquella falsa identitat: son pare es deia Kart-Heinz, el cognom de soltera de sa mare era Chez i el seu avi matern era polonès.

Fou la primera i única execució del botxí José Monero Renomo i va ser un autèntic calvari per la imperícia del botxí. L’endemà, a totes les edicions de la premsa espanyola de l’època hi apareixia la seva foto al costat de la de Salvador Puig i Antich.

Són fets que tampoc s’han d’oblidar, igual que els dies mundials.

Tomas Carot
Tomas Carot
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

39 + = 45

Últimes notícies