«Les dones i els dies» és el recull de l’obra poètica de Gabriel Ferrater. D’aquí a cinc dies serà 8 de març, Dia Internacional de les Dones, reconegut per l’ONU, una data aprofitada tradicionalment per a reivindicar el feminisme i denunciar el sexisme. Es parla, com en la majoria d’efemèrides, que hauria de ser-ho cada dia; és a dir, que la consciència hauria de fer visible la qüestió de forma permanent.
Potser s’està aconseguint. Només el mes passat hi ha alguns esdeveniments remarcables: el dia 5 es celebra santa Àgueda, considerada patrona de les dones. Moltes poblacions (a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta és ben viva, santa Agda) fan festes en honor seu; tenen un cert caràcter carnavalesc i es caracteritzen per la inversió dels papers socials entre homes i dones: les dones manen al poble.
El 6 de febrer va ser el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, encara vigent a casa nostra. L’any 2021 els Mossos d’Esquadra van tenir coneixement de 5 casos i va atendre 6 nenes, en l’àmbit de la mutilació genital femenina a Catalunya, molt lluny dels 55 casos registrats l’any 2008.
El dia 11 de febrer també s’escau el Dia de la Dona i la Nena en la Ciència (des de 2016). L’objectiu és promoure la participació plena i en condicions d’igualtat de les dones i les nenes en l’educació, la capacitació, l’ocupació i els processos d’adopció de decisions en la ciència; també eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l’educació i l’ocupació, tot trencant les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals mitjançant polítiques i plans d’estudi en el camp de la ciència per fomentar una major participació de les dones i les nenes, i reconèixer els seus èxits. Per exemple, la tortosina Mariona Cid Xutglà.
També el 22 de febrer, Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre homes i dones. La diferència actual està situada en el 21%. El 30 de març serà el Dia Internacional de les treballadores de la Llar, per a visibilitzar a les dones que realitzen les tasques domèstiques, ja sigue de manera remunerada o no, i per ficar al centre del debat el fet que són les dones a les quals el sistema capitalista i patriarcal aboca a una major discriminació i precarització laboral.
Al web de l’Institut Català de la Dona hi trobareu totes les referències de l’any a dies rellevants relacionats amb les dones i nenes.
Iniciatives remarcables com que el passat 27 de febrer es va tancar el procés d’inscripció a la iniciativa Dones Artistes Rurals al Baix Ebre, per visibilitzar les creadores que desenvolupen contingut d’art contemporani a la comarca. El projecte és un programa pioner, nascut l’any 2020 i que treballa per oferir formació, difusió i crear xarxa entre dones artistes que treballin fora dels àmbits urbans, a través d’una plataforma que permet visibilitzar les seves creacions i promocionar les col·laboracions i projectes comunitaris. El dijous dia 1 de juny es farà la presentació pública.
La guerra entre Ucraïna i Rússia ha centrat l’atenció dels mitjans en els darrers dies, per la celebració del primer any del conflicte. Potser si manessen més dones, en lloc de celebrar un minut de silenci, haguessin convocat un silenci d’un minut per cada un dels 59 conflictes que hi ha vigents al món, i l’acte hauria durat una hora.
Òbviament, encara hi ha molt per fer. Molts noms a posar. Poc a poc avançarem en aquest procés d’igualtat, de llibertats, de reconeixement. No hi ha més espai per escriure, però si per a la rfeflexió de cadascú.
A les 16.33 del dilluns 20 de març entrarem a la primavera, i el primer esdeveniment de l’endemà és el Dia Mundial de la Poesia (des de 1999). He començat amb una referència poètica i acabo reivindicant Zoraida Burgos, la poeta tortosina que ben bé representa aquest anorreament de la dona: l’any 1971 va guanyar el primer premi Màrius Torres de poesia catalana, convocat a Lleida, amb l’obra «D’amors, d’enyors i d’altres coses». Em va captivar la publicació que vaig llegir el 1972. Una mostra, prou primaverenca:
Estètica
M’agrada tot el nou, el que es renova,
les fulles tendres dels arbres a la primavera,
una pell ben tibant, adolescent,
la besada d’uns llavis sense cap clivella,
l’arena molla de poc per les onades,
una pintura fresca…
