Un altre cop he tingut gran plaer en llegir dos articles a l’admirat Setmanari l’Ebre. El primer, el que en Ferran Bel anomena “Panses” en un clar sarcasme a la poca memòria d’alguns que anomenaré desorientats de la política. En Bel relata un reguitzell de tot el que varen fer a Tortosa i pedanies en els molts anys de govern del seu partit i els successius alcaldes.
D’en Ferran no puc opinar com a alcalde per respecte als ciutadans de Tortosa, però com a persona que els últims quaranta anys he vingut constantment a la ciutat sí que puc i vull dir la meva.
La Tortosa de Santa Càndida als Jutjats no la coneix ningú. Tota l’entrada des de l’Aldea fins als nous jutjats és tota una revolució. Però els nous governants no ho volen veure. És lògic. Després de tants anys volen un nou consistori i volen fer-se notar. El que han de demostrar és que ells són millors i faran coses més interessants per a millorar la vida dels ciutadans, mai criticar als anteriors perquè la bomba et pot esclatar a la cara, com ha fet Bel.
Personalment vaig ser un dels responsables de donar un colp similar a Deltebre però, a diferència dels nous colpistes a pobles i ciutats actuals, vàrem lluitar per aconseguir fer-ho millor. Que ho aconseguirem o no és un altre cantar. Això sí, mai vàrem criticar el treball dels anteriors.
Jo d’en Ferran només puc opinar com a persona educada i humil. No ho faré com alcalde perquè a mi no em correspon i els amics tortosins em podrien posar les galtes roges.
El segon article que no puc deixar passar per alt és la notícia del nomenament com a Ombudsman, defensor del Ciutadà de la ciutat de Tortosa, de l’advocat Cándido Jornet, la persona més indicada per a aquest càrrec. Amic i company dels amics. El conec de principis del 80 del segle passat i mai una paraula fora de lloc. Sempre a la disposició dels companys per tot el que hem necessitat.
Gràcies Mestre, company i amic.
