El tràgic accident del 9 d’abril al canal de reg a Roquetes encara retrona pels llocs més concorreguts del poble. La gent en parla. Un dels herois fins ara gairebé anònims dels fets, el marroquí Marouane Asbaai, tot just no vol tombar gaire per Roquetes estos dies per no haver de donar massa explicacions ni escoltar massa relats sobre el succés. Intenta no reviure’l, tot i que no ho aconseguix perquè va ser-ne protagonista i admet que encara està com bloquejat mentalment. Se reclou a casa i a la barberia on treballa, al costat del Mercat de Roquetes, on intenta centrar-se a tallar els cabells a la gent i no tindre temps de rumiar. Fa una petita excepció i rep el Setmanari l’Ebre per a rememorar el que va viure aquella tarda fatídica. La perruqueria està a tocar del canal, i ell estava per fora de l’establiment, perquè no devia tindre clients en aquell moment, quan va arribar “un home gran corrents” alertant que un cotxe havia caigut al Canal de la Dreta de l’Ebre, entre Jesús i Roquetes. El jove no s’ho va pensar dos cops, va anar cap allà, se va traure la roba en un rampell incontrolat, quedant en calçotets, i quan va veure que el corrent arrossegava una dona que no parava de cridar, s’hi va llançar, va dixar que la víctima se li agafés al coll i la va dur fins a la vora, segons explica, passat ja el pont del canal de l’avinguda dels Ports de Roquetes. “Ni jo mateix sé què vaig pensar en aquell moment, vaig fer el que vaig poder i prou”, transmet. Va haver-hi més gent, des de fora, amb una corda, que els va ajudar a sortir a tots dos per un lloc de difícil sortida, perquè una tanca resseguix el canal, mentre la dona no parava de demanar desesperadament que ajudessen els seus fills, que també anaven dins del cotxe. Marouane, abans de sortir del canal, encara va veure de reüll com un altre cos se movia a mercè del corrent, i després no recorda gaire cosa més. Ni va arribar a parlar amb la mare dels nens i conductora del cotxe. “Ella estava en xoc, però jo també, com paralitzat”, reconeix. Entre un altre noi que es va llançar també a l’aigua, gent aplegada a les vores i els bombers van poder treure del canal els tres nens, de 3, 5 i 11 anys, però el rescat de la menuda, l’última a poder sortir del vehicle enfonsat, va arribar massa tard i va patir una parada cardiorespiratòria fatal. “Ara em costa dormir; me desperto a les nits i el cap se me’n va sempre al mateix lloc, i sento la dona cridar i fins i tot me sento culpable per no haver tret a la pobra xiqueta”, expressa Marouane, amb timidesa i alhora amb sentiment i neguit, assegut en un sofà de la perruqueria on treballa. “És una situació molt difícil per a esta dona, pel que li ha passat a sa filla”, comenta Marouane amb un punt de frustració. Els dos xiquets van ser ingressats a l’hospital Joan XXIII de Tarragona, però ja van rebre l’alta l’11 d’abril, segons fonts que n’han fet el seguiment. La Policia Local de Roquetes continua investigant el cas, perquè les causes de l’accident encara no estan clares.
Marouane té 25 anys i va arribar a Tortosa el 2019 des del Marroc, gràcies a un visat. Viu a Ferreries, on ja va treballar de perruquer abans d’entrar a fer la mateixa faena a la Barberia Roquetes. No té la seua família a prop, però té parella aquí i tenen plans de boda, revela. No oblidarà mai la tarda del 9 d’abril del 2025. No es planteja anar al metge per a buscar acompanyament en la gestió del tràngol i encara es treu mèrit quan li diuen que no tothom hagués fet el mateix que ell: “Hi ha gent que no sap nadar”, relativitza. Ell en sap “una mica” i no va dubtar a llançar-se a l’aigua gelada del canal a Roquetes.
