HomeCulturaDos vicecònsols francesos ens apropen la vida a l’Ebre de finals del...

Dos vicecònsols francesos ens apropen la vida a l’Ebre de finals del segle XIX

A través de les fotografies podem viatjar al passat per a descobrir com eren les ciutats, els municipis, els carrers, les cases…, com es vivia antigament i com eren els actes festius, socials, religiosos i polítics de l’època. Este és un dels objectius dels àlbums fotogràfics que, cada any, l’arxiver i historiador, Albert Curto, de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre impulsa, emmarcat en la col·lecció ‘Finestres al passat’, que publica Onada Edicions.

Les vuit edicions anteriors són una col·lecció de monografies de fotògrafs, professionals o aficionats que han dixat imatges de valor documental sobre Tortosa i les Terres de l’Ebre. Enguany, Curto, de la mà de l’Arxiu Comarcal del Ripoll, i també de Montse Freixa i Josep Ribas, ha impulsat un llibre sobre dos testimonis francesos que ens han apropat la Tortosa i les Terres de l’Ebre de finals del segle XIX, en unes imatges inèdites, que no havien vist la llum fins ara.

Es tracta de les imatges fetes per François Xavier Ducloux Laurent i d’Olivier Ordinarie. Però qui van ser estos dos personatges i com van acabar enregistrant estes fotografies mai vistes que ens apropen a diferents racons de la capital del Baix Ebre, i també a les tradicionals barraques del Delta, en una estètica i construcció ben diferents a la imatge ben concebuda que en tenim tots quan pensem en estes infraestructures deltaiques? Doncs, bé, el primer va ser vicecònsol de França a Tortosa i Sant Carles de la Ràpita, entre els anys 1886 i 1891; i el segon va ser vicecònsol de Tarragona.

Segons s’explica en la introducció del llibre Ducloux & Ordinarie, el testimoni francès, François Xavier Ducloux Laurent va nàixer el 1832 a Le Donjon (al departament francès d’Allier) i va cursar estudis superiors com a enginyer de mines, per la qual cosa va tenir una sòlida formació com a geòleg. “El reclam i la potenciació de la conca carbonífera de Surroca-Ogassa el va fer recalar al Ripollès”; i als 27 anys d’edat ja era el director facultatiu d’aquelles mines, que, gràcies als seus estudis i treballs, van assolir molt de prestigi.

Va tindre un paper important en el desenvolupament de la via fèrria que unia les mines amb Sant Joan de les Abadesses per a donar sortida als productes miners, va aconseguir una col·lecció de minerals de referent mundial i va descobrir i batejar un mineral de plata al qual anomenà ‘ribotita’. Durant la seua estada a Ripoll -on acabaria morint l’any 1918-, va conèixer Francesca (Fanny) Illa Batlle (1846-1925), amb qui es va casar i va tenir una filla, Concepció. D’enginyer i tècnic de mines va passar a ser diplomàtic, segurament, diuen els arxivers, “gràcies als seus contactes d’alt nivell estamental i al fet de ser coneixedor de diferents idiomes”.

Així, va ser agent representant del comerç francès a Terranova el 1882; i a Brugas (Bulgària) entre el 1882 i 1886. Aquell mateix any, al novembre, va ser nomenat vicecònsol de Tortosa i la Ràpita, juntament amb Ordinaire, que ho fou de Tarragona. Olivier Ordinaire va nàixer el 1845 a Besançon (al departament francès Doubs, a la Borgonya francesa). Tot i que també va exercir de diplomàtic, la seua vessat més coneguda és la d’explorador. I és que Ordinaire, el 1882 va ser nomenat cònsol de França a Callao (el Perú), des d’on va fer diverses expedicions, entre les quals destaca la que va protagonitzar el 1885 quan va tornar cap al seu país natal travessant els Andes i el baix Amazones. Això li va permetre conèixer nombroses poblacions i territoris, així com tribus, el resultat de les quals va quedar plasmat en un seguit d’estudis geogràfics, botànics i etnològics que van tenir una gran acollida.

Tant Ordinaire com Ducloux van compartir el títol de cavaller de la Legió d’Honor de França, però no només això, tots dos eren uns apassionats de la fotografia i van documentar gran part dels seus treballs. Això va afavorir el seu lligam i, segons els arxivers, tot apunta que organitzaven safaris fotogràfics plegats. Ordinaire ha dixat un ric llegat sobre Tarragona al voltant d’aquella època, així com de les seues expedicions sud-americanes.

El fons fotogràfic de la família Ducloux, format per 672 imatges, es va dipositar a l’Arxiu Museu Folklòric del Ripoll, és probable que durant la primera meitat del segle XX.

Posteriorment, l’any 2001, el bisbat de Vic va incorporar este fons a l’Arxiu Comarcal del Ripollès, amb el qual ha treballat conjuntament l’Arxiu del Baix Ebre per a recopilar i escollir les fotografies que conformen les més de 90 pàgines de l’àlbum fotogràfic. Tot i la diversitat que conformava el fons dels fotògrafs, s’han escollit aquelles que responen a un àmbit més personal i familiar, fruit de les seues estades per Tortosa i per les Terres de l‘Ebre, i que, en no haver estat publicades ni difoses, són rellevants per la informació desconeguda que aporten.

En este sentit, els autors del llibre destaquen “les del Delta, precisament, perquè no se’n coneixien d’aquella època i ens mostren unes barraques encara no modificades per les exigències sanitàries de principis del segle XX”. Així, les barraques deltaiques de finals del s. XIX, tal com mostra alguna de les imatges d’estes pàgines, no presenten revestiment de calç, una característica afegida durant les primeres dècades del 1900, segurament, per prescripció sanitària a causa de les malalties. També destaca la imatge d’un grup de dones eixugant la roba als afores del barri del Rastre, al peu de la lloma i fort del Bonet, que testimonia la llarga tradició de l’assentament de la comunitat gitana en este barri, així com el costum de fer la bugada comunitàriament i estenent la roba sobre les roques perquè s’eixugués. La indumentària típica de l’època, segons l’activitat a desenvolupar, no passa desapercebuda als ulls dels vicecònsols francesos.

D’esta manera podem veure amb certesa el clixé associat a la fisonomia i atributs dels pescadors, la vida i roba pagesa de parelles i famílies que habitaven el Delta, ben diferenciada dels pastors de la Caramella, com es vestien els caçadors forans i com ho feien els autòctons, i també els carabiners, els oficials de marina i guàrdies civils. D’altra banda, el fons fotogràfic també permet reconèixer indrets que avui dia han viscut una gran quantitat de transformacions.

És el cas del mas de Manuel de Córdoba – avui conegut com a mas de l’Ardiaca, situat a uns tres quilòmetres de Tortosa-, també de l’aleshores poc urbanitzat barri de Ferreries, el barri de Sant Jaume de Tortosa des d’una perspectiva bastant infreqüent, captada des de la platja de la Xiquina, que mostra la continuació de la façana fluvial, el barri de Remolins -amb l’antiga plaça de bous, on també s’aprecia el tram de muralla emmerletat que anava des de la torre Rodona fins al portal Vimpeçol i que va ser enderrocat a principis del 1900-; l’estació de mercaderies o el palau de Sant Ruf.

A més, també s’il·lustren indrets que avui dia ja no existixen, com és la visió poc coneguda de l’Eixample de Tortosa, amb els quarters i la muralla avui inexistents, la caseta dels Consums -coneguda com a Fielato o burot, situada al costat de l’accés al pont de barques- des d’on es controlaven els productes alimentaris que entraven a la ciutat per a imposarlos les taxes municipals; la torre de Soldevila, avui desapareguda i de la qual hi ha pocs testimonis gràfics; un molí flotant d’Aldover, que fa molts d’anys que van desaparèixer, un campament de pescadors de l’assut de Xerta o l’embarcació de vapor ‘Ciudad de Tortosa’. Entre alguns indrets i elements que encara existixen avui dia podem trobar la torre de la Carrova d’Amposta, el canal d’Aldover -amb dos llaüts remuntant l’Ebre, l’antiga navegació pel riu-; la fàbrica del Toscar -també coneguda com de Pallarès- a Alfara de Carles, o la serra de Cardó.

L’àlbum fotogràfic d’Albert Curto, Montse Freixa i Josep Ribas, Ducloux & Ordinaire, el testimoni francès, ens permet fer un recorregut per la Tortosa i les Terres de l’Ebre de finals del segle XIX, durant els cinc anys que, el primer, va ser vicecònsol de la capital del Baix Ebre.

 

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

9 + 1 =

Últimes notícies

-->