El Govern de la Generalitat, després dels episodis de pluges de finals d’hivern, va aixecar el 18 de març l’emergència per sequera a l’embassament Darnius-Boadella, a Riudecanyes i a l’aqüífer Fluvià-Muga, els tres àmbits que quedaven en este estat. Grups conservacionistes, a continuació, avisaven que la sequera “ni molt menys s’ha acabat” sinó que “l’escassetat és crònica”, en paraules del portaveu d’Aigua és Vida, Dante Maschio. Ara bé, els ecologistes posen en dubte algunes de les mesures plantejades pel Govern per a donar solucions estructurals a la falta d’aigua cronificada, com ara la dessalinitzadora del Foix prevista a Cunit.
Aigua és Vida, el Gepec-EdC i la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) asseguren que esta planta no és necessària, ja que han dut a terme un estudi segons el qual l’excedent que el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) té sobre l’aigua que pot agafar del riu Ebre és superior al potencial de la futura dessalinitzadora. La dessalinitzadora de Cunit estava pensada en un principi per a enviar aigua tant al sistema d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) com a la xarxa CAT. En el cas del sistema CAT, les estimacions de les tres plataformes indiquen que el Consorci podria utilitzar fins a una vintena d’hectòmetres cúbics (hm3) anuals més dels que fa servir, que vindrien a ser els mateixos 20 hm3 que produiria la planta de Cunit cada any. La PDE no planteja que el CAT consumisca més aigua de l’Ebre -el 2024 se’n van consumir 74 hm3 i la concessió vigent és de més de 94-, però sí que utilitza l’argument de l’excedent del CAT per a desmuntar la necessitat de la dessalinitzadora de Cunit que defensa el Govern.
Des de la PDE, Matilde Font ha insistit que la dessalinitzadora del Foix és “la baula” per a interconnectar l’aigua de l’Ebre amb ATLL i que esta arribe a l’àrea metropolitana de Barcelona. Si bé ha reconegut que des de l’executiu se’ls ha traslladat sempre que la planta del Foix serviria per a donar aigua a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, Font ha defensat que en este cas l’equipament se pot instal·lar 60 quilòmetres més al nord d’on està projectat i això estalviaria recursos en el transport de l’aigua cap a estes ciutats. Pel que fa a la demanda d’aigua del Camp de Tarragona, Quim Pérez, portaveu d’Aigua És Vida, exposa que la regeneració d’aigua de les depuradores del Camp de Tarragona té un potencial de generar 32 hm3 anuals -part d’esta aigua s’injectaria al sistema CAT- i que això, juntament amb altres mesures d’estalvi, és suficient per a garantir l’abastiment. Pérez és crític amb l’estratègia del Govern. “Es basa en una política d’oferir aigua sense fi i això a mitjà termini posa el sistema en fallida. Nosaltres apostem per la gestió de la demanda i múltiples fonts d’abastament, mentre ells aposten per grans infraestructures i un gran volum d’aigua per a oferir a tots els usos. Això en un clima mediterrani és totalment insostenible”, va subratllar.
Els proteccionistes també reclamen a la Generalitat que faça les obres per tal que els pagesos del Baix Camp puguen fer servir l’aigua tractada de la depuradora de Reus per a regar i evitar així l’històric i controvertit traspàs d’aigua del riu Siurana a Riudecanyes.
