HomeSense categoriaEfemèrides (Futbolistes internacionals ebrencs (III) · Oriol Romeu i Aleix Garcia, els...

Efemèrides (Futbolistes internacionals ebrencs (III) · Oriol Romeu i Aleix Garcia, els últims referents del futbol ebrenc

EDICIÓ PAPER // Oriol Romeu i Aleix Garcia són els últims ebrencs que han  vestit la samarreta de la selecció espanyola de futbol. Els dos jugadors falduts han format part de forma assídua de les categories inferiors del combinat espanyol, i també després de destacar en dos dels clubs que més treballen el planter, han decidit en els darrers anys provar l’aventura de jugar en lligues estrangeres, on estan tenint un destacat protagonisme: Oriol ja consolidat a la Premier League i Aleix actualment a la lliga de Romania després d’una etapa per Bèlgica.

Oriol Romeu és un dels migcampistes de més nivell que han sorgit a les Terres de l’Ebre en les últimes dècades. Des de la seua etapa de formació va destacar pel seu esforç, col·locació al terreny de joc i bona tècnica i criteri per a la circulació i distribució de la pilota. Això li ha permès triomfar a la Premier League, després de consolidar-se per les seues excel·lents actuacions al Southampton.

Nascut el 24 de setembre del 1991 a Ulldecona, Oriol Romeu i Vidal va destacar des de molt jove entre els futbolistes de la seua generació. Format a les categories inferiors del RCD Espanyol, va fitxar pel FC Barcelona el 2004, als 13 anys d’edat. Va jugar en les diferents categories del club, i durant el seu últim any com a juvenil, va pujar al Barcelona B, durant la temporada 2008-09 de la mà de Luis Enrique. Una gran projecció i rendiment van propiciar una meteòrica ascensió en la seua carrera futbolística, i a partir del 2009 i durant dos temporades, es va fer un lloc com a titular del Barça B, amb el qual va pujar a Segona Divisió i va aconseguir el tercer lloc a la Liga Adelante 2010-11.

El 21 de desembre del 2009, Josep Guardiola li va donar l’oportunitat de jugar un partit amistós amb el primer equip davant el Kazma SC de Kuwait. El seu debut en partit oficial va tenir lloc el 14 d’agost del 2010, en l’anada de la Supercopa d’Espanya contra el Sevilla FC. Va jugar els 90 minuts, però el Barça va caure derrotat. Va debutar a Primera Divisió el 15 de maig del 2011 davant el Deportivo La Corunya, amb empat 0-0. Oriol tenia potencial per a convertir-se en el migcampista defensiu del futur al Barça, però l’arribada de Javier Mascherano va minvar les seues possibilitats. Va disputar un total de 18 partits a Segona amb el Barça B, en què a més va marcar un gol. 

Alguns periodistes i tècnics van començar a comparar el seu joc i estil, amb el de Sergio Busquets, per demarcació i la forma  d’evolucionar i competir d’amunt del terreny de joc.
Les seues bones actuacions i projecció de futur van cridar l’atenció i interès de molts clubs, alguns fins i tot de lligues estrangeres, i el 23 de juliol del 2011, el Chelsea va arribar a un acord per a la contractació d’Oriol, signant un contracte de 4 anys per un total de 4,35 milions de lliures esterlines, encara que el Barça va incloure una opció de recompra per 8,7 milions el primer any i de 13 el segon. Va començar la temporada amb molt bon peu, fins a convertir-se en peça fonamental en els esquemes d’André Villas-Boas. Una campanya 2011/12  plena d’èxits, culminada amb la consecució per part del conjunt de Londres, de la Champions League i la FA Cup, que formen part del destacat palmarès del jugador faldut.
Però després de la destitució del tècnic portuguès, substituït per Roberto Di Matteo, Romeu va començar a perdre protagonisme. Amb l’arribada de Rafa Benítez va tindre més presència, però una greu lesió de genoll l’11 de desembre del 2012, en un partit contra el Sunderland, el va deixar fora de l’equip per a la resta de la
temporada. 

 

Una de les alineacions del FC Southampton de la temporada 2020/21 amb Oriol Romeu.

 

Amb galons al Southampton

Quan es va recuperar, el Chelsea va fer efectiva la seua cessió al València, sense tindre el protagonisme esperat, disputant durant la temporada 18 partits, 15 com a titular, perjudicat per patir una lesió de menisc, que va afectar la seua regularitat com a jugador de l’equip valencianista. Després va tornar a Anglaterra, i el 4 d’agost del 2014 va marxar cedit al VfB Stuttgart de la Bundesliga, on va jugar 27 partits a bon nivell. 
A l’agost de l’any 2015 és fitxat  pel Southampton FC, dirigit per Ronald Koeman  per 7 milions d’euros i un contracte de tres anys. En les primeres tres temporades, es consolida com a titular, disputa 106 partits i marca 3 gols. En la seua primera temporada, l’equip es va classificar per a l’Europa League. A la segona, va disputar la final de l’EFL Cup davant el Manchester United, i Oriol va tancar el curs amb el reconeixement com a Millor Jugador del Southampton, on continua sent tot un referent i un dels jugadors amb més galons de l’equip, en el qual complirà la seua sexta temporada.

 
Campió Europeu i olímpic

En la seua etapa en el planter del Barça va destacar també com un dels jugadors fixos en la selecció espanyola en totes les seues categories, amb  un total de 41 partits en les diferents seleccions estatals. 

Va disputar el Campionat Europeu sub-17 del 2008, on Espanya va ser campiona a Turquia superant 4-0 en la final a França, en un equip dirigit per Juan Santiesteban, on hi havia jugadors de la qualitat de Thiago, Martin Montoya, Sergi Garcia, Canales o Rochina. Amb la sub-18 va aconseguir el títol de la Copa de l’Atlàntic de Gran Canària el 2009. Amb la sub-19, Oriol va disputar dos campionats europeus de manera consecutiva el 2009 i 2010. En la primera a Ucraïna, l’equip no va superar la primera fase i en la següent, un any després a França, Espanya va aconseguir arribar a la final, i va perdre a Caen per 2-1, amb el combinat amfitrió de França. Una selecció dirigida per Luis Milla, amb Aitor Fernández, Marc Bartra, Hugo Mallo, Carles Planas, Koke, Canales, Thiago, Muniain, Rochina i Rodrigo, entre els més destacats. Amb la sub-20, va disputar la Copa Mundial de Futbol sub-20 del 2009 a Egipte, i va ser el jugador més jove de tota la convocatòria. Espanya va arribar només a vuitens de final, eliminats per Itàlia. Dos anys després, Oriol novament va participar en el mundial de la categoria a Colòmbia, i va arribar a quarts de final, derrotats per Brasil. Setmanes després d’haver participat en el mundial, va debutar amb la sub-21, l’1 de setembre del 2011, i va derrotar  7- 2  a Geòrgia.

El juliol del 2012 va ser inclòs en la llista de 18 jugadors confeccionada pel tècnic Luis Milla, que van participar representant Espanya en els Jocs Olímpics de Londres 2012, amb David De Gea, Diego Mariño, porters. A la defensa: Azpilicueta, Jordi Alba, Javi Martínez, Alvaro Domínguez, Martin Montoya, Botía, Íñigo Martínez. Migcampistes Thiago Alcántara, Ander Herrera, Koke, Oriol Romeu, Isco, Mata, i davanters: Muniain, Adrián López,  Tello i Rodrigo. No van passar de la primera fase amb derrota davant el Japó i Honduras, van empatar a zero amb el Marroc. L’equip, però, va culminar una decebedora participació.

 

Onze inicial de la sub-21 espanyola a Ponferrada, davant Estònia en el debut d’Aleix Garcia, amb Soriano, Maffeo, Mikel Merino, Vallejo, Lato, Ceballos, Aleix García, Fabián, Carlos Soler, Borja Mayoral i Oyarzábal.

 

Amb les seleccions inferiors

Aleix García i Serrano, nascut a Ulldecona el 28 de juny del 1997, es va formar al prolífic planter del ‘’submarí groc”. El seu pare Quim Garcia havia destacat com a porter en diferents equips ebrencs, i Aleix va ingressar al Vila-real el 2005, procedent del futbol base del club del seu poble. Va debutar amb 16 anys, el 26 d’abril del 2014, amb el filial davant el Badalona a Segona B.

El seu primer partit amb el Vila-real a la Primera Divisió va  ser el 23 de maig del 2015, en què va reemplaçar Rukavina en la derrota per 4-0 contra l’Athletic de Bilbao. A l’agost del 2015, es va incorporar al Manchester City, en què va ingressar en el seu planter i va militar en el filial. Pep Guardiola el va fer entrenar amb el primer equip després de les recomanacions de Rodo Borrell i el director tècnic, Txiki Begiristain.

Va debutar en el primer equip  al febrer del 2016 en un partit de la FA Cup contra el Chelsea FC. Després de ser nominat com a “EDS Player of the Year” de la temporada 2015/2016 va realitzar la pretemporada amb  Pep Guardiola a Munic i participant en la gira efectuada per la Xina. El 17 de setembre del 2016 va jugar contra el Bournemouth i quatre dies després va ser titular en un partit de l’EFL Cup contra el Swansea City, en què va marcar el seu primer gol amb l’equip en la victòria per 2-1. La següent titularitat es va produir un mes després, el 26 d’octubre, en un altre partit de l’EFL Cup, amb derrota per 1-0 davant el Manchester United.
L’1 d’agost del 2017, va ser cedit al Girona FC, amb el qual va jugar dos temporades a Primera Divisió, la primera amb Pablo Machín com a tècnic, i en la següent amb l’equip dirigit per Eusebio Sacristán, en la qual es va produir el descens. Va  acumular un total de 55 partits amb l’equip gironí, en què va marcar tres gols i va donar quatre assistències.

La temporada 1919/20, va tornar al Manchester City, que va decidir la seua cessió de nou, en esta ocasió al Royal Mouscron de la Primera Divisió belga, amb el qual va disputar 23 partits a un excel·lent nivell, i es va convertir en un dels jugadors més destacats de l’equip. 
Esta temporada ja desvinculat del Manchester City, Aleix amb 23 anys i encara amb tot un futur, ha iniciat una nova etapa amb el Dinamo de Bucarest de la lliga de Romania, dirigit per un vell conegut del futbol espanyol com és Cosmin Contra, on intenta fer ressorgir un equip que es troba en una situació delicada.

 

Onze titular del CF Girona de la temporada 2018/19, que va empatar a dos gols al Nou Camp davant el Barça, amb Aday Benítez, Stuani, Alcalá, Juanpe, Bernardo y Bono; Aleix García, Portu, Muniesa, Álex Granell i Pere Pons.

 

Internacional amb la selecció

El migcampista faldut ha tingut també un destacat protagonisme amb les seleccions inferiors d’Espanya, en les quals ha disputat un total de 15 partits, dos amb la sub-16 l’any 2013; nou amb la sub-17 la temporada 2013/14, dos amb la sub-18, i un amb la sub-19 el 2016, any en què va disputar també un partit amb la selecció sub-21. Encara que havia estat convocat per al període de preparació previ al Campionat d’Europa Sub-21 disputat el 2015 a Polònia, el seu debut es va produir davant la selecció d’Estònia a l’Estadi del Toralin de Ponferrada. El tècnic Albert Celades va jugar amb Soriano; Maffeo, Mikel Merino, Vallejo, Lato; Ceballos, Aleix García, Fabián; Carlos Soler (Adama, 86’), Borja Mayoral, Oyarzábal (Córdoba, 56’). Van marcar Fabian i Borja Mayoral per partida doble. Amb el triomf va deixar pràcticament assegurada la classificació per a la disputa de l’Europeu d’Itàlia i San Marino.

 

selecció sub-21 espanyola en partit disputat al Plantio de Burgos amb De Gea, Bartra, Rodrigo, Planas, Oriol Romeu, Tello, Montaya, Isco, Íñigo Martínez, Illarramendi i Muniain. 

 

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 2 =

Últimes notícies

-->