L’últim Eurobaròmetre mostra que tres de cada quatre dones consideren que la pandèmia ha agreujat la violència física i emocional contra elles. En tots els països, excepte Finlàndia i Hongria, este resultat és superior al 50%, arribant al 93% a Grècia i al 90% a Portugal.
Preguntades sobre com fer-hi front, les europees creuen que per aturar la violència masclista cal que siga més fàcil denunciar (58%), que hi haja més mitjans per demanar ajuda, com línies telefòniques directes (40%) i més conscienciació i formació dels cossos de policia i el poder judicial (40%). D’altra banda, l’Eurobaròmetre també destaca que quatre de cada deu enquestades afirmen que la covid-19 els ha fet disminuir els ingressos i la possibilitat de conciliar.
Pel que fa a la violència, les dones espanyoles també situen la facilitat per a denunciar, en primer lloc (52%), però a continuació reclamen més campanyes de sensibilització i educació en este àmbit (49%), més conscienciació i formació de policies i jutges (47%), augment de la independència financera (44%), i a més distància, més mitjans per demanar ajuda (28%).
Segons l’Eurobaròmetre, des del començament de la pandèmia les dones han sentit sobretot la falta de familiars i amics o preocupació per ells. En l’àmbit europeu això representa un percentatge del 44%, mentre que a l’Estat esta xifra puja fins al 63%. Les dones també han sentit ansietat i estrès (37% a la UE, 43% a l’Estat) i preocupació en general pel seu futur (33% a la UE, 41% a l’Estat).
En este sentit, l’enquesta revela una opinió generalitzada entre les dones sobre el fet que les mesures adoptades per aturar la propagació de la pandèmia han fet molt de mal en la seua salut mental.
Algunes categories socials s’han vist més afectades que d’altres, en funció de les diferents mesures: prop de la meitat de les dones amb nens menors de quinze anys afirma que els tancaments de col·legis i escoles bressol han estat un cop dur per a la seua salut mental.
Què esperen les dones del Parlament Europeu
Les dones europees consideren que el Parlament Europeu hauria de donar prioritat al tràfic i l’explotació sexual de les dones i nenes (47%), la violència física i psicològica contra les dones (47%), la bretxa salarial entre dones i homes i les conseqüències que té en el desenvolupament professional (41%), les dificultats més grans de les dones per a conciliar la vida personal i laboral (31%), i la protecció de les dones i nenes de col·lectius vulnerables (30%).
Pel que fa a les dones preguntades a l’Estat, situen com a prioritats el tràfic i l’explotació sexual de dones i nenes i les dificultats de conciliació (ambdues amb el 45%), seguides de la bretxa salarial (44%), la violència contra les dones (41%) i la protecció de les més vulnerables (34%).
“Les dones han estat les més colpejades per la pandèmia de la covid-19. S’han vist afectades mentalment i econòmicament. Això s’ha d’acabar. El Parlament Europeu està actuant per canviar-ho”, ha destacat la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, després de conèixer els resultats de l’enquesta. En este sentit, el president de la comissió d’Igualtat de Gènere del PE, Robert Biedron, ha afegit que les crisis poden ser font d’oportunitats per reconstruir “millor”. És per això que creu que la recuperació ha de situar les dones al “centre” de les solucions.
Enquesta a més de 26.000 dones de la UE
El Parlament Europeu va encarregar una enquesta pel Dia Internacional de la Dona entre les dones europees per valorar com ha influït la pandèmia sobre diferents aspectes de la seua vida. Ha estat realitzada per Ipsos entre el 25 de gener i el 3 de febrer de 2022 als 27 estats membres de la UE, amb un total de 26.741 entrevistes.
