Si no hi ha canvis de darrera hora i la justícia no es desdiu, el proper 14 de febrer la ciutadania de Catalunya està cridada a concórrer a unes eleccions al Parlament plenes d’incerteses. A la incertesa sobre el resultat electoral s’hi sumen totes les dificultats i els riscos que suposa mobilitzar desenes de milers de persones en aquests temps angoixants del coronavirus. El context no és certament el millor ni el més adequat per a unes eleccions que ja fa molt de temps que s’haurien d’haver celebrat. Catalunya no es pot permetre el luxe de seguir molt més temps en mans d’un govern completament esmicolat on els socis de govern han convertit les conselleries en regnes independents on cadascú fa el que li convé al seu partit.
En aquests temps d’una emergència sanitària sense precedents, no ens podem permetre que s’allargui aquesta situació durant més temps. Sobretot en territoris com les Terres de l’Ebre, on s’arrosseguen greuges, mancances i injustícies en inversions, equipaments i serveis des de fa dècades. Movem Terres de l’Ebre vam decidir que no ens podíem quedar al marge del gran repte col·lectiu que tenim al davant. I és per això que vam apostar per sumar tot el nostre capital humà i voluntat de treball a la candidatura dels comuns.
La resposta va ser fer-nos confiança incloent en la candidatura de Catalunya en Comú Podem a la demarcació de Tarragona a candidats de Movem de les quatre comarques ebrenques. I no només això. S’ha apostat perquè el número 1 de la candidatura sigui una veu ebrenca., la qual cosa crec que cal posar en valor. Cap dels altres partits ha volgut apostar per tenir una veu ebrenca al capdavant de les seues candidatures. És per això que amb molt de gust he acceptat liderar aquesta candidatura i donar un cop de timó que faci que les Terres de l’Ebre deixin de ser el pati del darrera de Catalunya.
També treballaran en aquesta línia els altres candidats ebrencs que m’acompanyen, presents a la candidatura de Catalunya en Comú Podem i que donen com a resultat una candidatura una confluència de municipalisme, activisme, un ampli ventall de sensibilitats socials i també experiència de govern des de les institucions més properes a la ciutadania: els ajuntaments. Hi ha en la nostra candidatura la veu de la tivissana Agnès Pallisé, que es defineix a ella mateixa com a activista prosaharaui i feminista i ecologista des que té ús de raó. Hi ha també el mestre roquetenc David Poy, regidor a Roquetes i conseller d’Ensenyament i Joventut al Consell Comarcal del Baix Ebre, que aposta per les polítiques de suport al comerç i el consum de proximitat. També prové de l’àmbit de l’ensenyament la tortosina Cinta Galiana, una activista social convençuda que ha estat i està en múltiples lluites de defensa del territori. I aportant l’experiència que dona la primera línia de la política municipal hi serà l’Eva Amposta, l’alcaldessa més jove de Catalunya, una ferma defensora de la ruralitat com a millor fórmula per garantir la qualitat de vida de les persones. Com l’Eva, també aportarà a la candidatura de Catalunya en Comú Podem la seua experiència en la gestió municipal el professor i ex alcalde de la Sénia, Joan Moisés.
La nostra és una aposta per empènyer cap a una Catalunya amb equitat territorial on, independentment de si es viu a les grans àrees metropolitanes o a la perifèria del mapa català, la ciutadania tingui uns serveis públics dignes del segle XXI. Venim de veure durant els darrers anys com l’eix social, que hauria de ser la prioritat de qualsevol política pública que tingui una vocació real de servei a les persones, ha quedat arraconada per batalles polítiques on el que menys importa és el benestar de la ciutadania. Ara que estem immersos en una crisi sanitària i social sense precedents per l’impacte de la COVID-19, el que s’ha de fer és tornar a convertit les polítiques socials en el principal cavall de batalla del govern del nostre país. El reforç dels serveis públics, especialment de la sanitat i de l’educació han d’estar en els primers llocs de les prioritats del nou govern. I també ho ha d’estar la defensa de l’equilibri territorial real de Catalunya com a base per al desenvolupament econòmic de territoris com les Terres de l’Ebre on s’han escoltat moltes promeses i bones paraules que, a l’hora de la veritat, han acabat esborrades pel vent i pel temps.
La nostra és també una aposta per un canvi que aparti la política de la confrontació Catalunya-Espanya en la que hi viuen instal·lats alguns. El conflicte entre l’Estat Espanyol i Catalunya només es pot resoldre des de la convicció que l’entesa és possible i que l’enquistament en les institucions catalanes i espanyoles d’actituds i polítiques que viuen de culpar l’altre d’allò que no funciona només ens servirà per generar encara més frustració. En definitiva, ens cal i mereixem un canvi en les formes i les prioritats polítiques. I així ho defensarem en aquesta campanya electoral que serà segurament la més atípica de les nostres vides.
