TERRES DE L’EBRE // Com ja es va definir a la presentació de la candidatura, la defensa dels serveis públics és un dels eixos programàtics claus d’En Comú Podem, entre els quals cal destacar la sanitat, en un moment en què la pandèmia ha evidenciat més que mai les mancances del nostre sistema de salut, alhora que ens recordava la seva importància.
Segons en Comú Podem “aquestes febleses del sistema sanitari que s’han evidenciat durant la pandèmia, són en gran part resultat de l’impacte de les retallades que es van començar a aplicar a partir de 2010. Unes retallades que van posar en perill el sistema i que, en bona mesura, expliquen la sobrecàrrega que han patit i encara pateixen els professionals sanitaris i sociosanitaris”.
Durant aquests mesos hem vist i hem patit la improvisació, el col·lapse del 061, la privatització del sistema de rastreig a mans de Ferrovial, la manca de diàleg amb els ajuntaments, la gestió desastrosa de la pandèmia a les residències, hem vist la reducció dels horaris i el tancament de les urgències, també, sense diàleg amb el territori. Jordi Jordan ha remarcat en aquest sentit que “el sistema, malgrat la mala gestió del govern, ha resistit gràcies a la professionalitat i l’entrega dels professionals sanitaris”. I ha expressat “el nostre agraïment als professionals de l’Hospital Verge de la Cinta per l’enorme tasca que estan fent i la preocupació per la pressió assistencial que tenen en aquesta tercera onada, amb personal infectat.”
Per aquests motius En Comú Podem proposa un Gran Pacte Nacional per la Sanitat que estaria basat en 4 grans propostes. Revertir les retallades incrementant les plantilles del personal sanitari i les retribucions econòmiques. Destinar el 25% del pressupost de salut a l’atenció primària i comunitària, impulsant un pla de millora de l’assistència sanitària a les zones rurals i implementarem incentius laborals perquè professionals sanitaris, però especialment, els especialistes optin per desenvolupar la seva tasca professional en els centres sanitaris de primària de les comarques més rurals. I sobretot, treballar per fer realitat la construcció d’un nou hospital de referència de les Terres de l’Ebre.
El model sanitari català i la situació a l’Ebre
La sanitat pública és una conquesta social fonamental i un factor d’igualtat social. L’accés a la sanitat no ha de dependre dels diners que tingui cadascú, és un dret. Per tant, una de les característiques d’un bon model de salut és garantir l’equitat, l’accés de tothom a la sanitat pública en les mateixes condicions, per això és fonamental disposar d’hospitals de referència i d’una xarxa d’atenció primària estesa arreu del territori. I també és fonamental tenir professionals sanitaris. Segons un estudi dels col·legis de metges (2019), els facultatius catalans (cobren entre 37.000 i 62.000€, sense comptar guàrdies ni complements) són els cinquens pitjor pagats per la part baixa, després de Navarra, Galícia o Astúries. I per la part altra els segons pitjor pagats, després de Madrid.
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va anunciar l’any 2006 la construcció d’un nou hospital a Tortosa. El centre havia de modernitzar, ampliar i millorar els serveis que ofereix l’actual “Hospital “Verge de la Cinta”, un hospital, que va ser projectat i construït durant els anys 70 i que ja no pot continuar donant resposta a les necessitats actuals de la població. El projecte contemplava també el trasllat a una nova ubicació, ja que l’actual dificulta tant l’accés com les possibles i necessàries ampliacions. D’aquesta manera, el nou hospital es projectava pensant en el present i futur per ser el centre sanitari de referència de les Terres de l’Ebre i també a nivell de Catalunya. Això ha estat substituït actualment per una ampliació de l’actual hospital.
