El 28 de març del 2005 ingressava a l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre una pacient, Carmen, de la comarca del Priorat, i de 82 anys. Patia un càncer de còlon des de feia anys, havia sofert hemorràgies internes i un infart de miocardi. La va tractar el doctor Marcos Hourmann, cirurgià cardíac, tot i les peticions de la pacient que acabés amb el patiment i li permetés morir en pau.
A mitjanit, una trucada a la sala de descans despertava el doctor. Era la filla de la pacient, que suplicava que posés fi a l’agonia de la mare. Hourmann li va subministrar una injecció de clorur potàssic. Acabava així amb l’agonia de Carmen, i començava el seu propi patiment, que va durar deu anys.
L’Hospital de Móra d’Ebre el va acomiadar i el va denunciar. Assenyalat per haver ajudat a morir una pacient, Hormann va veure com es tancaven les portes de treballar en altres centres sanitaris, mentre durava el procediment judicial. Finalment, va veure’s obligat a acceptar la condemna d’un any per evitar el judici i no entrar a presó, tot i que la filla de Carmen va declarar a favor seu en les diligències prèvies.
El doctor Hourmann va buscar noves oportunitats al Regne Unit amb la seua família, on va començar a treballar en un centre sanitari. Fins que el diari sensacionalista The Sun va reobrir la ferida amb un article a portada. El titular: El metge assassí. Hourmann va tornar a perdre la seua feina i va tornar a Catalunya.
La figura del doctor Hourmann s’ha convertit en una figura per a reivindicar la mort digna i l’eutanàsia en els pacients terminals. Ell sempre ha definit el seu acte com “un acte d’amor” cap a la pacient “perquè abans de metges, hem de ser persones i quan la ciència ja ha esgotat totes les opcions, només ens queden els actes d’humanitat”.
El seu cas ara s’ha portat al teatre amb el títol Celebraré mi muerte i, després d’un any de gira per l’Estat, arriba a la Sala Becket de Barcelona, on es representarà durant la resta del mes de gener.
En l’obra, el doctor Marcos Hourmann es representa a ell mateix, pronunciant un discurs de defensa que mai va poder defensar davant del jutge. En la presentació d’esta setmana a la sala Beckett, Hourmann ha assegurat que “l’obra en cap cas és una defensa de l’eutanàsia, sinó un cant a la vida”.
L’obra està dirigida per Víctor Morillo i Alberto Sanjuán i està produïda per Jordi Évole, que va donar a conèixer el cas d’Hourmann al seu programa, Salvados.
