El 15 de maig de 1871 es constituïa el Casino Recreatiu i Instructiu d’Amposta, una entitat que avui, 150 anys després, ha marcat una abans i un després no només en la cultura, sinó també en la política, la societat i el teixit associatiu de la capital del Montsià. Personalitats com Soriano Montagut, Sebastià Juan Arbó, Tomàs Pujol o Esteve Galvez han passat per la porta del Casino per assistir a debats, exposicions o actes diversos en aquest edifici singular i emblemàtic, construït entre les dues primeres dècades del segle XX, que avui és considerat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Tots aquests anys d’experiència i treball l’han convertit en l’entitat més antiga d’Amposta i de les Terres de l’Ebre, pel qual el local es va omplir de nou per celebrar, el passat dia 15 de maig, l’esperat aniversari. “L’esperit de l’entitat és servir als socis en dos aspectes: el lúdic i el cultural, d’aquí el seu nom de Casino Recreatiu i Instructiu”, reblava el president de l’entitat, Joan Josep Sabaté, qui explicava també que “el Casino ha sigut i encara és el bressol i el domicili social de moltes altres entitats, pel qual ha passat d’anar més enllà de les necessitats dels socis per esdevenir d’interès per a tota la ciutadania”.
A principis del segle XX hi havia diverses societats de lleure per acollir aquells actes que el poble demanava: tardes de ball, actuacions artístiques, exposicions… i els referents a Amposta tenien nom i cognoms, l’entitat del Casino Recreatiu i Instructiu o equipaments privats com el teatre Tívoli i el Cafè Republicà, tots tres centrats al voltant dels Quatre Cantons de la localitat. D’aquestes però, només el Casino ha sobreviscut al pes del temps. “La Guerra Civil Espanyola va confiscar l’entitat i vam estar molt de temps fins que vam poder recuperar-la, per això durant uns vuit o nou anys va restar inactiva. Després, però, ha mantingut l’esperit i el caliu dels primers dies, i tot i que els temps canvien, sempre hem intentat no tenir deutes amb ningú”, sentenciava el president.
Així i tot, des de l’Ajuntament d’Amposta s’han compromès a signar un conveni que permetrà la redacció d’un projecte de recuperació de l’edifici modernista que l’entitat ha conservat durant tant de temps. L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, explicava que “és molt significatiu tot el que ha passat entre les parets del Casino, on també han crescut iniciatives com el Concurs de Pintura i Dibuix, que va acabar esdevenint la Biennal d’Art, o la Revista Amposta, i això ha sigut gràcies a la gent que durant aquests 150 anys han garantit la seva activitat”. Tomàs reconeixia que “els últims anys són els que possiblement han estat més complicats, però han seguit organitzant activitats i exercint com a seu d’altres entitats, per això ara toca adquirir compromisos com el projecte executiu de restauració de l’edifici”. Que un edifici estigui catalogat com a BCIL implica que els propietaris, a més de tenir dret a certes ajudes, han de preservar el local en bones condicions, un fet que Sabaté deia que “suposa una despesa important que sobresurt del pressupost d’una entitat social com la nostra, per això ens sentim legitimats per demanar aquests esforços públics per tirar endavant, com a mínim, la redacció inicial del projecte”. Durant l’acte de celebració, des del consistori també es va atorgar a la Societat del Casino la medalla de la ciutat com a entitat centenària.
Un ateneu de primera
La primera seu del Casino Ampostino, fundat l’any 1871, va instal·lar-se al carrer Sant Joan, arran d’un grup d’ampostins que es reunien en un saló d’espectacles del carrer Cara-sol. Amb el pas del temps, però, el nombre de socis de l’entitat va anar creixent de forma progressiva, pel qual es van instal·lar al carrer Major. L’any 1908 es va comprar un solar entre els carrers Major i Sant Josep per construir-hi un edifici propi, un espai que acabaria sent la seu de l’entitat per a molts anys. Al Casino s’organitzaven xerrades científiques i culturals, així com hi havia una destacada biblioteca i un cinematògraf, l’únic que hi havia en aquells temps a la ciutat, a més del que hi havia al teatre Tívoli. A més, moltes tardes es transformava en una pista de ball, on es feien balls de màscares i disfresses per Carnestoltes, o en l’escenari d’actuacions artístiques o teatrals, amb un grup propi que actuava allí cada poc temps.
Orquestres, servei de bar, decoració a l’última moda de l’època… el Casino Ampostino ha albergat al llarg de la seva història artistes i pensadors de tota mena, una essència que el president d’avui somia recuperar. “El futur de l’entitat recau en recuperar l’esperit original del Casino, posant el focus en l’aspecte cultural, ja que ara la necessitat d’un espai on fer cinema o ball ha desaparegut. La intenció és que vagi entrant gent jove amb inquietuds i ganes d’anar més enllà”, tancava Joan Josep Sabaté. El primer pas podria ser la rehabilitació de l’edifici històric on està situat, el que podria significar un canvi d’etapa per a una entitat centenària que encara té ganes de seguir fomentant el debat i la cultura al bell mig de la ciutat.
