El cervell creador

L’altre dia, entrevistava una artista de quasi vuitanta anys, Eugènia Balcells, i em deia: “El cervell d’una persona de vuitanta anys és més lent però més savi i creador”. No hi ha cosa que em fascini més que veure la gent gran plena de vitalitat i força. Aquells ulls vius que sobresurten potser entre unes parpelles arrugades, però que tenen la potència d’un llamp.

Cossos que no són joves, però que acumulen anys de vida, i ja saben diferenciar quines coses són les importants i quines no. Avui, tenim la creença que l’únic que ens importa preservar és la joventut. I sobretot pel que fa a les dones. La joventut és l’elixir de la bellesa, de l’èxit, de la seducció, de l’abundància material. En el meu cas, la joventut mai ha estat un període de bonança. Patiment per la inseguretat, per no saber qui ets ni què vols. La meva vida, i m’imagino que la de moltes dones, segueix un ordre invers. Els 29 millor que els 19, els 39 millor que els 29. Com explicava l’Eugènia, en el món occidental ens ensenyen que les nostres vides es dibuixen a partir d’una corba ascendent que, quan arriba als 40 anys, comença a caure en picat. Un descens als inferns que per lògica hauria d’acabar tard o prompte en una decrepitud física i moral, preludi de la desaparició total.

Però el que suposadament és una evidència científica, com ja sabem, només és una manera d’interpretar la realitat. I ja és hora que comencem a fer les nostres pròpies interpretacions, perquè el guió que tenim i seguim és el que acaba convertint-se en cert.

Com més anys de vida, més connexions s’han creat en el nostre cervell, més àmplia és la nostra mirada i el nostre horitzó. La urgència ens converteix en tenacitat. L’ambició explosiva, en força creadora. Hi ha un esperit que, a mesura que acumula anys, es torna sòlid, i sembla mirar-se la vida amb uns ulls relaxats, que observen, però no es queden atrapats en allò que veuen. Moltes de les dones que m’han transmès aquesta vitalitat són dones artistes, que no s’han abandonat mai. Que han pintat, han escrit poesia o simplement han mirat la vida amb uns ulls nous cada dia des del seu raconet de món. Totes nosaltres esdevenim. Estem en el procés permanent d’esdevenir. Cada segon. Jo soc ara en aquest segon això, i en el segon següent, quan tu em llegiràs, ja seré una altra cosa.

Anna Zaera
Anna Zaera
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

5 + 5 =

Últimes notícies