HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catEl clam de pau de Pau Casals

El clam de pau de Pau Casals

L’editorial Enciclopèdia Catalana acaba de publicar el senyor volum -només els dic que pesa sis quilos- amb el títol, més lleuger impossible, de Pau Casals: música i compromís. És un extens (350 pàgines de gran format) i intens (ben bé quinze anys de recerca) treball d’investigació del professor d’Història del Periodisme a la UAB, assagista i biògraf Josep M. Figueres (Vilanova i la Geltrú/Valls, 1950).

Ha estat editat amb el suport de la Fundació Pau Casals i de mig centenar d’arxius, d’aquí i d’arreu del món, que l’autor ha consultat en els seus viatges per tal de documentar els tretze capítols de què consta el volum, amb les corresponents fotos d’època  (del músic, cartells, programes, estrenes de concerts, etc) i notes i bibliografia comentada.

Amb una presentació de l’abat de Montserrat, Josep M. Soler, president de la Fundació Casals, i pròleg i introducció de Josep M. Figueres, detallant el seu mètode de treball i els propòsits de l’obra, aquesta es desenvolupa en els tretze capítols esmentats, que comprenen de la infantesa i formació del gran artista vendrellenc (nat el 1876) a la seva mort – el 1973 a San Juan de Puerto Rico, d’on era la seva mare, Pilar Defilló-, passant pels sentiments que li despertava la música i l’instrument del violoncel, els seus somnis (l’Orquestra Pau Casals i l’Associació Obrera de Concerts, ben actives dels anys vint fins a la Guerra Civil), la identificació amb els símbols de Catalunya (sardanes, castells, monestirs i paisatges), els anys republicans, la Guerra Civil, la vigilància del règim franquista contra Casals, l’exili a Prada de Conflent (1939-1956) -amb els Festivals Casals-Bach a partir de 1950-, el refugi final a Puerto Rico, les grans audicions de l’Oratori El pessebre i la seva mort, l’octubre de 1973, i el retorn, el 1979, de les seves despulles a Catalunya, amb l’enterrament definitiu a la terra natal del Baix Penedès.

Els 97 anys de la seva vida són ben bé un retrat viu de tot aquest temps en la nostra història. Revolucionà la tècnica de la interpretació del violoncel i amb ella rescatà tota la bellesa continguda en les Sis Suites de Bach (de qui deia que era un miracle), formà part en la seva joventut del cèlebre trio de Cambra Cortot, Thibaud, Casals (amb concerts per tot Europa), el 1920 tornà a Barcelona i fundà l’Orquestra que porta el seu nom i l’Associació Obrera de Concerts, a fi que la gent del món del treball tingués accés assequible a la cultura musical, normalment reservada a les classes benestants. Tot això, com tantes altres coses, es trencà amb l’esclat de la Guerra Civil i, des de llavors -i més encara a partir de 1939 amb la Segona Guerra Mundial-, Casals es conjurà -ja des de l’exili a Prada- per denunciar la dictadura de Franco i la que volien implantar arreu d’Europa el nazisme alemany i el feixisme italià, negant-se a tocar en aquests països, alhora que ajudava materialment els catalans sotmesos als camps de concentració.

El 1943, mentre queien les bombes d’uns i altres i soldats de la Gestapo es passejaven per tot França (i davant de casa seva a Prada, tractant que actués a Alemanya), Casals començà a compondre, amb versos de Joan Alavedra, company d’exili al mateix poble del Conflent, el gran poema simfònic El pessebre, estrenat el 1960 a Acapulco (Mèxic), que des d’aleshores va esdevenir el seu Missatge de Pau al món, una Terra que continuava devastada per guerres i explosions nuclears.

L’any següent, el 1961, tocà el violoncel davant Kennedy, a la Casa Blanca, i cada audició de l’Oratori d’El pessebre era un esclat d’esperança per a tanta aflicció general. Va recórrer les principals ciutats europees i americanes, i també Jerusalem, i el 1967 arribà a Barcelona, al Palau, on amb disset anys vaig poder escoltar-lo, amb aquell Glòria final (“Pau a la Terra, Mai més Guerra, Mai més Pecat!”) que tant va ressonar dintre meu que continua fent-ho tants anys després.

Xavier Garcia
Xavier Garcia
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

5 + 2 =

Últimes notícies