Què porta algú que s’ha implicat a fons durant molts anys en l’àmbit social a deixar-ho tot i posar-se en el món de les antiguitats?
Arriba un punt en què et planteges si allò que fas vols continuar fent-ho la resta de la teua vida. I si ets una mica inconformista amb el sistema i dels que volen canviar coses…. Al final vaig fer el pas.
Entrant en un sector completament diferent.
Necessitava un canvi de filosofia. No volia treballar mai més per a ningú. Vaig entrar en les antiguitats una mica per casualitat, restaurant una bicicleta que vaig trobar per casa. Em vaig adonar que es pagava molt per determinats objectes i que els marges eren bons. I, a més, és una feina que m’obliga a viatjar molt, que és una de les meues passions.
Quin tipus d’antiquari és vostè?
A mi m’agrada el moble anglès. Però per especialitzar-t’hi necessites molt d’espai. Tinc moble, però compro de tot, perquè tot es ven.
Com és el seu catàleg?
Mobiliari, pintures, joies, monedes, joguines, i ara tinc molt de material militar. Acabo d’arribar d’una estada de dos mesos pels Balcans. Allí han començat totes les grans guerres i trobes coses molt interessants, que es venen gairebé al moment.
Per exemple?
Cascos, uniformes, estris de camuflatge, una mira telescòpica de tanc, passaports,…
El material militar és de venda fàcil?
Molt. Ho compren col·leccionistes però sobretot gent que munta festes temàtiques.
Què ha venut d’este últim viatge?
Coses diverses, entre les quals una bandera nazi gegant en perfecte estat.
Ho va comprar un nostàlgic?
No, un col·leccionista.
Què busquen els col·leccionistes?
Bàsicament omplir buits de la seua vida. El col·leccionista acostuma a ser una persona amb mancances.
Es guanya bé la vida un antiquari?
Si estàs disposat a viatjar, pots fer molts diners. Al principi has de reinventir per a tenir estoc. Però el secret està a comprar i vendre ràpid.
Quin és canal de venda que millor funciona?
Les fires i l’online. La botiga, si no és en una gran ciutat, ja no té sentit.
Com determina el preu d’una antiguitat?
Moltes vegades el fixes en el moment que apareix un comprador, en funció del seu interès.
Per tant, si s’entusiasma li sortirà car.
Sempre.
Quina és l’antiguitat que més diners li ha fet guanyar?
Una col·lecció magnífica de bitllets espanyols. Joguines com el Màdelman també s’han pagat molt bé.
Quina antiguitat rebutjaria?
D’entrada res. Qualsevol cosa susceptible de vendre’s la compraré. Una vegada vaig rebutjar dos cranis. En estos mercats no hi entro.
Alguna cosa molt cobdiciada?
Joies antigues- En tinc de romanes.
Això no hauria d’estar en un museu?
Potser sí. Però els museus també compren als antiquaris.
Algun client il·lustre?
Un de la família reial. Col·leccionista. M’ha comprat joguines antigues.
Quan viatja a països on hi ha hagut guerres, no li preocupa l’origen del material que compra? I si és fruit d’un espoli, d’un genocidi?
Sèrbia és qui més ha espoliat durant la història. Preferixo no saber l’origen en determinats objectes. Es tracta de vendre’ls ràpid. Però en la majoria d’antiguitats a mi m’interessa esbrinar el seu passat, per quines mans han passat. Perquè el comprador d’antiguitats compra l’objecte però sobretot la seua història. I la seua energia.
Energia?
Tots aquests objectes han format part de famílies, de vegades, durant moltes generacions. I arrosseguen una càrrega energètica que sovint és positiva però de vegades no.
M’explicarà una història de fantasmes?
Jo sempre he estat un escèptic. Però quan vaig entrar en este món, la realitat em va fer adonar que passen coses.
Quines coses?
Les mateixes que li contarà qualsevol antiquari. Al meu magatzem m’ha passat de tot. Ara fa calor i de sobte ve fred, cauen coses, toquen a la porta i no hi ha ningú… Són ànimes perdudes. I algunes donen problemes. A mi m’han arribat a aturar la venda un temps.
I com ho porta ara mateix?
Si tens cura i neteges tot el material, no ha d’haver-hi cap problema.
Com es “neteja” una antiguitat?
Cremant fusta de caqui o de ruda. Va bé per a calmar els esperits. Ho faig cada dia.
Hi ha alguna antiguitat que no pensa vendre?
Este espill de plata (foto). Va pertànyer a una família anglesa. Té una història fosca i interessant al darrere. Però està neta. Tot i així, preferixo tenir-lo tancat dins la caixa forta.
