El debat al voltant del tancament de les centrals nuclears torna a estar sobre la taula, i esta vegada no només a l’Estat espanyol. La crisi energètica, l’apujada dels preus i el xantatge obert de Rússia amb el proveïment de gas ha fet que estats com Alemanya, Gran Bretanya o Japó aposten per alentir el seu calendari de tancament nuclear i aposten per l’energia atòmica com a energia de transició i provisional per a evitar que els preus es disparen de nou i fins que s’assolisca un desplegament sòlid de les renovables.
El canvi de visió al voltant de les nuclears també es va poder copsar la setmana passada al Congrés dels Diputats, durant el debat de l’estat de la nació. Una proposta de resolució presentada pel grup de Foro Astúrias demanava prolongar la vida útil de les centrals nuclears, revertir el tancament de les centrals tèrmiques i construir el magatzem centralitzat de residus nuclears a Villar de Cañas. La votació es va aprovar gràcies a l’abstenció del grup de Podemos, actual soci de govern, i el vot favorable de PP, Vox, Ciudadanos, Teruel Existe i Foro Astúrias. El PSOE, ERC, Junts, la CUP, EH-Bildu, PDeCat, MásPaís, Coal·lició Canària i el BNG hi van votar en contra.
Tot i que la proposta de resolució no és vinculat i difícilment tindrà recorregut, la seua aprovació ha posat de relleu, per primer cop, els dubtes del Govern estatal al voltant del tancament de les centrals atòmiques en el context actual. A més, també posa de manifest la intenció del PP en cas d’arribar a Moncloa, ja siga amb el suport de Vox o en solitari: apostar més anys per l’energia nuclear i allargar la vida útil dels reactors en funcionament.
A Espanya, el ‘no’ rotund del govern Sánchez a l’energia nuclear comença a esquerdar-se. Al 2019, la ministra Teresa Ribera -en una de les seues primeres compareixences- va posar sobre la taula un calendari de tancament de les centrals nuclears estatals, i proposava tancar Ascó I i Ascó II entre 2030 i 2032. El calendari es va veure amb bons ulls a Catalunya, tant a les files d’ERC, com de Junts, que van acceptar la desnuclearització de l’Estat, tot i que encara ara les centrals nuclears d’Ascó són el nucli d’ocupació més gran que hi ha a l’Ebre.
Durant el debat sobre l’estat de la nació, Pedro Sánchez va referendar, però, la seua oposició a les nuclears. En una breu intervenció va destacar que l’aposta actual de l’executiu és per un pastís energètic format “al 100 % per energies renovables, sense centrals tèrmiques, ni nuclears”. Pocs dies després, la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morán, va assegurar en una entrevista a El Mundo que apostar per l’energia nuclear era “un engany populista” i subratllava que l’energia nuclear “no és una font barata” de producció.
Tot i això, a escala internacional, grans potències com Alemanya, Japó o la Gran Bretanya han canviat ja les seues polítiques energètiques i aposten per un mix format per renovables i nuclears que permeta tenir un subministrament sòlid i viable, i a la vegada fugir de la dependència del gas rus. En el cas d’Alemanya, s’està plantejant el tancament dels seus últims tres reactors, que estava planejat per a este mes de desembre.
El debat, però, és si finalment es demorarà el calendari de tancament nuclear o, per contra, s’opta per reobrir altres centrals tèrmiques de carbó. D’altra banda, Japó, després de la crisi de Fukushima, també s’està replantejant la reobertura de nou reactors nuclears de cara a l’hivern, un cop hagen estat exhaustivament examinats i reformats per a augmentar-ne el nivell de seguretat.
El parlament, en contra de revertir un 50% de l’impost nuclear a l’ebre
A Catalunya els principals partits donen suport al calendari de tancament de les centrals nuclears amb el qual treballa el Govern espanyol. A més, el Govern actual ha aprovat un nou impost a les centrals nuclears -ideat pel rapitenc Lluís Salvadó-, que té previst recaptar 60 milions d’euros anuals a partir d’enguany.
D’estos, està previst que un 20 % -uns 12 milions d’euros anuals- vagen destinats a impulsar polítiques actives d’ocupació i diversificació econòmica a l’entorn d’Ascó i Vandellòs. Actualment, s’està redactat ja el reglament que ha d’establir el tipus de projectes que es podran beneficiar d’estos fons.
El Parlament de Catalunya ha debatut este dijous -dia 21- una proposta de resolució per a augmentar del 20 % al 50 % les aportacions de la Generalitat provinents d’este impost nuclear. La proposta ha estat rebutjada amb els vots dels dos socis de govern, que han considerat que les aportacions actuals són suficients per a garantir un futur econòmic a la zona desplegant polítiques de creixement econòmic en els propers deu anys.
