EDICIÓ PAPER // El Consorci de polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre ha tancat enguany una campanya “excepcional i extraordinària” en el control del mosquit al delta de l’Ebre amb prop de 5.500 hectàrees tractades d’espais naturals, un 60% més que l’any passat, tot un rècord. Els efectes del temporal Glòria i l’acumulació de precipitació durant la primavera han marcat la campanya d’enguany, que malgrat tot “ha estat molt positiva”, ja que s’ha aconseguit controlar amb èxit els focus larvaris i reduir sensiblement la presència de mosquits adults. També en el cas de la mosca negra, el fet de poder fer el primer tractament al mes de febrer ha estat determinant per a poder condicionar una campanya de control de la mosca negra “molt favorable”.
El president del Copate, Joan Alginet, ha insistit que els bons resultats d’esta campanya es deuen sobretot al seguiment exhaustiu que s’ha fet des de l’àrea de salubritat del Copate de l’evolució de les plagues. “Els resultats mai són fruit de la improvisació. Hi ha hagut un treball de planificació, i de seguiment exhaustiu a nivell tècnic. Fem una valoració de la campanya molt satisfactòria i així ho ha percebut també la ciutadania i el sector de la restauració i turístic”. En el cas de la mosca negra s’han realitzat fins a 6 tractaments al riu entre febrer i agost i en el cas del mosquit, el nombre de tractaments i d’hectàrees tractades en espais naturals ha crescut un 63% respecte de l’any passat. Així, enguany s’han realitzat 929 tractaments en 5.486 hectàrees, tot un rècord. A més, cal sumar les prop de 6.000 hectàrees d’arrossars perimetrals a les àrees urbanes del Delta que també es tracten cada any.
Ha estat una campanya “estranya i complicada” que ha arribat a posar en “estrés” el mateix servei, tal com ha reconegut el tècnic del Copate, Raül Escosa. Amb tot, ha insistit que s’ha demostrat que “si les coses es planifiquen bé, si es tenen les eines i tothom posa de la seua part, la part administrativa, la tècnica i la institucional es demostra que es pot actuar”. En este sentit Escosa ha afegit que, en la campanya de control del mosquit d’enguany, ha estat també determinant el canvi en la gestió de l’aigua a la finca de Bombita, propietat de l’Estat, i també el maneig de l’aigua per part del Parc Natural a l’Illa de Buda. Dos espais naturals pròxims a la urbanització Riumar i que en anys anteriors havien ocasionat una gran problemàtica en la proliferació de mosquits.
Incertesa en els tractaments en arrossars
El Copate, ha alertat que el 2021 es poden trobar amb un problema afegit: la prohibició per part de la Unió Europea de la utilització del producte que ara es fa servir per a tractar els arrossars. Actualment el delta de l’Ebre és de les poques zones arrosseres de l’Estat on es fa tractaments contra els mosquits. El control de les larves es basa en un insecticida regulador del creixement a base d’un inhibidor de quitina que ja no es podrà fer servir més.
Els tècnics no saben a hores d’ara quin producte podran aplicar i alerten que si s’ha de fer servir el larvicida BTI, el cost del tractament es triplicarà sense aconseguir la mateixa eficàcia. El BTI actua per ingesta i no és tan eficaç en el cas del mosquit que es troba als arrossats, l’Anopheles, ja que té una diferent morfologia. Raül Escosa advertix que “triplicar” el cost dels tractaments és “inassumible” i que els mosquits dels arrossars són vectors de malalties. Ha posat com a exemple el cas del virus del Nil, i considera que és una qüestió de “salut pública” poder realitzar estos tractaments. Des del Copate han apel·lat directament al Ministeri de Sanitat per a trobar una solució.
Alginet insta als municipis a finançar la lluita contra la mosca negra
El president del Copate ha tornat a reclamar el “blindatge” del finançament de la lluita contra el mosquit i la mosca negra amb la signatura d’un conveni amb la Generalitat que garantisca la disponibilitat de recursos en els pròxims anys. El conveni encara no està tancat i este mateix divendres hi ha prevista una reunió entre el Copate i els secretaris generals de 5 departaments diferents de la Generalitat implicats: Territori i Sostenibilitat, Hisenda, Agricultura, Salut i Empresa i Coneixement.
“Creiem que estem en la direcció correcta, volem tancar una proposta de conveni per a quatre anys, emmarcar el finançament, i poder treballar amb garanties”. Alginet, però, també ha instat els municipis afectats per la mosca negra a participar en el finançament de l’organisme, tal com fan els municipis del Delta, que aporten el 25% del finançament de la lluita contra el mosquit. Alginet ha recordat que des del Copate es va definir uns criteris tècnics per tal d’implicar tots els municipis en la lluita contra la mosca, però la proposta no ha tirat endavant, sobretot pels recels en alguns dels municipis ebrencs no afectats directament per la plaga.
Actualment l’àrea de salubritat del Copate està finançada en un 50% per la Generalitat, un 25% per la Diputació i un 25% pels 7 ajuntaments del Delta que aporten la seua part en la lluita contra el mosquit. “El finançament del mosquit està clar perquè els ajuntaments del Delta paguen religiosament des de fa 30 anys el 25% del cost dels tractaments. El problema ve derivat perquè els municipis afectats per la mosca negra este cost no l’assumixen”. Alginet creu que hauria de ser la Generalitat qui “condicione” i obligue estos ajuntaments a fer el pagament i ha deixat clar que “per estricta justícia, els municipis afectats per la mosca han de pagar”.
