HomeAgriculturaEl cranc blau, sota control

El cranc blau, sota control

Gràcies a la pesca intensiva de cranc blau per part dels pescadors professionals catalans, s’ha arribat a un equilibri i cert control sobre la població d’este invasor. “Tenim clar que no podem erradicar este crustaci, però sí mantenir-lo al mínim de població”, explica Jordi Rodón, del Servei de Recursos Marins. Esta eina de gestió exclusiva per a controlar la població del cranc ha permès “mantenir-lo a ratlla” i no ha suposat un cost per al sector pesquer, sinó que ha reportat un benefici per al pescador i se n’ha extret un rendiment econòmic creixent.

Els resultats del gran esforç han anat en augment des del 2016. Enguany, però, la tendència ha canviat: la població ha caigut força i, conseqüentment, n’ha augmentat el preu. El 2020 es van pescar 485.613 kg de cranc blau, amb un preu mitjà de 2,97€/kg. En canvi, el 2021 i fins ara s’han pescat 116.525 kg, amb un  preu mitjà de 6,38€/kg. Verònica López, membre del comitè de cogestió del cranc blau, apunta que hi ha un 30% de la població mitjana en comparació amb l’any passat. La mitjana anual de quilograms per pescador s’ha reduït a la meitat: de 50 kg el 2020 a 25 kg este 2021. Segons López, esta disminució de la població s’explica per factors ambientals i per la pesca intensiva.

“El temporal Glòria podria haver afectat considerablement, tenint en compte que la població va baixar a principis del 2020 i que va afectar just en l’època d’aparellament de l’espècie”, apunta. A més, l’experta puntualitza que “és molt possible que el Delta actue de focus origen des del qual el cranc es dispersa a altres zones de Catalunya”, ja que més del 99% de les captures es fan a l’Ebre (dades del 2021 fins al mes de maig). Això explicaria que la població també hagja disminuït a la resta del territori català. Mentre que al principi del 2020 van començar a aparèixer exemplars al delta del Llobregat, al delta del Foix i als aiguamolls de l’Empordà, actualment la població s’ha estancat i és pràcticament anecdòtica.

Un gran depredador

El cranc blau present actualment a Catalunya és una espècie de crustaci al·lòcton, és a dir, que no és originària del territori, sinó que ha accedit recentment a les nostres aigües a causa de l’acció humana. És un gran depredador, i ha alterat la cadena tròfica del mar ebrenc. “És un animal que s’ho pot menjar gairebé tot, si no troba animals també pot alimentar-se a base de plantes”, apunta Rodón. Algunes de les poblacions autòctones que més han patit la presència del cranc blau són el cranc verd autòcton, la cloïssa fina i les escopinyes. Al mateix temps, però, el cranc blau pràcticament ha eliminat el cargol poma de tot el riu Ebre i ja tan sols se’n troba als camps d’arròs. De fet, la CHE reconeixia la setmana passada que el cranc blau ha donat un cop de mà per a frenar el caragol poma, però alhora la Confederació també reconeix que com a espècia invasora se l’ha de combatre.

Model de cogestió

Per a lluitar contra l’expansió del cranc blau, el 2018 la Direcció General de Pesca i Afers Marítims (DGPAM) del Departament d’Agricultura va crear el Comitè de Cogestió del Cranc Blau de les Terres de l’Ebre, integrat per pescadors i mariscadors de cranc blau, les confraries de la zona, consultores ambientals i ONGs, entre d’altres. Este organisme s’ha ocupat de dissenyar un pla d’explotació d’esta espècie, que es basa en la pesca intensiva amb gestió exclusivament econòmica sense que es comprometa la lluita contra la seua expansió i l’autorització de tota pesquera que ho sol·licite.

Seguint amb este objectiu, el cranc blau no està catalogat com a espècie invasora, precisament per a facilitar-ne la comercialització, ja que la incorporació del cranc a este llistat implicaria la impossibilitat de pescar-lo, transportar-lo i vendre’l. La pesca del cranc blau, però, està reservada als pescadors professionals i prohibida per llei als recreatius. L’objectiu és garantir un control sanitari i la traçabilitat del producte. La mesura també permet mantenir el preu de mercat, perquè als pescadors els continue sortint a compte sortir a pescar-lo i evitar d’esta manera la creació de mercats alternatius que en devaluen el preu.

Però esta problemàtica no és exclusiva del nostre territori, sinó que afecta tot el Mediterrani, principalment Grècia i Turquia. És per això que la Comissió Global de Pesca del Mediterrani (CGPM) està treballant en un pla de gestió conjunta de pesca i d’actuació a escala de tot el Mediterrani. L’amplitud de dades i informació recollides al Delta s’espera que contribuïsquen a asssolir una regulació més global.

Paula Pedrero
Paula Pedrero
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

54 + = 57

Últimes notícies