HomeSocietatEl CSN desestima l’MTC i la central nuclear d’Ascó tindrà residus nuclears...

El CSN desestima l’MTC i la central nuclear d’Ascó tindrà residus nuclears fins l’any 2073

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) descarta construir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), que havia d’albergar tots els residus nuclears que han generat les nuclears de l’Estat des de la seua posada en marxa. Al setè Pla nacional de residus radioactius, l’organisme tècnic considera “inviable” l’MTC i proposa ara que els residus es queden a les centrals nuclears en magatzems individuals fins que no es construïsca el magatzem geològic profund (MGP), l’any 2073. La central nuclear d’Ascó ja disposa d’un magatzem temporal individual (MTI), i en els propers anys se’n construirà un altre. S’hi quedaran almenys durant 50 anys més.

Els residus nuclears ara s’emmagatzemen a les mateixes centrals nuclears, primer, a les piscines de cada complex, i, un cop plenes, en magatzems externs individuals. L’objectiu inicial d’estos emplaçaments era retindre el combustible gastat de les centrals -amb un alt component de radioactivitat- fins a la posada en marxa de l’MTC, que havia d’emmagatzemar tots els residus de les centrals nuclears espanyoles durant uns seixanta anys.

L’executiu de Mariano Rajoy, després del seu primer Consell de Ministres -l’any 2011- va decidir emplaçar el magatzem centralitzat a Villar de Cañas, a Conca, ja que era un equipament molt demanat per la llavors presidenta de la Junta, Maria Dolores de Cospedal. Va quedar, així, desestimada l’opció d’instal·lar el magatzem centralitzat a Ascó, que també optava a acollir la instal·lació.

El projecte de Villar de Cañas, però, es va topar amb diversos contratemps tècnics i molt prompte, també, amb l’oposició frontal el nou president de la Junta de Castella-la Manxa i baró socialista Emiliano García-Page. Amb l’arribada de Sánchez a la Moncloa, el projecte va quedar ja tocat de mort.

Els seixanta anys que es mantindria operatiu l’MTC servirien per a retindre els residus mentre durés tot el procés de construcció del Magatzem Geològic Profund (MGP), que seria la solució definitiva per als residus. Amb el canvi de criteri del CSN, però, ha quedat descartada esta opció, i finalment s’allargarà la vida dels Magatzems Individuals perquè els residus vagen directament al geològic profund, ja cap a l’any 2073, i sense passar per cap MTC de forma intermèdia.

El Pla titlla d’“inviable” l’opció de construir l’MTC per la impossibilitat “d’aconseguir el grau de consens polític social i industrial necessari per a construir una instal·lació d’estes característiques”. Així, la central nuclear d’Ascó, i totes les altres centrals de l’Estat, tindran residus nuclears durant almenys 50 anys més.

Actualment, les centrals nuclears d’Ascó, Cofrents, Garoña, Almaraz i José Cabrera ja disposen de magatzems individuals, i properament se’n construirà de nous a Cofrents, Almaraz, Vandellòs II i Ascó. En el cas de la central nuclear de la Ribera d’Ebre, està previst que el magatzem actual quede ple l’any 2027, i els pressupostos generals de l’Estat ja preveuen una partida de 11,75 milions d’euros per a construir la infraestructura d’emmagatzematge ja este 2023.

El 2027 també està previst posar en marxa un nou magatzem a Vandellòs que puga rebre els residus de la central nuclear de Vandellòs I, provinents de França, on es troben els residus de la central clausurada. Els residus es quedaran, doncs, als complexos nuclears “en un marc temporal adequat fins que no es dipose de la solució final per als residus radioactius amb el magatzem geològic profund”, segons establix el pla. Tot i això, el magatzem geològic profund requerix d’un procediment administratiu, tècnic i polític, “que englobarà diverses dècades”.

El magatzem permanent estaria situat a una profunditat d’uns 500 metres i donaria cabuda a tots els residus que han generat les centrals nuclears espanyoles durant tots els cicles d’operació. En tot un sistema de cel·les, es dipositen els residus de forma permanent, amb diversos cobriments de metalls pesats i formigó, aprofitant les característics dels sòls argilosos i granítics i la seua profunditat. Esta és la solució definitiva que recomana l’Euratom des de 2011, i estats europeus com Suècia o França n’han decidit ja l’emplaçament i ja treballen en el disseny de la instal·lació.

La construcció d’este magatzem geològic, però, implica -segons el Pla de residus radioactius, “el compliment de tot uns requisits geològics i de seguretat, però també una àmplia acceptació política i social”. “La instal·lació no requerix només del coneixement científic i les tecnologies necessàries per a la implantació del projecte, sinó que també ha de disposar de tot un procediment per a la designació de l’emplaçament que tinga en compte tots els mecanismes de participació pública”, detalla el Pla de residus.

El Pla definix, a més, tota una cronologia de gestió de residus nuclears fins a la posada en marxa de l’MGP. Fins al 2025, establix que s’haurà d’elaborar un document base per a l’elecció de l’emplaçament. Entre 2016 i 2018 caldrà aprovar el marc legislatiu per a tirar endavant el procediment de selecció. Entre 2029 i 2032 s’obrirà el període per a presentar i inventariar emplaçaments aptes per a acollir la instal·lació, i entre 2033 i 2039 s’avaluaran i es qualificaran.

Ja a partir del 2040 i fins al 2059 es decidirà l’emplaçament del geològic profund, se’n comprovarà la viabilitat i es dissenyarà el conjunt de la instal·lació. La construcció començaria l’any 2060 i podria finalitzar el 2071. Els dos primers anys serien de fase de proves i es rebrien els primers residus radioactius; i, a partir de 2073, es posarà en marxa de forma definitiva.

Andreu Prunera
Andreu Prunera
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 17 = 18

Últimes notícies