HomeAgriculturaEl cultiu de l'arròs pot ser una eina per reduir les emissions...

El cultiu de l’arròs pot ser una eina per reduir les emissions d’efecte hivernacle com a “segrestador” de carboni

El cultiu de l’arròs pot tenir “un paper clau” en la lluita contra el canvi climàtic perquè es pot convertir en “una eina” per reduir les emissions d’efecte hivernacle. Els arrossars, que són grans emissors de metà, també són les explotacions agrícoles “amb més potencial” per “segrestar carboni“. L’IRTA ha calculat que pot acumular 1.000 quilos de carboni per hectàrea i any, uns resultats preliminars als quals cal acumular noves dades uns anys més. El projecte va començar el 2017 i s’allargarà fins al 2025 i també permetrà identificar les pràctiques amb les quals retenir més carboni al sòl i quantificar quant “en segresta” cada arrossaire. Europa estudia compensar econòmicament els pagesos. L’IRTA celebra a Deltebre la 17a jornada tècnica.

Una hectàrea de cultiu d’arròs emet 300 quilos de metà cada any, un gas d’efecte hivernacle que “contribueix al canvi climàtic“. Per contrarestar aquesta “aportació“, l’arròs és també un cultiu amb “un gran potencial” per “segrestar CO2“, perquè reté al sòl, almenys, 1.000 quilos de carboni per hectàrea d’arrossars cada any. Aquestes dades les primeres dades d’un estudi que, tot i que fa vuit anys que està en marxa, requereix sèries temporals de dades més àmplies, com ha explicat Maite Martínez, investigadora de l’IRTA del programa d’Aigües Marines del centre de la Ràpita.

Centrant-nos només en el balanç anual que ja tenim, podem dir que contribueixen a acumular carboni als sòls i reduir-lo de la concentració de l’atmosfera“, ha insistit Martínez. D’aquesta recerca n’han de sortir estratègies i pràctiques que puguin potenciar la retenció de carboni, però ja han pogut traslladar als arrossaires estratègies per reduir les emissions de metà durant el cultiu de l’arròs a través del maneig de l’aigua. Es preveu que l’any 2025 hi hagi “dades més concloents” d’aquesta i altres pràctiques que estan posant a punt.

El metà i la salinitat o la sembra en sec

Un dels experiments de l’IRTA determinarà els efectes de la salinitat en les emissions de gasos, la retenció de carboni i la producció de l’arròs. La salinitat al delta de l’Ebre anirà incrementant per la pujada de nivell del mar, a causa del canvi climàtic, i amb condicions molt controlades, amb unes campanes de gas, les investigadors controlen les emissions d’efectes hivernacle en aquestes condicions.

D’altra banda, desconeixen l’impacte sobre aquestes emissions si s’estén la sembra en sec, però no es descarten que es puguin reduir les emissions de metà, perquè quan el camp està sec es redueixen, tot i que “coincideix” la sembra sense aigua amb un període “en què el cultiu ja no n’emet tant“, de metà. Les emissions de metà més importants es produeixen al juliol i agost, que és quan la planta està més activa i la temperatura és més alta, i sobretot “en la post-collita” quan s’ha segat i es xafa i s’incorpora la palla a la terra.

Segrestadors de CO2 i compensacions

La planta de l’arròs captura el CO2 durant tot el creixement a través de la fotosíntesi, però aquest diòxid de carboni que s’ha transformat en carboni orgànic, es queda a la planta i acabarà formant part del sòl, perquè la planta d’arròs es mor i les restes formaran part del sòl. D’aquesta manera s’evita l’emissió. Segons ha contat Martínez, “s’està potenciant molt des d’Europa” i es donen pautes perquè s’estudiïn noves i més maneres de “segrestar carboni” als sòls agrícoles perquè “tenen molt potencial“. “L’agricultura pot tenir un paper molt important per mitigar el canvi climàtic“, ha defensat la científica.

De fet, Europa “prepara sistemes” per compensar econòmicament els agricultors que facin aquestes “pràctiques agronòmiques segrestadores de carboni”. “La nostra missió – de l’IRTA- és identificar-les i donar sistemes per poder quantificar-ho. Que si un pagès ha pogut acumular dos tones de carboni, que se li pugui pagar i compensar aquesta activitat“, ha avançat la investigadora de l’IRTA.

Fertilitzants més eficients, sostenibles i d’economia circular

Altres avenços que s’han traslladat als inscrits a la jornada, unes 150 persones d’arreu de l’estat espanyol, són els nous fertilitzants i les tecnologies que milloren la seva aplicació i eficiència en el cultiu de l’arròs. Com recorda l’IRTA, hi ha “una tendència” en reduir les aportacions de nitrogen i fòsfor al camp i “ajustar les aportacions de fertilitzants a les necessitats del cultiu” per evitar problemes de contaminació d’aqüífers. El delta de l’Ebre “no és una zona vulnerable -a excepció d’una petita secció controlada-” i com ha defensat la investigadora de l’IRTA, Mar Català, “només cal una bona gestió” dels fertilitzants per mantenir aquesta situació.

En la jornada a la cooperativa Arrossaires del Delta de l’Ebre, algunes empreses privades han mostrat els seus nous adobs amb “sistemes i tecnologia” que permeten fer un alliberament controlat i “sincronitzar” les aportacions amb les necessitats del cultiu d’arròs. Són d’aplicació única i només això ja “minimitza pèrdues“. No cal entrar a l’arrossar “diverses vegades” i s’eviten alguns problemes, com els estacaments o la falta de viabilitat i de maquinària.

També s’ha proposat la reutilització de les dejeccions ramaderes de les explotacions del territori, com i de quina manera es poden “absorbir com a fonts de fertilització”, una aposta per l’economia circular. “Hi ha moltes eines a punt per simplificar aquesta possibilitat“, segons Català. A més s’ha mostrat als arrossaires que aposten per la fertilització orgànica com han de complementar-la amb fertilització mineral. Per a aquells que no volen aplicar fertilització orgànica, també se’ls ofereixen “eines” per fer “una fertilització mineral sostenible“.

Finalment, l’IRTA ha començat a treballar amb eines de teledetecció, “un bon complement” per a les explotacions que aposten pel fraccionament i l’aportació d’adobs orgànics. Els primers experiments implementaran càlculs de fertilització a partir d’uns índexs de vegetació sobre una parcel·la. També s’ha posat en marxa un nou grup operatiu, amb les entitats de Delta com a beneficiàries, “un projecte innovador” que posarà a punt les varietats que més es cultiven a Catalunya i els “oferirà un diagnòstic i una recomanació de fertilització“. “La idea és que s’acabi fent ús dels valors que dona de manera gratuïta el Sentinel 2, però la tecnologia l’hem de posar a punt amb vols de drons i altres tecnologies“, ha avançat Català.

Plagues i biotecnologia

Els investigadors de l’IRTA també han ofert els resultats de les últimes recerques per combatre plagues, en concret sobre com fer un control biològic en magatzem, “una alternativa vàlida, eficient i viable” per substituir els tractaments fitosanitaris els quals hi ha cada vegada més restriccions i un catàleg més retallat per part d’Europa. També és una oportunitat per reduir “riscos” en el sector dels productes alimentaris, com és l’arròs.

Per als arrossaires, la jornada tècnica de l’IRTA és un gran valor perquè “porta la recerca al camp“. “Hem de fer una evolució i posar en marxa tots aquests coneixements” ha dit el president de la Cooperativa Arrossaires del Delta, Jordi Casanova. Els agricultors tenen moltes esperances en la biotecnologia, que Europa es resisteix a autoritzar i regular. “Ens aportaria millores en les varietats i permetria usar menys fitosanitaris i que realment sigui més productius. A la resta del món ja es fa servir i volem que a Europa ens permeti per aprofitar-la al camp i no quedar-nos desacoblats“, ha reivindicat Casanova.

La biotecnologia permetria la millora genètica de les varietats habituals en infinitat d’aspectes, ja sigui en la seva resistència a la salinitat, a les plagues, a la tolerància dels insectes o als cicles de floració, entre molts d’altres. N’han parlat des del CRAG, on també confien que la Unió Europea es replantegi la regulació –se’n tornarà a parlar al mes de juny-, i ho distingeixi dels productes transgènics “perquè s’està quedant sola“.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 40 = 47

Últimes notícies