Un dels últims noms incorporats el passat mes de novembre a l’acte d’homenatge a les víctimes de la Batalla de l’Ebre al Memorial Camposines situat a la Fatarella, comarca de la Terra Alta, i presidit aquest any per la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, és la del brigadista internacional irlandès, Jack Nalty.
El fet és que des del passat mes de novembre Jack Nalty forma part de les 1685 inscripcions de persones que varen ser declarades desaparegudes durant la batalla més cruenta de la Guerra Civil, assistint en aquest acte commemoratiu, la seva neboda segona, Kate Nugent. Neboda que no es volia perdre com el seu tiet formaria part d’aquell indret de culte i d’homenatge als desapareguts de la Batalla de l’Ebre.
Aquest irlandès militant de l’IRA (Exèrcit Republicà Irlandès) i havent participat en dues guerres, va marxar d’Irlanda cap a la península Ibèrica l’11 de desembre de 1936 per lluitar contra el feixisme. Desgraciadament, la seva vida va trobar la fi el 23 de setembre de 1938 a la Batalla de l’Ebre, concretament, en l’ofensiva que les tropes del general Franco emprengueren acarnissadament contra les forces republicanes, justament, quan les Brigades Internacionals havien d’abandonar el front de batalla en motiu del decret aprovat pel govern de la República que declarava la retirada immediata dels membres de les Brigades Internacionals.
Aquell 23 de setembre, mentre les tropes de les Brigades Internacionals participaven en el seu darrer dia de batalla, el voluntari i idealista irlandès, Jack Nalty, va rebre una bala disparada per alguna arma de foc del bàndol contrari, provocant-li la mort immediatament. Amb la seva mort naixia el darrer heroi irlandès de la Guerra Civil.
La realitat és que durant la Guerra Civil, en el bàndol republicà varen participar 145 voluntaris irlandesos formant part la majoria d’ells de la columna Connolly, dels quals, 63 varen perdre la vida en aquesta maleïda guerra, la qual cosa, tenia molt de mèrit venint d’un país ultracatòlic. Jack Nalty conjuntament amb el seu company Liam McGregor, són els darrers irlandesos que varen donar la seva vida defensant la República en el camp de batalla.
Des d’aquell 23 de setembre de 1938 les seves ànimes campen lliurement pels nostres camps de vinyes, ametllers i oliveres. Camps que durant cent quinze dies, ara fa vuitanta-tres anys, foren regats amb sang de milers de soldats, els quals, donaren la seva vida per uns ideals nobles. Mentrestant, encara avui, els seus cossos continuen descansant en alguna de les 700 fosses escampades per tot el territori català, esperant algun dia tornar a la seva terra natal que un dia els va veure néixer.
