Els esports d’aventura i l’adrenalina troben la combinació perfecta al barranc del Canaletes. I este estiu, marcat per un turisme de proximitat, ha fet que el seu descens siga una de les activitats d’aventura que més afluència està tenint. Només els caps de setmana, centenars de persones s’apropen a Horta de Sant Joan per a fer esta activitat, i una gran majoria són de les Terres de l’Ebre, segons apunten des de l’empresa local Montsport.
El barranc del Canaletes, un riu nascut a la serra de l’Espina, al nord del massís dels Ports, és un afluent de l’Ebre que està format per un paisatge de gran bellesa que fusiona salts de baixa i mitjana alçada, ràpels, trams per a nedar, sifons i tobogans, ideal per aquells que s’inicien en el món del barranquisme. Un cop equipats amb els neoprens, els cascs, les esportives i el vestit de bany, la mateixa empresa et trasllada amb furgonetes fins al camí cap al Ventador, on comença el barranc. Aquí, els monitors t’indiquen com convertir el casc i neoprè en una espècie de motxilla perquè la ruta que iniciaràs a continuació, d’aproximadament 40 minuts, a través de la sendera la faces tan còmodament com pugues.
Este territori és conegut per la calor i les altes temperatures que s’assolixen a l’estiu, així que és recomanable anar-hi prompte perquè la caminada siga més agradable, així com perquè els grups que s’apleguen per a fer el descens del barranc siga el menor possible i no hages d’esperar-te gaire.
L’últim tram de l’aproximació al barranc et permet una visió extraordinària de les Roques de Benet, on la població de cabres que acostumen a viure-hi, en els últims anys, estan molt afectades per la sarna. A l’entrada del barranc, després de posar-nos el neoprè i de les indicacions per a fer la ruta amb total seguretat, comença l’aventura amb un primer salt, d’uns tres metres d’alçada. Més enllà de la impressió que et puga fer saltar, la sorpresa ve en endinsar-te a l’aigua, que acostuma a estar sobre els 15 graus. Allà mateix, pujant per unes roques pots nedar fins al salt del Ventador, que antigament era el tret de sortida del barranc, però des de fa uns anys la Generalitat va prohibir-ne el descens en ràpel. Sorprenentment, si t’aproximes fins a la ‘cascada’ notaràs que l’aigua està més calenta. Al costat del salt inicial, hi ha una roca que et permet saltar des de fins a 8 metres d’alçada, tot i que no és obligatori fer-lo per a seguir el trajecte.
Continuant la ruta, anem avançant pel barranc, amb compte de no patinar, fins al següent repte que és un sifó a la nostra esquerra. Un sifó consisteix a passar una roca per sota l’aigua, que amb l’ajuda del monitor quasi no requerix més esforç que agafar aire i submergir-te, ja que ell, des de l’altra banda, t’estira perquè passes ràpidament.
Dona’t uns minuts per a gaudir del paisatge que estàs travessant i deixar-te portar pel corrent que et permetrà connectar encara més amb la natura i assaborir esta experiència que combina l’adrenalina i l’expectació. Travessaràs un passadís amb joncs a banda i banda, baixaràs per tobogans amb l’ajuda del monitor que tota l’estona et guiarà, saltaràs des de llocs que no imaginaves atrevir-te’n, nedaràs entre roques, a les fosques.
Un dels salts que més impressiona té una roca just al davant, fa una alçada d’uns 7 metres i has de saltar-ne pel mig. Si alguna cosa tenen els monitors d’este tipus d’activitats és paciència, perquè més d’un ens acovardim en veure el salt i comencem a fer preguntes, en lloc de deixar-nos anar i saltar. Però és només la primera impressió, i si deixes anar la teua ment i confies plenament amb el que et diuen, superaràs les teues pors i gaudiràs de tots i cadascun dels salts. Però si tot i això no ho veus clar, hi ha opcions alternatives perquè pugues continuar gaudint de la ruta sense haver de saltar. Una bona comunicació sempre és clau en estes ocasions, ja que val més saber dir que no, que prendre mal.
L’últim repte que et posa el Canaletes fa 6 metres d’alçada i has de fer un gran salt perquè just a sota hi ha unes roques. El monitor se situa a l’extrem de la roca lligat per un arnés i una corda, i tu t’apropes fins a ell que t’ajudarà a saltar. Tot i que impressiona veure les roques baix teu, a l’aixecar-te per saltar et dones l’impuls necessari per a arribar a l’aigua sense problemes. Sense adonar-te’n arribes al final del barranc, després de nedar fins al Mas de Sotorres. Allà et tornes a llevar el neoprè i el casc per a convertir-los en una motxilla i començar el camí de tornada, que té una pujada bastant pronunciada. Un cop superes la zona del bosc, la panoràmica que tens torna a ser espectacular.
Sens dubte, fer el barranc del Canaletes és una de les experiències més divertides i atrevides que es pot fer durant la primavera, l’estiu i la tardor aquí, a casa nostra, que no trigaré a repetir. Si d’alguna cosa me’n penedixo és de no haver anat a fer-lo abans.
