HomeSocietatEl deute municipal d’Alcanar es dispara a causa dels aiguats de 2018...

El deute municipal d’Alcanar es dispara a causa dels aiguats de 2018 i 2021 sense els ajuts promesos

Fa quatre anys, els comptes de l’Ajuntament d’Alcanar eren envejables. Sense pràcticament endeutament i amb un romanent de tresoreria que arribava els dos milions d’euros, es preveia un mandant plàcid i amb marge per a tirar endavant nous projectes a tot el municipi.

A setembre de 2022, però, el panorama és del tot diferent. Amb més de 10 milions de despesa sobrevinguda, l’Ajuntament ha hagut de recórrer a les entitats financeres, signar nous préstecs, i els comptes ja estan compromesos, segons l’alcalde, “per a uns deu anys”. La causa no ha estat ni l’augment de la despesa corrent, ni cap obra faraònica, sinó situacions sobrevingudes d’emergència climàtica, com els aiguats de 2018 o la forta tempesta de l’1 de setembre de l’any passat, a les quals també s’han afegit les indemnitzacions pel cas Turov.

Els desperfectes del temporal de 2018 van suposar, per al consistori canereu, una despesa de 8,5 milions d’euros, però només va rebre uns 800.000 euros d’ajudes d’administracions superiors: menys del 10 % de la despesa total. Els aiguats de l’any passat van dixar una afectació material bastant inferior. El cost de les reparacions i les obres d’arranjament dels desperfectes se situa en 1,5 milions d’euros, però l’Ajuntament encara no han rebut cap ajut directe per a fer-hi front.

“No és just”, assegura l’alcalde d’Alcanar, Joan Roig, que lamenta que els comptes municipals quedaran “hipotecats durant molts anys” per causes alienes a la gestió pública i sense que les administracions superiors hagen respost.

Núria Caro

El consell de Ministres va declarar Alcanar i Vinaròs com a zona greument afectada per una emergència de protecció civil, el que abans es denominava ‘zona catastròfica’. Tot i això, els ajuts encara no han arribat. “Del Govern de l’Estat encara no n’hem rebut res”, lamenta Roig un any després dels forts aiguats. La Generalitat sí que va assumir algunes obres importants, com la reparació del gran esvoranc que va aparèixer al passeig Marítim de les Cases. “Es va reparar en uns tres mesos i ho van assumir. Uns 450.000 euros de pressupost”, detalla l’alcalde. A més, la declaració de zona catastròfica va excloure, però, els municipis de la Ràpita i Ulldecona, que també van patir afectacions a causa dels aiguats. “Vam demanar la declaració conjuntament, ja que també teníem afectacions, i ens la van denegar. Desconec quin criteri fan servir”, assegura l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós. La tempesta també va ser torrencial i va arrossegar també vehicles i va malmetre edificis i llocs d’interès, com el mateix consistori de la Ràpita o l’Auditori Sixto Mir.

D’altra banda, a Ulldecona, l’afectació es va centrar, sobretot, en camins rurals i en l’accés al polígon industrial Valldepins. “La intervenció va ser ràpida, en els dies posteriors a l’aiguat”, reconeix l’alcaldessa, Núria Ventura. “El fet de traure aigua, de fer camins transitables i restablir l’accés al polígon es va fer de forma àgil i amb bona coordinació entre administracions”, afegix. Tot i això, Ventura lamenta que tampoc tindran ajuts per als camins malmesos. “Un cop més, els pagesos s’emporten la pitjor part. Sempre costa més que es puga arranjar camins que altres indrets”, manté.

Núria Caro

Plou sobre mullat

Els aiguats de 2021 i l’oblit de les administracions superiors després de la tempesta no són nous al sud del Montsià. Al 2018, les llevantades van causar desperfectes materials encara més quantiosos a Alcanar, Ulldecona i la Ràpita, i els ajuts que van arribar de les administracions territorials van ser pràcticament testimonials.

En el cas d’Ulldecona, dels 1,5 milions d’euros que van justificar com a despesa arran de les inundacions i el temporal, només van arribar uns 60.000 euros. Llavors, la discrepància de criteri entre l’Estat i la Generalitat a l’hora de quantificar els danys va fer perdre els diners que el Govern central ja havia pressupostat per a reparacions de camins a les Terres de l’Ebre. L’Ajuntament d’Ulldecona va denunciar la Generalitat arran d’estos fets, i el cas està ja vist per a sentència a la sala contenciós administrativa Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per tant, la resolució podria arribar ja en pocs mesos.

L’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, també lamenta que llavors pràcticament no es va rebre cap ajut extraordinari i que les aportacions econòmiques estan condicionades a altres aportacions complementàries per part dels municipis.

“Els ajuts per a fer front a temporals o situacions catastròfiques han de ser a fons perdut, ben fiscalitzats, però no condicionats al fet que els Ajuntaments posen la mateixa xifra de la seua butxaca. Estes despeses extraordinàries no venen acompanyades d’ingressos extraordinaris, i molts cops els Ajuntaments no tenim capacitat per a cofinançar ajuts o complementar-los. Les aportacions de les administracions superiors haurien de ser a fons perdut, amb la finalitat d’ajudar i per a poder intervindre ràpidament en les zones més perjudicades”, assegura.

Plou sobre mullat i seguix l’oblit en un territori ja massa habituat a les situacions climatològiques adverses, cada cop més accentuades pel canvi climàtic.

Núria Caro

Andreu Prunera
Andreu Prunera
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

2 + 8 =

Últimes notícies