El passat dia 2 el secretari d’Infraestructures de la Generalitat, Isidre Gavin, es va reunir amb la Taula de la Mobilitat de les Terres de l’Ebre per donar a conèixer com quedaran els serveis ferroviaris entre Tortosa i Barcelona a partir de l’entrada en servei de la nova variant de Vandellòs. El resultat és que els serveis, com succeeix cada vegada que es modifiquen, seran en qualitat i en freqüència, pitjors que els anteriors.
La història del ferrocarril a Tortosa té dues dates positives: el 8 de maig de 1867 amb l’arribada del primer tren des de Barcelona; i l’1 de setembre de 1941 quan entra en servei la línia fins a Saragossa. N’hi ha també dues de negatives: el 19 de març de 1973 que es clausura el Val de Zafan; i el 7 d’agost de 1996 quan un tren Talgo procedent de Montpeller creuava el pont de Tortosa per darrera vegada. Entremig cent trenta anys de festeig entre la ciutat i el tren en què l’estació de Tortosa esdevindria centre ferroviari molt important. Hi havia dipòsit de màquines, alberg d’allotjament de personal, centre de comandament i, a més, base de manteniment de via i obres a un radi de molts quilòmetres. Això suposava una plantilla superior als 350 operaris que anaven des de l’enginyer en cap fins als tallers amb paletes, fusters, electricistes, pintors, mecànics…; factors de circulació, interventors, maquinistes i fogoners,…. Cap a 1950, entre Ferreries i Roquetes, començaven obres d’elevació d’una gran esplanada per acollir l’estació d’enllaç i centre de distribució de mercaderies entre Barcelona, València i Saragossa; projecte que no va reeixir per la crisi del ferrocarril convencional.
El divorci entre Tortosa i el ferrocarril comença a principis de 1983 quan s’anuncia que el Ministeri de Foment estudiava un nou traçat per evitar la corba per l’interior del nucli urbà de Tortosa i els pendents de Sant Nofre i Mianes. Era ministre Enrique Baron (PSOE) quan l’Ajuntament de Tortosa va demanar que el nou traçat passés per l’indret de Campredó (1984), a la qual cosa es va negar. Un cop decidida la solució actual es va prometre la construcció d’una estació territorial i centre intercanviador de mercaderies a l’Aldea (1985), cosa que no es féu. Set anys després el nou ministre aleshores “José” Borrell s’atreví a assegurar que en els pressupostos de 1992 s’havia fet la major inversió ferroviària de la història a les Terres de l’Ebre amagant que aquesta inversió serví perquè els trens passessen de llarg. El resultat fou condemnar la ciutat a ser un cul de sac i el conjunt del territori a ser un punt de pas sense una estació adequada ni plataforma de connexió amb el transport de carretera per a mercaderies.
La degradació dels serveis ferroviaris ha anat parella a l’augment continuat de l’oferta del transport en autobús; actualment arriba ja a 15 expedicions diàries en cada sentit des de Tortosa i enllaços a l’intercanviador de l’Aldea per a les línies procedents del sud de la comarca. Els vehicles són còmodes, el preu ajustat, la seguretat major i l’extensió fins a l’Aeroport una oferta excepcional. Avui en dia pel que fa als usuaris entre Tortosa i Barcelona es pot dir que l’autobús ha guanyat la partida al tren.
Una altra cosa és pel que fa als viatgers de fora del territori, no familiaritzats amb l’ús del bus, per als quals el ferrocarril és el mitja de referència per arribar-hi. En aquest sentit disposar d’una oferta raonable és del tot punt necessari fins i tot per raons de foment econòmic i prestigi territorial. Que els trens de velocitat alta vagen directes entre Castelló i Tarragona ignorant els 200 quilòmetres que les separen i els 150.000 ebrencs que viuen l’Ebre, és un mal model de planificació territorial tant per als que prenen decisions a Madrid com a Barcelona, tots dos igual de centralistes.
Ara (2019) ha estat l’actual ministre de Foment José Luis Ábalos, màxim responsable de RENFE i ADIF qui ha negat la dotació d’uns serveis ferroviaris dignes per al territori. Els Euromed deixaran d’aturar-se a l’Aldea, no es millorà la connexió cap al sud i, venent-ho com si fos la gran concessió a les demandes del territori, es crea un únic servei diari de velocitat alta entre Tortosa i Barcelona, mentre que els trens regionals ni tan sols arriben a recuperar les freqüències i temps que tenien fa deu anys. La plataforma Trens dignes ha convocat una concentració de protesta exigint la millora dels serveis anunciats i crear connexions en alta velocitat cap al País Valencià. n
