HomeTerres de l'EbreEl Fangar, un refugi per a les nacres

El Fangar, un refugi per a les nacres

Més d’una trentena d’investigadors, tècnics i voluntaris participen esta setmana en un mostreig exhaustiu i extensiu de la badia del Fangar del delta de l’Ebre a la recerca d’exemplars vius de nacres (Pinna Nobilis).

Esta zona del Delta és l’única de la Mediterrània lliure del paràsit Haplosporidium pinnae que ha causat una mortalitat del 90 % d’exemplars de nacres a mar obert, fins a portar l’espècie al límit de la seua extinció.

El fet que el Fangar siga una zona lliure de la malaltia podria convertir l’espai en un refugi per a les nacres i, fins i tot, es planteja la possibilitat que s’hi puguen traslladar exemplars d’altres llocs, amenaçats per l’avenç de la malaltia.

Actualment, a la Península Ibèrica només queden nacres al delta de l’Ebre, al Mar Menor (Múrcia) i uns 12 individus al Cap de Creus. En el cas del Fangar, es creia que el temporal Gloria n’havia exterminat el 100 % de la població que hi havia ubicada a la zona més propera a mar obert, però l’IRTA de la Ràpita ha pogut localitzar exemplars nous a l’interior de la badia.

Esta setmana, en el marc del projecte LIFE Pinnarca, es pretén mostrejar 37 hectàrees de l’interior de la badia per a determinar quants exemplars hi ha i geolocalitzar-los per tal de fer-ne un seguiment. “Probablement és una població fins i tot més important del que crèiem en un principi”, ha assegurat José Rafael Garcia, investigador de la Universitat Catòlica de València i coordinador del projecte LIFE Pinnarca.

Dimecres, i quan només s’havien fet dos dies de mostreig, s’havien localitzat ja 70 exemplars i es calcula que hi podria haver una població de prop de 300 individus. Garcia ha insistit en la importància que el Fangar estiga lliure del paràsit i també ha destacat el fet que la zona interior de la badia està protegida dels grans temporals, com el Gloria, que va causar també una important mortalitat de nacres.

La raó per la qual el Fangar ha quedat lliure de l’amenaça del Haplosporidium pinnae cal buscar-la en la baixa salinitat de l’aigua: “La salinitat tan baixa fa que el paràsit no puga sobreviure i per tant no ha arribat aquí”, ha explicat Garcia.

 

Monitorització

Més enllà de constatar que actualment la badia del Fangar és un reservori important de nacres, la monitorització dels individus que s’hi acaben localitzant vol determinar si l’espai es pot convertir també en un refugi per a exemplars amenaçats per la malaltia.

“Aquí no s’ha detectat la malaltia i per tant el Fangar pot servir de reservori per a acollir nacres d’altres llocs on perillen individus per la malaltia. Aquí poden estar segures”, ha dit Patrícia Prado, investigadora de l’IRTA de la Ràpita. Esta repoblació es podria fer en exemplars juvenils, sans i que es troben amenaçats, i després d’haver passat un període de quarantena.

En el marc del projecte Life Pinnarca se seguix monotoritzant també la població de nacres a la badia dels Alfacs, on el paràsit ja ha accedit, però encara es mantenen lliure de la malaltia algunes zones amb una baixa salinitat de l’aigua. “La malaltia està allí, però hi ha zones on encara sobreviuen i es poden reproduir. El que s’ha d’evitar és que la malaltia avance, i per això cal mantindre molt baixa la salinitat de l’aigua”.

És per això que Prado ha insistit en la importància del cultiu de l’arròs per al manteniment de la nacra, ja que garantix l’aportació d’aigua dolça a les badies: “La supervivència de la nacra al delta de l’Ebre està vinculada al cultiu de l’arròs i a que se seguisca abocant aigua dolça a les badies per tal que sobrevisquen”, ha sentenciat Prado.

Leonor Bertomeu
Leonor Bertomeu
periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

83 + = 89

Últimes notícies