El Consolat del Mar de Barcelona començarà la celebració del seu 750è aniversari a la ciutat de Tortosa. En el marc del programa dels 3/4 de Mil·lenni. Consolat del Mar, la capital del Baix Ebre acollirà l’acte inaugural d’esta efemèride, el 24 d’octubre a l’Auditori Felip Pedrell, com a mostra de reconeixement dels també 750 anys dels Costums de Tortosa, l’antecedent del Llibre del Consolat del Mar, el primer codi internacional de dret marítim.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, reconeix que ambdós textos són “uns documents escrits en català, d’un altíssim valor històric, que destaquen que Catalunya és terra de pau i treva des de sempre i que busca el pacte i l’acord gràcies al caràcter obert, emprenedor i dialogant de la societat catalana”. Pel que fa als 750 anys de la compilació dels Costums de Tortosa, Ciuró ha assenyalat que al “1272 no només va sorgir un prestigiós codi de lleis medievals del dret consuetudinari tortosí, que és aquell dret que emana dels usos i costums de les persones, en este cas, dels tortosins i tortosines, sinó que també va ser el primer cos jurídic escrit íntegrament en català”. En este sentit, afegia que “Tortosa, amb els seus 1350 costums, va ser dels primers territoris de tot Europa que va incorporar el dret justinià, és a dir, el dret romà: la base del nostre codi civil català”.
Entre les pàgines dels Costums de Tortosa, que són el reflex d’una societat i d’un territori de fa més de 700 anys, també s’hi inclouen els Costums i Usos del mar, “la primera redacció del dret marítim en català, que regulava tant la navegació al mar com al riu”, diu Ciuró, que afegix “serien l’origen del Llibre del Consolat de Mar que, al seu torn, és el primer codi de comerç internacional que durant segles es va aplicar a tota la Mediterrània i més enllà, escrit en català i després traduït a diverses llengües; i que ha servit com a base per a l’actual legislació marítima”.
Al seu torn, l’alcaldessa de la ciutat, Meritxell Roigé, va agrair a la Generalitat que haja acordat commemorar les efemèrides dels dos llibres conjuntament, i va ressaltar que la importància de la contribució de Tortosa en la regulació del dret marítim i comercial medieval català. “El llibre dels Costums de Tortosa és el primer codi jurídic escrit en català, cosa que demostra fins a quin punt el català marcava les relacions de les persones amb els òrgans de justícia. La commemoració dels 750 anys és una oportunitat per a demanar més presència de la llengua als jutjats, ja que actualment, tot i que les Terres de l’Ebre som el territori on més es parla el català, però només un 1 % de les sentències es dicten en català. Per tant, queda molt camí per a recórrer”, destacava l’alcaldessa.
A més a més, Roigé va detallar que des de l’Ajuntament impulsaran una nova edició dels Costums de Tortosa, per a difondre i explicar el valor que tenia a les actuals generacions, cosa que ens ajudarà a entendre la importància del recull que es va escriure, de manera que centrarem les Jornades Literàries del Patrimoni Ebrenc en este text.
D’altra banda, el cònsol major Jordi Domingo va assenyalar la tasca del Consolat de Mar i la importància de la mediació des del prisma històric i polític, i va aprofitar l’ocasió per a difondre i explicar la història de set segles i mig de l’ens, la importància de les seues contribucions i aportacions al comerç, el dret, la pau o la diplomàcia a escala mundial, i també el rol actual de la institució.
L’acte inaugural de l’any commemoratiu dels 3/4 de Mil·lenni tindrà lloc el 24 d’octubre, a les 18h, a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa, i l’organització només ha avançat que s’hi podrà veure una representació del talent cultural dels Països Catalans, de la Mediterrània i de la capital del Baix Ebre en el seu conjunt, com a port marítim i fluvial fonamental Catalunya a l’edat mitjana; i que s’hi reivindicarà la contribució cabdal del llibre dels Costums de Tortosa -el qual engloba els Costums de la Mar, que dona origen al Llibre del Consolat de Mar-. Entre les activitats programades durant l’any també s’inclou una exposició historiogràfica, la producció d’un documental audiovisual, l’edició de material educatiu, que es posarà a disposició de les escoles, el disseny d’un videojoc interactiu o una acció gastronòmica, entre d’altres.
