HomeInfraestructuresEl futur de les infraestructures més polèmiques: defensors i detractors busquen el...

El futur de les infraestructures més polèmiques: defensors i detractors busquen el suport de la UE després del 9-J

El futur d’algunes de les infraestructures més polèmiques a Catalunya també es juga a la Unió Europea (UE). Promotors i detractors del parc eòlic marí Tramuntana, l’ampliació de l’aeroport del Prat i la interconnexió de les xarxes d’aigua de Tarragona i Barcelona han buscat la veu de les institucions comunitàries per reforçar la seva posició envers els projectes. En vigílies del 9-J, les organitzacions implicades en els projectes expressen “confiança” en les normes europees i consideren els comicis com una “ocasió” important per fer arribar la seva visió a les institucions comunitàries. En cas que els projectes tirin endavant sense mesures per protegir els espais protegits, Brussel·les podria obrir un procés de sanció contra l’Estat.

Malgrat que els projectes es dirimeixen amb les autoritats nacionals, les institucions comunitàries també hi juguen un rol important. La normativa comunitària fixa que són les autoritats estatals qui han d’aprovar els projectes, amb previ estudi de l’impacte en espais protegits. La directiva sobre la conservació d’hàbitats naturals estableix que les autoritats nacionals competents només puguin acceptar el pla o projecte “després d’haver comprovat que no afecta negativament la integritat del lloc en qüestió“.

En el cas del parc Tramuntana, la plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí confia poder traslladar la seva “inquietud” sobre el projecte als nous eurodiputats, mentre el col·lectiu Renovem-nos reivindica que projectes que ajudin a combatre la crisi climàtica han de ser una “prioritat“.

En l’ampliació de l’aeroport del Prat, Depana lamenta que les advertències de la Comissió Europea sobre la manca d’aplicació de mesures compensatòries al dany de l’espai “no han servit per a res“, mentre la patronal Aeball de l’Hospitalet i el Baix Llobregat reivindica que és un “mite” que l’executiu comunitari s’oposi a l’ampliació de l’aeroport per qüestions mediambientals.

Pel que fa a la interconnexió de les xarxes d’aigua de Tarragona i Barcelona, la Plataforma en Defensa de l’Ebre diu que “confien molt” en les normes comunitàries. Per contra, l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya reivindica el caràcter “reversible” de la mesura i demana a la UE modificar les normes sobre l’aigua perquè els països del sud tinguin “més influència“.

Excepcions per “interès públic”

Malgrat que la norma europea estableix que els projectes s’han d’autoritzar quan es comprova que no tenen un impacte negatiu dels espais protegits, també obre la porta a poder tirar endavant els projectes malgrat que hi hagi una conclusió negativa de l’avaluació. Això sí, Brussel·les només preveu aquesta excepció sempre que no hi hagi cap altra alternativa i si és per “raons imperioses d’interès públic de primer ordre“, entre les quals s’inclouen raons socials o econòmiques.

En aquest cas, els estats han de presentar a la Comissió Europea un pla de mesures compensatòries per “garantir que la coherència global de Natura 2000 queda protegida“. No s’aplica, però, quan a la zona hi ha “un tipus d’hàbitat natural prioritari i/o una espècie prioritària“. Únicament, es podria intervenir per raons de “seguretat pública” o de “salut“.

L’anàlisi de l’impacte mediambiental, indica Brussel·les, s’ha de fer tant si el projecte es troba dins d’un espai protegit com pròxim a aquest, per la qual cosa la norma comunitària s’aplicaria a tots tres projectes.

La mirada a Europa al Parc Tramuntana

Els detractors del projecte per instal·lar parcs eòlics marins al golf de Roses s’agrupen a través de la plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí. El seu portaveu i vicepresident, Jordi Ponjoan, diu que les eleccions europees són una “ocasió” molt important per poder fer arribar, a través dels eurodiputats, la seva “inquietud” sobre aquest assumpte.

Ponjoan afirma que, més enllà del perjudici contra el medi ambient que suposa la proposta, hi ha un “tema econòmic“. “Aquesta tecnologia està poc provada i tenim constància que les grans empreses que es dediquen a fer aquests aerogeneradors flotants tenen problemes econòmics, perquè els molins s’espatllen abans dels 30 anys de vida útil prevista“, assegura Ponjoan.

En aquest sentit, diu que aquests “errors tècnics” fan que “no sigui viable” i creen la “tempesta perfecta” per instal·lar “un macropolígon a la zona, que després serà irreversible, i unes escombraries al mar“.

Ponjoan diu que han mantingut trobades amb eurodiputats i que, amb les noves eleccions a la vista, “sembla que hi ha una nova consciència que tot això no és tan bo com semblava en un principi i hi ha una revisió de fons“. “Per tant, tenim una expectativa que diversos eurodiputats ens han agafat la paraula i sembla que defensaran davant d’Europa que en aquesta zona no es pot fer un macropolígon així“, afirma. “No podem fer invents que no funcionin i anar col·leccionant Castors“, remarca Ponjoan.

“Accelerar” la transició

Per altra banda, el portaveu del col·lectiu Renovem-nos, Sergi Nuss, espera que el projecte previst al golf de Roses es “tracti” com la resta de projectes que es desenvoluparan al conjunt de la UE i espera que, en aquestes eleccions, la ciutadania llanci un “missatge clar” a les institucions europees i els eurodiputats: “La crisi climàtica és una problemàtica molt greu i és quelcom que volem que sigui una prioritat“. Per això, diu, aquesta legislatura que ve ha d'”accelerar la transició cap a una societat descarbonitzada i que fa front al canvi climàtic“.

En aquest sentit, considera que cal que “els futurs eurodiputats impulsin una regulació de les renovables que s’equipari a la de la resta d’indústries amb incidències al medi incorporant per norma mesures per mitigar el seu impacte sobre el medi“. En relació als parcs eòlics marins, creu que l’afer que afecta el golf de Roses s’acabarà dirimint a Espanya i recorda que la zona prevista al POEM està fora de la Xarxa Natura 2000.

El col·lectiu defensa la plataforma Plemcat com a via d’assaig prèvia i creu que l’eòlica marina és “una qüestió estratègica a nivell europeu“. “Segurament, no veurem cap projecte real d’eòlica marina fins d’aquí a deu anys. Per tant, tenim temps per entendre les interferències que pot tenir aquesta tecnologia amb el medi marí i aplicar-hi mesures correctores i per fer-ho compatible“, assegura. Sobre això, a més, diu que aquestes infraestructures poden tenir, fins i tot, beneficis sobre el medi marí si es promou que facin de biòtop.

També remarca que el parc eòlic marí no serà l’única infraestructura que caldrà desplegar a les comarques gironines en la propera dècada. “Caldran també unes 6.000 hectàrees de plaques fotovoltaiques. Hem d’entendre que estem vivint un canvi de civilització i que el que no es faci al medi marí, s’haurà de fer al terrestre. Haurem d’arribar a un acord tots perquè hi haurà parcs eòlics i fotovoltaics al nostre paisatge“, conclou.

La polèmica ampliació de l’aeroport

Tot i que el debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat ja fa anys que dura, la Comissió Europea se n’ha mantingut al marge recordant, això sí, que una eventual remodelació de la infraestructura que afectés els espais protegits del delta del Llobregat només serà possible si es respecten dues directives europees, la d’Hàbitats i la d’Aus. En aquest sentit, la institució europea, sense valorar les diferents propostes que han anat sorgint, afegeix que qualsevol modificació d’aquest ecosistema, que pertany a la xarxa europea Natura 2000, s’ha de fer respectant aquestes normatives.

Una de les possibilitats que Brussel·les veuria amb bons ulls si s’arribés a un acord per ampliar l’aeroport seria pactar un pla de mesures compensatòries si el projecte afectés espais protegits. Una possibilitat que les entitats ecologistes rebutgen frontalment recordant que fa 20 anys, amb la construcció de la T1, ja es van prometre unes mesures compensatòries que encara no s’han fet. “Estem totalment a favor de tot el que siguin mesures compensatòries, però pel que s’ha fet, no pel que es vulgui fer”, assenyala José García, vicepresident de Depana.

Garcia recorda que la Comissió Europea va enviar fa tres anys una carta d’emplaçament a l’estat espanyol per la deficient protecció del delta del Llobregat i alertant-lo que si no actuava seria sancionat. Una advertència, lamenta García, que “no ha servit per a res” perquè en aquests tres anys “no s’ha fet res” i l’espai s’ha continuat degradant.

És absurd voler plantejar noves afectacions quan encara no s’ha arreglat el que es va fer malbé fa 20 anys. És per això que l’Estat encara no ha fet arribar cap proposta d’ampliació a la Comissió Europea, perquè sap que la tombarien immediatament”, afegeix García.

Qui sí que veuria bé el paquet de compensacions és la patronal Aeball de l’Hospitalet i el Baix Llobregat. Santiago Ballesté, el seu president i membre de la Comissió per a l’ampliació de l’aeroport del Prat de Foment el Treball, assegura que és un “mite” que la Comissió Europea s’oposi a l’ampliació de l’aeroport per qüestions mediambientals i que el que cal fer és “explicar molt bé a Europa perquè es vol modificar la Xarxa Natura 2000 i quines mesures s’implementarien per millorar la diversitats als espais protegits de l’entorn”.

Tot i que no creu que hagi de ser un obstacle per a l’ampliació, Ballesté, com els ecologistes, creu que abans de presentar un nou projecte cal donar compliment a la carta d’emplaçament de la Comissió Europea. “Abans de fer res cal assegurar que primer ho arreglem tot i compensem el que calgui perquè del contrari incorreríem en un incompliment i l’Estat podria ser sancionat”, assenyala.

“Pendents” de Brussel·les per la interconnexió

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) va ser una de les primeres entitats socials i conservacionistes de l’Estat a integrar com a part central de la seva estratègia la intervenció de les autoritats de la Unió Europea, en aquest cas, per protegir el Delta i frenar els periòdics intents de transvasar d’aigua del riu. “Estem molt pendents de les polítiques ambientals de la Comissió Europea i confiem molt amb les seves normatives, que tendeixen a preservar els ecosistemes i un model de gestió que fa compatible l’activitat econòmica i el respecte al medi natural“, raona el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.

Ara, amb la proposta d’interconnexió de les xarxes d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat (ATL) que alguns col·lectius han posat sobre la taula arran de l’episodi de sequera, la necessitat de l’escrutini europeu torna a prendre sentit. “Els lobbies transvasistes no s’han aturat mai, aprofiten qualsevol ocasió per aconseguir el transvasament de l’Ebre, sigui com interconnexió de xarxes o com una altra mesura“, alerta Tomàs.

En aquesta situació, el moviment antitransvasament demana “contundència” a les autoritats comunitàries en el compliment de la seva pròpia normativa. Especialment, a l’hora que el govern estatal l’apliqui “correctament“. Així, i a més d’apel·lar a la riquesa, fragilitat i singularitat ambiental del delta de l’Ebre, assenyalen a la UE la necessitat de revisar, més enllà dels projectes de transvasament, una planificació hidrològica estatal que “sobreexplota els recursos i els rius per incrementar les superfícies de regadiu“. Una forma “encoberta” de destruir aquests espais, diuen.

Segons Tomàs, les institucions comunitàries ja obliguen que el finançament de la construcció d’infraestructures hidràuliques vagi a càrrec, principalment, dels pretesos beneficiaris. “El que falla és l’aplicació de les normatives europees per part del govern central. El problema no està a Brussel·les“, reitera. Per contrarestar-ho, Tomàs aposta per un enfortiment els moviments ciutadans per pressionar la Unió Europea i aconseguir fer modificar les polítiques estatals. Ho faran aliats amb entitats socials i grups conservacionistes belgues i d’arreu d’Europa.

El problema és que a Brussel·les tot és molt lent i va a anys vista. Els lobbies transvasistes juguen amb els fets consumats: quan arriba la normativa europea, l’obra està feta, programada o legislada. Això dificulta que es puguin implementar postures correctes per salvaguardar els rius i el delta de l’Ebre“, ha tancat Tomàs.

Mesura per a “emergències”

La possibilitat d’emprar el recurs només en cas d’emergència és un dels arguments que empren les entitats que defensen aquest projecte. Dins del “mix de solucions” que propugna l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya en un escenari futur de “més escassetat d’aigua“, i al costat de les dessaladores, la regeneració i l’ús d’aigües subterrànies “no només com a recursos, sinó com a reserva“, situen la interconnexió de la xarxa del CAT amb la d’ATL.

Segons ha concretat a l’ACN el portaveu de l’entitat, Marc Oliva, l’obra representaria una canonada d’uns “60 o 65 quilòmetres, menys de 300 milions d’euros i es podria fer en menys de vuit mesos”. Tot i entendre que el projecte “evoca a les antigues polítiques de transvasament“, Oliva matisa que seria “només per a moments d’emergència” tindria un caràcter “reversible” i, en aquest sentit, podria “anar en les dues direccions i aportar resiliència“.

El portaveu de l’Observatori assumeix que, per ara, “no hi ha consens”, tot i que ha recordat que “ja hi ha dos projectes fets del 2000 i 2008, quan va estar a punt de fer-se“. També recorda l’impediment, en l’actual marc normatiu, de dur aigua de Tarragona a Barcelona. Creu, però, que això es podria resoldre amb un “acord al Consell de Ministres“.

En aquest context, Oliva ha reclamat que s’introdueixin esmenes a la directiva marc de l’aigua de la Unió Europea perquè els països de la regió mediterrània tinguin “més influència” davant els països del nord, des d’on, ha subratllat, està pensada aquesta norma.

Risc de sanció

Tots tres projectes tenen en comú que, en cas de tirar endavant, estaran sota la lupa de Brussel·les. En cas de rebre llum verda per part de les autoritats pertinents, la Comissió Europea analitzarà si s’està “protegint la coherència global de Natura 2000” amb mesures compensatòries, apunta la normativa europea. En cas de determinar que no s’estan aplicant les mesures compensatòries, l’executiu comunitari podria obrir un procés d’infracció contra l’Estat, com ja va passar amb l’anterior ampliació de l’aeroport del Prat.

En el cas de l’aeroport, Brussel·les va obrir un procediment d’infracció contra Espanya al febrer del 2021 pel deteriorament del Delta del Llobregat i les “insuficients” compensacions. La Comissió Europea va fer el pas en considerar que les autoritats espanyoles no havien fet “prou seguiment” als “compromisos adquirits de mitigació i compensació“. El procediment sancionador es manté encara obert.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 6 =

Últimes notícies