El Parlament tramitarà una modificació de la normativa dels correbous que, a iniciativa de la CUP i els comuns, té la intenció de prohibir els bous embolats, els bous capllaçats i els bous a la mar, modalitat, esta última, que ja no es practica a les Terres de l’Ebre tot just per les dificultats de fer-la encaixar en la llei del 2010 que blinda els correbous.
La tramitació de la proposició de llei, amb què ara s’obrirà un temps de debat parlamentari amb la participació d’agents implicats, va prosperar per molt poc, gràcies al fet que Junts i ERC van donar llibertat de vot a alguns dels diputats perquè votessen en contra de l’esmena a la totalitat presentada per Vox i el PP. Si hagués estat pel signe del vot escollit per cada grup parlamentari, en la mesura que el PSC, ERC i Junts van optar per l’abstenció, s’haurien imposat els 19 vots -Vox, PP i Ciutadans– dels partidaris de tombar, sense aprofundir en el debat, la proposta dels dos grups d’esquerra.
Finalment, el ‘no’ a l’esmena a la totalitat i, per tant, el ‘sí’ a obrir debat i a modificar la llei -caldrà veure si finalment això implica una prohibició sense matisos de les modalitats més agressives- va guanyar la primera batalla en assolir 29 vots: els de la CUP i En Comú Podem (16) i fins a 13 diputats de Junts i ERC.
El resultat reforça les tesis de les entitats animalistes, impulsores originals de la iniciativa i que han valorat molt positivament que la proposta de llei d’En Comú Podem i la CUP continue endavant. Aïda Gascón, portaveu de Prou Correbous, va lamentar però, en declaracions a la Xarxa de Televisions Locals, que es registressen tantes abstencions. A més, demana més contundència i valentia als alcaldes ebrencs -una trentena d’alcaldes, de Junts, ERC i el PSC, han donat suport incondicional als taurins- i va apel·lar a “la majoria silenciosa” contrària als correbous del territori.
Josep Franch, de l’entitat ampostina Tots Som Poble i un altre dels antitaurins que van assistir a la sessió del Parlament, també va destacar que actualment només 18 dels 52 municipis ebrencs fan festes amb estes modalitats i que, per tant, és un error identificar el territori amb la festa dels bous.
Una representació de les penyes taurines també va estar present a la cambra per a escoltar el debat. Des de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, Marc Bertomeu i Xavi Llorach, van negar que hi haja maltractament animal, emparant-se en estudis signats per veterinaris, i van acusar els polítics de moure’s per ideologies i no pel benestar animal. També van assenyalar “la centralitat urbanita” que només busca “una llei antitaurina”.
L’Agrupació, a part d’agrair el vot de Vox, el PP i Cs i el suport de les alcaldies ebrenques, va reaccionar a la votació tornant a remetre’s a una hipotètica anticonstitucionalitat de l’abolició dels bous embolats i capllaçats: “Posarem en marxa tots els mecanismes jurídics que siguen possibles, ja que entenem que esta decisió parlamentària atempta contra la sentència del TC de l’any 2016 i recordem que el Parlament de Catalunya pot regular i modificar aspectes de la llei que regula els correbous, però en cap cas pot prohibir o eliminar qualsevol expressió de la Tauromàquia Popular i Tradicional”, sostenen, en un comunicat emès després de la sessió al Parlament.
Les penyes també es comprometen a aportar arguments a favor de la festa dels correbous durant la tramitació parlamentària que ara començarà, però encara amb este procés pendent, ja van anunciar mobilitzacions. Concretament, més enllà de l’Assemblea General Ordinària de l’Agrupació del mes que ve, van avançar la celebració a les Terres de l’Ebre d’un “acte unitari” amb la Plataforma para la Defensa de la Tauromaquia Popular y Tradicional.
“Respecte” pel territori
Ja abans del Ple del Parlament, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, també s’havia queixat que no s’ha escoltat el territori. “No es pot portar una votació al Parlament sense haver parlat amb les Terres de l’Ebre. Ens mereixem este respecte”, va declarar, i va assegurar que l’Ebre és l’“únic territori del país” que ha abordat el debat sobre el benestar animal.
El delegat no va esclarir on se situa el Govern en este debat i va recordar que es tracta d’una qüestió que han d’emprendre els diferents grups parlamentaris, però la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, sí que va subratllar esta setmana que “el Govern està absolutament compromès amb el benestar animal”.
Les referències velades o explícites a esta qüestió, a la necessitat d’“avançar” en la protecció del benestar animal, en els discursos dels grups parlamentaris que majoritàriament van apostar per l’abstenció, s’entreveu com l’únic símptoma notori que la proposició de llei podria arribar a bon port.
Les tres modalitats esmentades quedarien excloses de la consideració de “festa tradicional amb bous”, que recull l’article 2 de la llei del 2010 i que quedaria redactat de la manera següent: “Són festes tradicionals amb bous els espectacles populars en què es deixen anar, s’exhibeixen, es porten, es toregen o es corren bous, sense mort de l’animal i que adopten tradicionalment les modalitats de bous a la plaça, bous al carrer i bou salvatge, i també les exhibicions d’habilitat”.
Abans, però, queda un camí per recórrer, que va començar dimecres amb un primer foc creuat al Parlament que va presentar arguments més o menys recurrents per part de la dreta i l’esquerra més marcades, i va posar sobre la taula, a partir dels discursos del PSC, Junts i ERC, la necessitat d’aprofundir en el debat per a escoltar “totes les sensibilitats”.
Dani Cornellà, de la CUP, va assegurar que “ningú no pot dir que no s’ha parlat amb el territori, perquè el territori el formen moltes sensibilitats i hi ha una part que mai ha defensat estes males pràctiques amb els animals”.
Jèssica Albiach, dels comuns, va dixar anar que si per ells fos, es prohibirien “tots els espectacles amb animals vius”, però que s’han limitat a fer “una proposta per a l’acord” que afectaria -segons va argumentar- menys de la meitat dels espectacles amb correbous que es fan a les Terres de l’Ebre. “Això no va en contra de ningú, ni de ramaders ni d’aficionats, sinó a favor del país i de com es relaciona amb els animals”, va concloure, i va afegir: “Cap espècie s’ha criat per a que nosaltres gaudim amb el seu patiment”.
En el bàndol que va avalar l’esmena a la totalitat, Albert Tarradas, de Vox, va acusar l’esquerra d’actuar “contra l’herència dels nostres avis” i de voler “esclafar la tradició i la identitat” per motius polítics. “No tot és política. Cap institució ens ha de dir com hem de gaudir de les nostres festes”, va proclamar, i va reivindicar, juntament amb el PP, la tradició taurina de Catalunya i de Barcelona.
Lorena Roldan, del PP, es va remetre al suport institucional als correbous, per part d’Ajuntaments i de tres dels quatre Consells Comarcals de les Terres de l’Ebre, i va considerar que la tradició ja va ser actualitzada amb el reglament de bones pràctiques dels correbous i amb el paper controlador que este atorga als veterinaris. Matías Alonso, de Ciutadans, també va acusar “l’extrema esquerra” d’intentar exercir una “superioritat moral”; va considerar que el debat transcendix les competències del Parlament i va acusar l’independentisme d’anar contra els bous per la seua vinculació simbòlica amb Espanya: “La llei del 2010 només va ser pa per avui i fam per a demà”, es va adreçar a les penyes taurines ebrenques.
Joaquim Paladella, del PSC, va ser l’únic diputat ebrenc a intervenir com a portaveu en la qüestió, i va demanar un debat respectuós que tinga en compte tothom “sense desqualificacions”, va admetre que hi ha marge “per a millorar i adaptar normes i reglaments” per a garantir el benestar animal, i va dixar anar que les Terres de l’Ebre són “prou capaces de decidir per elles mateixes i arribar a acords”.
Ester Vallès, de Junts, va intentar fer un discurs equidistant, per a poder trobar punts en comú entre els que es mostren contraris al patiment animal i els que volen preservar una manifestació cultural, però també va avançar que “la sensibilitat sobre el benestar animal està canviant i ens hem de continuar adaptant”: “No parlem d’eliminar els correbous, sinó les modalitats més cruentes”. També va reclamar un posicionament al President del país, Pere Aragonès.
Per part d’ERC, Juli Fernández, va reclamar “un debat ric i profitós”; va reivindicar que el partit republicà fos l’impulsor, fa 13 anys i a través del rapitenc Lluís Salvadó, d’un manual de bones pràctiques per als correbous, fet d’acord amb les penyes taurines i els veterinaris, i va comprometre la formació republicana a fer un pas més, “treballant amb la gent de les Terres de l’Ebre”, però sense especificar -com en el cas del PSC i Junts- si este nou salt ha de suposar tant sí com no l’abolició del bou embolat i capllaçat.
Els alcaldes i alcaldesses republicanes d’Amposta, Alcanar, Roquetes, Aldover o Alfara de Carles eren entre el públic.
