Petits (grans) gestos

Quan una persona propera cau malalta la primera pregunta que ens fem és:”Què puc fer? Puc fer alguna cosa per a ajudar?”. La resposta per part d’aquest estimat, sovint, acostuma a ser una frase semblant a: “No et preocupis, estic bé. Moltes gràcies”. I és que és cert, tot i els avenços en la investigació pel que fa a la salut, malauradament no s’ha trobat una solució ràpida i efectiva per a totes i cadascuna de les malalties, trastorns, etc. Quan ens ve aquest familiar o amic i ens explica el seu diagnòstic, no hi ha una fórmula secreta per saber com actuar correctament. De fet, no existeix una única manera de fer-ho, us ho ben asseguro! Al capdavall, el que més agrairà el nostre amic serà l’acompanyament durant el procés, poder tenir una persona que l’escolti quan ho necessiti, així com saber respectar els seus moments d’intimitat. Hem de tenir clar que, desgraciadament, no podrem fer res de manera directa per ‘curar’ aquella persona. Ara bé, potser a primera vista no recordem que sí que hi ha algunes maneres de contribuir en la recerca de la seva curació de totes aquestes malalties.

Coincidint en la setmana en què es commemora el Dia Mundial contra el Càncer de Mama, la Lliga Contra el Càncer i l’ATE organitzen la Cursa de la Dona. Enguany, ha tingut lloc a Tivenys, celebrant els cinc anys des que es va fer la primera cursa. D’altra banda, la Fundació Esclerosi Múltiple organitza el ‘Mulla’t per l’esclerosi múltiple’ cada juliol a la majoria de les piscines de Catalunya. Amb aquest tipus d’activitats, amb ‘l’excusa’ també de veure els amics, o de fer una mica d’esport, ja estem ajudant el nostre company.

D’altra banda, la donació de sang és una urgència constant per als hospitals i necessària per poder continuar tractant moltes malalties. Però, ja no només per a aquestes, sinó per a qualsevol persona que, sense necessàriament estar malalta, pugui necessitar-la algun dia.

I, si a més a més, hi volem participar de manera continuada, hi ha milers d’entitats i associacions a les quals podem fer-nos socis: associacions per a l’ELA, trastorns mentals, malalties degeneratives, el càncer… N’hi ha infinites. Molts cops es tracta d’aportacions que marquem nosaltres mateixos i que es poden fer mensualment, trimestralment, anualment… adaptant-se així a les possibilitats i voluntats de cadascú.

Arribats a aquest punt, i responent la nostra pregunta inicial: sí, sí que podem ajudar. Desafortunadament, no, no podrem curar el nostre pare, fill, germà, amic… No hi ha forma màgica d’aconseguir-ho. Però sí que podem contribuir. Amb petits, però grans gestos, podem participar en la investigació i recerca de moltes, infinites, desconegudes, malalties.

Natàlia Pinyol Darder
Natàlia Pinyol Darder
Estudiant de periodisme
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

2 + 4 =

Últimes notícies