La Generalitat de Catalunya destinarà 4,8 milions d’euros a una prova pilot de transport de sediments dels embassaments catalans fins al delta de l’Ebre, que s’executarà l’any vinent en el marc del projecte europeu Rest-COAST.
Així ho va anunciar la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, en la darrera comissió d’Acció Climàtica celebrada al Parlament de Catalunya. Esta injecció s’afegiria als 6 milions d’euros pendents d’executar al Delta per part de la Generalitat este 2021 i als 6 milions que figuren en els comptes del 2022, encara pendents d’aprovació el Parlament. “És una brillant notícia que fem això i que ho fem l’any vinent, perquè el Delta és un territori que ens estimem tots i que és extremadament fràgil”, va valorar la consellera Teresa Jordà, que va retraure al diputat socialista Joaquim Paladella que el PSC faça “partidisme” amb esta qüestió.
Paladella havia considerat prèviament que el mèrit de desencallar la inversió de sis milions que s’arrossega des de l’any passat era de la insistència del seu partit i havia dit públicament que els alcaldes del Delta encara no coneixen el destí d’estos diners, extrem que el Govern nega, tot i que tampoc ho aclarix. Jordà, d’Esquerra, ha assegurat que té bona relació amb el Ministeri per a la Transició i amb la seua titular, la socialista Teresa Ribera, i fins i tot es va desmarcar de la gestió de Junts per Catalunya a l’antic Departament de Territori: “A diferència del que es feia abans, jo no envio cartes a la ministra, hi parlo directament per telèfon”.
“Insuficient”
La succió de sediments del pantà de Riba-roja per a injectar-los riu avall i veure quin és el comportament d’estos fangs és una acció que el Govern tenia plantejada des de fa anys, però fins ara no hi havia posat fil a l’agulla. En tot cas, va més enllà que els estudis encarregats per l’Estat per a analitzar la composició dels fangs dels pantans i, de fet, hauria de tenir en compte el resultat d’estos informes.
L’Estat, per primera vegada, reconeix el problema de la falta de trànsit sedimentari i ha previst 2,5 milions, bàsicament en estudis, en el Pla de protecció del delta de l’Ebre que ultima el Ministeri, però les organitzacions ecologistes en defensa del territori, començant per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), no en tenen prou amb estudis i proves pilot, i exigixen a l’Estat, una vegada més, que obligue els gestors dels embassaments -les elèctriques- a obrir-ne les comportes de fons per a dixar passar els sediments retinguts durant anys.
D’entrada, les entitats defensores del Delta han anunciat dos concentracions, el 28 de novembre, per a exigir que el Pla Hidrològic de conca del riu Ebre (PHE) contemple l’obertura dels desguassos de les comportes dels embassaments per a augmentar, a través de riuades controlades, el volum de sediments que arriben al Delta per a combatre’n la regressió. Amb el lema Sediments, ja!, portaran fins a les portes de la subdelegació del Govern espanyol a Tarragona (a les 10 h) l’acció reivindicativa. “Els ensenyarem el tipus de sediments que volem que baixe pel riu, a veure si es donen per al·ludits”, va manifestar Matilde Font, de la PDE. Més tard, al port fluvial de Deltebre (a les 12 h) també s’hi abocaran sediments al riu.
Les entitats que convoquen les manifestacions són la PDE, GEPEC-EdC, Ecologistes en Acció, SEO Birdlife, Associació Sediments, Moviment Social Delta de l’Ebre, Associació de Voluntaris del Parc Natural del Delta de l’Ebre i Picampall. Exigixen que el PHE incloga un pla de gestió dels “cabals ambientals sòlids” i les actuacions pertinents als pressupostos generals de l’Estat.
Demanen que es facen les primeres proves a l’embassament de Riba-roja, l’últim gran pantà abans del Delta, però matisen que cal actuar als més de 190 pantans que hi ha a la conca de l’Ebre. Qualifiquen d’insuficient la prova d’hidrosucció que ha anunciat el Govern català a Riba-roja.
“No pot ser una cosa puntual, sinó que calen mesures per a obrir les comportes de fons, com haurien d’haver fet des del primer dia. S’ha de fer perquè baixen sediments de manera regular i que cada any hi haja aportació de sediments, però és una mesura de prevenció i seguretat per a evitar que mai puga passar res a les poblacions que hi ha riu avall”, ha recordat Matilde Font amb un dels arguments recurrents de l’Associació pels Sediments, que, a més, segons va expressar el seu portaveu, Sergi Parès, considera que a Riba-roja seria més fàcil tècnicament fer un buidatge del pantà per a mobilitzar-ne els sediments. “Creiem que si volem resoldre el problema, hem d’anar a l’arrel i l’origen. Es pot veure com una victòria que el PHE parle dels sediments, però és un bla-bla-bla per a donar peixet als que defensem la solució dels sediments”, ha afegit Sofia Ribaes, de SEO BirdLife.
Les entitats preparen al·legacions al nou PHE, que presentaran abans del 22 de desembre, quan acaba el termini. El PHE tindrà vigència fins al 2027 .
