HomeSocietatEl govern espanyol defensa que la nova delimitació de la costa del...

El govern espanyol defensa que la nova delimitació de la costa del Delta afecta sobretot espais inundables i públics

Costes defensa que la nova delimitació pública marítim terrestre de la costa del delta de l’Ebre havia provocat “pors i recels no fomentats” perquè incorpora majoritàriament espais que ja són de titularitat pública o que s’inunden amb els temporals, incloent només espais agrícoles i zones urbanes “de manera molt residual”. La Taula de Consens rebutja que el govern espanyol iniciï una revisió d’ofici de l’atermenament quan encara no s’ha aprovat el Pla estatal de Protecció del Delta i li reclamen concreció sobre els criteris que segueix aquesta proposta. Acusen l’Estat de “començar la casa per la teulada” i propietaris afectats, com Marcela Otamendi, critiquen que la nova delimitació sigui “selectiva i arbitrària”.

El govern espanyol ha començat a fer d’ofici una nova delimitació del domini públic marítim terrestre (DPMT), una delimitació que es pot consultar en el visor públic del Ministeri. El cap de Costes a Tarragona i les Terres de l’Ebre, Antoni Espanya, ha defensat que amb l’actual proposta sobre el mapa es demostra “injustificada” la preocupació i “l’allau de crítiques” que va provocar la primera versió del Pla de Protecció del Delta del Ministeri per a la Transició Ecològica, així com l’alerta que preveia un retrocés de 500 metres de la costa deltaica.

Espanya ha concretat que el nou atermenament incorpora una sèrie de zones naturals que n’havien quedat fora “històricament” i d’altres espais que van quedar inundats amb el temporal Gloria. Al marge esquerre, com ha apuntat el cap provincial de Costes, s’inclouen en el DPMT la llacuna de les Olles i el seu entorn, els filtres verds de la Badia del Fangar, i la finca Bombita. Al marge dret, absorbeix la llacuna de l’Aufacada i de la Platjola i els erms de la Tancada. “No s’afecta ni la urbanització de Riumar, ni l’Eucaliptus, ni els càmpings, ni el barri marítim de l’Ampolla”, assegura.

De fet, és el terme municipal de l’Ampolla i el de la Ràpita on s’han incoat els dos primers expedients. Abans de final d’any, es preveu obrir els expedients del DPMT dels termes d’Amposta i Sant Jaume d’Enveja i a principis del 2023, el del Deltebre. Un cop estiguin tots llestos, el Ministeri farà “l’acta de delimitació”, una compareixença pública amb els agents concernits on se’ls informarà de la proposta i les afectacions. S’obrirà llavors un període de quinze dies per presentar al·legacions i esmenes i el govern espanyol tindrà dos anys per admetre o rebutjar aquestes aportacions i resoldre la delimitació definitiva. Finalitzat el tràmit, els propietaris afectats que estiguin en desacord poden presentar un recurs contenciós administratiu.

Concessions per propietats

Espanya ha insistit que l’afectació del nou domini públic marítim terrestre a espais agrícoles és “residual”. “El 90% dels terrenys que s’incorporen ja eren de l’administració pública –d’ajuntaments, del Ministeri o d’alguna fundació ambientalista-. La resta són propietats privades i només un cas és d’ús agrícola”, ha detallat el cap de Costes a Tarragona i l’Ebre.

Aquests propietaris passaran a ser concessionaris dels espais –per 30 anys i prorrogables 30 anys més- i en podran continuar fent el mateix ús que abans de la nova delimitació. “Sense cost per a l’antic propietari, passaran a ser concessionaris”, ha subratllat Espanya. Els afectats per la nova servitud – de cent metres cap a l’interior des de la nova delimitació- no tindran afectacions en la titularitat dels terrenys i conservaran també els usos urbanístics, agrícoles, ramaders o turístics que tinguin ara. “Vull enviar un missatge de tranquil·litat perquè això és el que va generar més preocupació”, ha demanat el cap provincial del servei de Costes.

Desconfiança i malestar

En canvi, no està gens confiada Marcela Otamendi, propietària del simbòlic, i encara actiu, Restaurant Vascos de la platja de la Marquesa, a Deltebre. La seva família perd amb aquest nou atermenament fins a “una cinquantena de jornals” més. I és que Otamendi ha recordat que és la tercera delimitació del domini públic marítim terrestre que els afecta – tres d’anteriors el 1966, el 1974 i el 1984-, ha ironitzat que “tenen experiència” en partions i que “saben com se les gasten”.

“No deixa de ser un espoli per treure’t d’on pertanys. Que no vagin amb concessions i històries que en el nostre cas no s’ha complert”, ha criticat. La propietària dels Vascos conta que des del darrer atermenament no els han permès cultivar més enllà dels mollons i, per tant, no es compleixen els compromisos de les concessions d’ús.

Per a Otamendi, a més a més, la nova proposta de domini públic és “arbitrària i selectiva” i “afecta molt més” a les persones del territori que han “alçat la veu” i han dit “el Delta diu prou”. Ho defensa en assenyalar sobre el mapa del visor que, mentre la nova línia se li endú una desena d’hectàrees (inclòs el restaurant), a les finques veïnes la delimitació es rebaixa a tocar de les platges i l’afectació és mínima.

 

Radiografia del temporal Gloria

En canvi, segons Antoni Espanya, són finques on va entrar el temporal durant el Gloria i es va generar platja nova. “S’ha seguit aquest criteri per incorporar zona agrícola al frontal marítim de Deltebre de forma puntual”, ha dit. L’argument no convenç tampoc la Taula de Consens del Delta. El seu portaveu Xavier Curto, tot i reconèixer que hi pot haver “molts motius” per declarar una zona dins del DPMT, remarca que la metodologia de la reglamentació de la Llei de Costes indica que cal que siguin zones que “almenys” s’hagin inundat cinc vegades en cinc anys. “En molts dels casos del Delta no ha sigut així”, insisteix Curto.

Des de la Taula accepten que es corregeixin “defectes” i s’incloguin zones com els entorns de les llacunes i les llacunes que no en formaven part. “Entenem que s’inclogui Canal Vell, però no la finca Bombita”, ha exemplificat el portaveu de l’entitat. Tanmateix, l’entitat rebutja que passin a domini públic “infraestructures bàsiques” per al Delta com són les bombes de desguàs dels Regants de l’Esquerra – una s’inclou en la delimitació i tres en la zona de servitud-. Curto ha recordat que són “estructures crítiques en cas d’inundació del delta de l’Ebre”, com es va demostrar Gloria, i els “preocupa” les conseqüències que pot tenir. “No ho veiem clar”, ha reconegut. La Taula treballarà en un document únic amb dubtes i aclariments que demanaran que la direcció general els resolgui.

Espanya ha apuntat que després de presentar la DPMT a la junta rectora del parc natural, s’ha “entès” que calia revisar-lo després de dues dècades. “És cert que hi ha hagut alguna discrepància puntual, com és el cas de la Comunitat de Regants de l’Esquerra i algun particular. En general la proposta ha estat ben acollida tot i que no amb entusiasme”, ha assegurat el cap provincial de Costes.

 

DMPT abans que Pla Delta

La principal queixa de la Taula de Consens, i també de l’Ajuntament de Deltebre, és que el govern espanyol proposi un nou domini públic marítim i terrestre abans de l’aprovació del Pla de Protecció del Delta –al qual només des de Deltebre es van presentar més de vuit mil al·legacions-. Per a l’alcalde Lluís Soler suposa fer “la teulada, sense els fonaments ni les parets”. “No podem fer un expedient de delimitació sense tenir clar quin és l’horitzó i cap a on anem, que era el compromís del Ministeri: un Pla de Protecció del Delta acordat amb el territori i mantenir al màxim la línia morfològica de la costa”, ha reivindicat l’alcalde de Deltebre.

També Xavier Curto ha recordat al govern espanyol que mentre s’ha aferrat al Pla Delta per “no resoldre aspectes espinosos” d’altres documents amb rang de llei, com el Pla Hidrològic de l’Ebre, també haurien d’haver esperat a aprovar-lo per fer el nou domini públic marítim terrestre. “Total, fa tants anys que no s’ha fet, que no veïna d’uns quants anys més”, ha reclamat.

Més platja, nou punt de partida

De fet, des de la Taula de Consens insisteixen en “la inoportunitat de la delimitació” perquè el govern espanyol està duent a terme la primera actuació preventiva al delta de l’Ebre justament ara, unes aportacions d’arenes que farà guanyar “amplada” en algunes platges. Concretament, al costat del restaurant Vascos, a la zona sud de la Marquesa, la previsió del Ministeri és ampliar la platja uns 30 metres.

“Si amplies la platja, el metre zero no estarà on està ara i el retrocés del domini públic serà un altre”, ha indicat Curto. Amb aquest argument, el portaveu de la Taula defensa que “és legítim que la gent lligui aquesta delimitació amb la línia d’acomodació que preveia inicialment el Pla de Protecció del Delta”. Per a Marcela Otamendi, l’acció permetrà resistir fins que no es desplegui el model holandès amb dragues marines, “no amb camionets com ara”.

 

“Falta de respecte”

Per a Soler, ha sigut “una falta de respecte” que es presenti una nova delimitació costanera a través d’un visor web quan esperen aviat una representació ministerial al territori per conèixer el Pla de protecció definitiu. Des de l’Ajuntament de Deltebre, com ja van fer a l’estiu i se’ls va denegar, tornaran a demanar una còpia de l’expedient i els estudis tècnics que l’empresa adjudicatària, Tragsatec, ha elaborat per fer el nou atermanament.

“La delimitació es va encomanar al desembre i en deu mesos està enllestit. Si la mateixa celeritat la tinguessin en salvar-nos, les coses anirien d’una altra manera”, ha recriminat Marcela Otamendi. “No es castiga les famílies que estem a primera línia, es castiga al Delta. La decisió de no fer res és una acció també. Per tant, el delta no és que es mori, l’estan matant”, ha sentenciat. “No podem entendre que ens paguin l’enterrament, abans de donar-nos la medicina per curar-nos”, ha conclòs Otamendi.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 79 = 87

Últimes notícies