M’estimaria més haver de fer articles sobre l’energia nuclear, de com funcionen, com ho fan, l’energia que produeixen i quants residus quedaran en el planeta pels segles dels segles, malauradament ho haig de fer pels incidents que un cop rere l’altre es van succeint en aquestes maquinàries obsoletes d’Ascó i Vandellòs posant en perill a tota la ciutadania de la Ribera i el Baix Ebre, però que també podria afectar altres comarques com el Montsià. La consciència del que és i la cosa perillosa d’aquesta energia es va quedar en els homes i dones de les generacions dels anys setanta que varen lluitar per fer front aquesta barbàrie de les centrals imposades des de Madrid surtin massivament al carrer per aturar la imposició d’aquesta energia que és catalogada de neta i ara el Parlament Europeu li ha atorgat l’etiqueta de verda. Un despropòsit polític arran de la guerra d’Ucraïna per enviar un missatge a la ciutadania perquè accepti aquest tipus d’energia i no haver de dependre del gas Rus. Aquella generació no va poder aturar-les, eren altres temps segurament de més repressió que ara, tot i la que tenim déu-n’hi-do, però no es van aturar i com a tota guerra es va perdre una batalla important i la prova la tenim en Ascó i Vandellòs es va etiquetar de dictadura nuclear la implantació de les centrals, sense tenir garanties, deixant a un costat la seguretat dels ciutadans, provocant desastres ecològics de greus conseqüències en el riu, fent les centrals a l’esquena dels ciutadans.
A banda de la geopolítica, per explicar el perquè d’aquesta energia ho hem de buscar en les persones que habiten el planeta i com es desenvolupen dins una societat competitiva que premia només als guanyadors i deixa sovint als altres a la seva sort, l’estructuració capitalista de les societats ens porta a l’obsessió pel creixement un gran disbarat, sabem que tots els sistemes de la natura creixent fins a un cert moment que deixant de fer-ho, per tant, consumir cada vegada més i continuar produint una gran quantitat d’articles innecessaris que a través i ajut de la publicitat les empreses conviden als ciutadans a comprar, tant si ho necessiten com no, simplement per poder presumir del que hem comprat, com deia un gran escriptor, avui és més important el funeral que el mort i tenia tota la raó, però el cas de tot això és que no té res de sostenible i té caducitat, el que consumim sobrepassa el que produïm i anem malbaratant tots els recursos naturals que tenim, per tant, si no som capaços d’esmenar-ho, canviar o rectificar ho pagarà molt car la nostra espècie.
Des de principi d’any les centrals de Vandellòs i Ascó les incidències comunicades al govern són el 40% de tota la xarxa del país, problemes de refrigeració, falles de tensió problemes més comuns cal dir que les instal·lacions han quedat obsoletes tenint els pitjors indicadors de totes les Centrals instal·lades sent una constant en el seu funcionament, es dóna la circumstància que l’empresa que explota la central de Vandellòs va amagar problemes de rovell als tubs d’aigua de mar que serveix per a la refrigeració del nucli. Recordar que l’incident més greu el va tenir la de Vandellòs que per aquest motiu es va tancar i està en procés de desmantellar, va estar a punt de què explotes el nucli com el de Txernòbil, ens va anar de poc. Cal dir que les empreses d’aquesta energia tenen molt clar de no donar cap informació d’empresa sempre ho deriven a l’organisme governamental que es cuida d’aquesta energia i la seva gestió. El debat de nuclears hauria d’estar al carrer, s’haurien de veure múltiples manifestacions i coordinadores antinuclears cosa que està lluny de la realitat al nostre territori, no tenim la resposta ni la solució en temps com els d’avui que costa molt que els ciutadans es mobilitzin encara que sigui per una causa com la seva vida es fa difícil entendre, en definitiva si no ens mobilitzem ni per la nostra vida estem ben arreglats. El més Kafkià de tot aquest relat és que dins de les centrals es demana la continuïtat d’aquestes, sembla que volen ser notícia de primera plana quan alguna ferralla d’aquestes Ascó o Vandellòs faci un boom i ens agafi a tots els ciutadans del territori sense temps per fer res. La previsió última és que l’any 2036 estiguin totes aturades, si no és que arriba un altre polític ximple i les deixa en funcionament deu anys més.
Segurament que no ens farà falta les mobilitzacions per acabar amb aquesta energia, la fissió nuclear té avantatges i inconvenients com tota font d’energia, els avantatges del gran potencial energètic i la seva continuïtat amb una fluixa contaminació ambiental sempre que no hi hagi fugues, llavors és perillosa, els desavantatges són l’escassetat de combustible disponible en el sector es creu que només tenen urani per trenta-cinc anys, la inseguretat com a exemple l’accident de Vandellòs, la llarga i altíssima capacitat de contaminació dels residus que poden durar molts anys i per últim els grans costos d’instal·lació, el sobre escalfament de les aigües de refrigeració, el llarg temps de construcció d’una central, el capital només inverteix en una central si al darrere i té l’estat que cobreixi les pèrdues i que puguin tenir una rendibilitat neta i així qualsevol és un bon gestor, només cal posar-hi molt de morro. Hem d’estar convençuts que al final els empresaris desestimaran aquest tipus de negoci i l’allargament de les que tenim, haurem d’esperar els moviments en aquest sector energètic cada cop més a la baixa i menys volgut.
