HomeTerres de l'EbreEl Govern i el territori exigixen més consens en l’elaboració del Pla...

El Govern i el territori exigixen més consens en l’elaboració del Pla estatal contra la regressió del Delta

EDICIÓ PAPER // El futur del Delta, empaitat per la regressió, va ser un dels temes centrals de la reunió de dimarts de la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre (CSTE), que no es convocava formalment des del 2017 i en què els representants de la Generalitat i de la Taula del Consens pel Delta van reclamar a l’Estat que els tinga en compte en l’elaboració del Pla estatal contra la regressió que la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, té previst presentar a la tardor. De fet, en la reunió s’hauria exhibit una carta del conseller de Territori, Damià Calvet, a la ministra per demanar-li concretament esta bilateralitat, començant per les reunions de la comissió mixta entre el Govern, l’Estat i els representants del territori. Fins ara hi ha hagut dos reunions. “Natros hi estem enviant si més no directors generals, i l’Estat en canvi fins ara no ha estat per la faena”, denuncia el delegat del Govern a l’Ebre, Xavier Pallarès.

La resposta de la ministra a l’esmentada carta hauria estat que el Pla en redacció ja s’obrirà a altres aportacions, però tant des de la Taula de Consens com des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) s’alerta que es pot recaure en l’error històric de no tenir en compte el territori i adoptar mesures ineficients “com es va fer amb els filtres verds”, recorda Susana Abella, de la PDE. “Es tornaria a produir un retard històric”, alerta el portaveu de la Taula de Consens Xavier Curto, present a la reunió. Tant la Taula com la PDE furguen en el desconcert que suposa que la Generalitat estiga disposada a invertir en la mobilització de sediments dels pantans -va informar a la CSTE que a principis del 2021 es podria traure a licitació la redacció del projecte per a una prova pilot a Riba-roja- i en canvi qui ha de donar la llum verda, que és l’Estat i en última instància la CHE, no hi aposten clarament. Alguns experts denuncien l’immobilisme de la CHE independentment del signe del Govern espanyol, que actualment s’ha mostrat més sensible a la qüestió.

La Taula també exigix actuacions immediates al Delta “perquè a la tardor no caldrà un altre Glòria; amb una llevantada normal tornarem a inundar-nos”, alerta Curto. En la primera reunió de la comissió mixta es va acordar dragar parts del litoral i reforçar amb sorra els punts més vulnerables.  

La reclamació de més consens per part de la Generalitat i el territori només hauria tingut un destinatari en la reunió mateixa de la CSTE i en cap cas va ser un membre del govern Sánchez, ja que l’únic representant de l’Estat a la sessió ordinària va ser, segons fonts participants de la trobada, el funcionari de la CHE Rogelio Galván, cap de servei de l’Oficina de Planificació de l’organisme de conca.

Una CHE que, al seu torn, va defensar el transvasament de 4,99 hectòmetres cúbics a Cantàbria perquè ve a regularitzar una concessió que ja va estar operativa entre el 2010 i el 2017, concebuda inicialment com un transvasament d’anada i tornada però que finalment es consolidarà com un d’unidireccional amb l’aprovació imminent de la modificació per part del Consell de Ministres., La CHE ho defensa perquè la quantitat és molt menor i perquè l’Embalse del Ebro, des d’on es fa la transferència, sempre ha gaudit d’un cabal suficient, segons hauria transmès Galván als detractors.

El delegat del Govern a l’Ebre, Xavier Pallarès, va manifestar després de la reunió que la Generalitat hi havia expressat la seua preocupació per l’operació de Santander, però admet que no té eines ni veu per a fer-hi front.

 

“Fets consumats”

Susana Abella, de la PDE, considera el transvasament de Cantàbria com la culminació d’una “política de fets consumats”: “Diuen una cosa perquè callis [el 2010, amb l’argument de la bidireccionalitat] i després busquen l’argúcia legal per a consolidar el que ja tenien previst fer. Això els resta tota la credibilitat”, va carregar l’activista tortosina. 

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 2 =

Últimes notícies

-->