El Govern català limitarà la construcció de més de 6.700 habitatges als municipis d’Amposta, Alcanar i l’Ametlla de Mar perquè no complixen els criteris urbanístics que fixa el nou Pla director de revisió de sòls no sostenibles del litoral, aprovat provisionalment la passada setmana, i que regula les noves construccions a la costa catalana.
La normativa afectava en un inici vuit municipis de les Terres de l’Ebre, com són la Ràpita, l’Ampolla, Deltebre, el Perelló, Sant Jaume d’Enveja, Alcanar, l’Ametlla de Mar i Amposta, però finalment només regularà els usos i activitats dels sòls dels tres darrers, cosa que afectarà gairebé 400 hectàrees, que seran desclassificades i tornades a qualificar com a terrenys no urbanitzables.
Esta situació implica que en zones on estes poblacions tenien previst, al pla urbanístic, poder construir edificis o habitatges, ara hi haurà una nova qualificació del sòl que bloquejarà qualsevol construcció o edificació, per tal de protegir aquests espais de la costa que des de la Generalitat consideren vulnerables.
L’Ametlla de Mar és el municipi on més incidirà la nova regulació, amb 244 hectàrees requalificades, cosa que limitarà la construcció de 3.694 habitatges. Alcanar, per altra banda, tindrà afectades 83 hectàrees i la construcció estarà limitada en 2.160 habitatges, mentre que a Amposta quedaran desclassificades 67 hectàrees i es limitarà construir 847 habitatges. En total, el pla ha analitzat més d’una setantena d’àrees en estos tres municipis i en modificarà 24, que tenien consideració de sòl urbà, per a qualificar-les ara com a terrenys no urbanitzables, atenent a criteris de protecció del litoral. De la resta d’àrees analitzades, el pla incorpora canvis, també, en alguns paràmetres urbanístics, com per exemple la limitació d’activitats o nous requisits constructius, mentre que en la resta de zones -al voltant d’una vintena- finalment no actuarà.
Més control urbanístic
Els ajuntaments han vist amb bons ulls les noves mesures urbanístiques de la Generalitat, tal com ha destacat l’alcalde d’Alcanar, Joan Roig, que ha assegurat que el planejament permetrà dotar d’eines els municipis més petits i que tenien més dificultats per a controlar les construccions de tot el seu terme.
Segons Roig, “era necessari un control i una fiscalització urbanística de les ciutats costaneres. Per exemple, Alcanar té el nucli d’Alcanar Platja, on el caos urbanístic de les dècades dels 70, 80 i 90, ha fet aflorar situacions com el cas Turov, que ha suposat un greu sotrac per al municipi”.
Roig ha afegit que la nova normativa serà indispensable per a adaptar l’urbanisme al canvi climàtic i que es tindran en compte els elements naturals, com l’aigua: “Hem vist, amb els darrers episodis d’inundacions, com els del 2018 i, sobretot, el 2021, que Alcanar és una zona altament inundable i que s’ha de tenir en compte el pas de l’aigua a l’hora de definir les noves construccions, perquè si no cada cop patirem més catàstrofes naturals i grans destrosses als pobles”.
Darrers tràmits
El pla director es troba ara en fase d’aprovació provisional, i la Generalitat preveu obrir, a partir del mes de setembre, un període d’al·legacions de 45 dies per a particulars que queden afectats per estes requalificacions del sòl. Més endavant, seran els ajuntaments i institucions els que podran presentar també estes al·legacions al planejament, que l’executiu català vol tenir aprovat al 2023.
El pla ha actuat principalment en localitats costaneres que tenien planejaments anteriors a les noves modificacions de les lleis urbanístiques, i que per tant disposaven de poc control sobre noves construccions o permetien models poc sostenibles d’edificació a la costa, reproduint les estampes de grans edificis a pocs metres del mar o construccions aïllades dels nuclis de població.
El pla, que es va començar a tramitar l’any 2015, ha actuat a tota la costa catalana, entre Malgrat de Mar i fins a Alcanar, exceptuant l’àrea de Barcelona, que compta amb regulació pròpia. Per a la redacció del text, la nova normativa s’ha emmirallat en altres instruments urbanístics que ja s’havien fet servir anteriorment en punts com la Costa Brava i el Pirineu per a poder controlar les construccions en àrees sensibles.
La tramitació inicial del pla va incloure també una moratòria de llicències urbanístiques que impedia que es poguessen autoritzar construccions a les zones que s’estaven analitzant, per a evitar un efecte crida a les àrees on es preveia que el terreny canviaria de qualificació. La moratòria es va aprovar l’octubre de l’any passat, coincidint amb l’aprovació de l’avanç del Pla director, amb vigència per a un any, i de moment es mantindrà per a aquells expedients que siguen contraris al planejament vigent i les noves directrius que incorpora el nou redactat del Pla director urbanístic de revisió de sòls no sostenibles.
