El Govern va reivindicar la memòria històrica des de Flix en el 75è aniversari de la declaració dels drets humans. El primer acte del programa de commemoració de l’efemèride s’ha fet aquest dissabte amb la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, que han defensat incloure una visió de gènere en els debats sobre els drets universals i apostar per la memòria col·lectiva. La jornada ha inclòs una taula rodona sobre la memòria històrica a les Terres de l’Ebre a través de l’episodi de la Guerra Civil espanyola. Durant tot l’any, s’han previst xerrades arreu del país que tractaran temàtiques com ara l’envelliment autònom, la llengua, els drets sexuals i reproductius o la pau, entre altres.
Verge i Ubasart han reivindicat la recuperació de la memòria històrica com a dret humà “fonamental” per avançar en la reparació de les violències estructurals, durant la jornada ‘Dret a la Memòria’. Durant el seminari, la consellera de Feminismes i Igualtat ha explicat que actes com aquest serveixen per reivindicar la “vigència” dels Drets Humans, i posar-los “a primera línia de l’agenda política“.
La consellera ha recordat que els Drets Humans són “l’eix vertebrador” de la tasca de Govern per garantir a tota la ciutadania vides lliures de discriminacions i de violències. “Sense drets humans i sense igualtat no hi ha democràcia possible“, ha remarcat Verge, que ha afegit que les institucions tenen l'”obligació” d’establir mesures per promoure i garantir el compliment d’aquests drets i igualtats.
Al seu torn, Ubasart ha afegit que memòria democràtica i drets humans són dos conceptes “que es reforcen mútuament“. “Fem memòria per contribuir a fer efectius els drets humans, pels objectius de veritat, justícia, reparació i garanties de no-repetició“, ha asseverat.
La consellera de Justícia, Drets i Memòria també ha afegit que hi ha “pocs llocs” a Catalunya on la memòria democràtica hi tingui tanta presència com la que té a Terres de l’Ebre. “Els agents del territori heu sabut convertir les experiències més colpidores del passat en eines de construcció de ciutadania“, ha declarat Ubasart, que ha assenyalat que “en un context on els totalitarismes i les dretes radicals tornen amb força, la memòria democràtica ha d’esdevenir un fre contra la intolerància i la barbàrie“.
La jornada ha comptat amb una ponència marc de la professora de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona, Rosa Ana Alija Fernández. Posteriorment, s’ha fet una taula de debat sobre la memòria democràtica a l’Ebre, amb la participació del director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses Aguado; la periodista i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona Teresa Farré Panisello; i els professors d’Història Pere Muñoz Hernández i Carme Maigí Canalda.
Després de la jornada, les conselleres han visitat el refugi antiaeri que conserva el municipi de Flix i les llambordes ‘Stolperstein’ instal·lades en record dels deu veïns de Flix deportats als camps de concentració nazis: Ramon Agramunt Tarragó, Carles Antoni Alentorn Tarragó, Amaro Castellví Blanch, Joan Ferrús Costa, Manuel Grañena Molins, Tomàs Pujol Llecha, Rafael Ros Mateu, Agustí Sánchez Grau, Josep Vaqué Agramunt i Domingo Josep Zurita Nogales. Finalment, les conselleres han inaugurat la Plaça 8 de març de Flix, acompanyades de l’alcalde del municipi, Francesc Barbero Escrivà.
