No és viable decretar una moratòria als grans parcs eòlics que ja han tingut el vistiplau de la derogada ponència d’energies renovables. Així ho mantenen des del Govern, que assenyalen que el desplegament de les energies renovables no pot aturar-se per a arribar als objectius de producció d’un 50% d’energia sense contaminants l’any 2030 i un 100% l’any 2050.
El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, ha destacat que “aconseguir l’objectiu 2030 és impossible si es decreta una moratòria”. D’altra banda, Salvadó assegura que “la modificació del Decret és satisfactòria” perquè “revertix el model anterior” i fa que les Terres de l’Ebre “siguen menys vulnerables a la massificació” i als interessos de les grans elèctriques.
Entre les modificacions destacades del Decret 16/2019, que s’han aprovat este passat dimarts -dia 26, hi ha la necessitat d’informar l’Ajuntament i almenys els propietaris d’un 50% de la superfície afectada dels nous projectes eòlics i solars.
D’altra banda, també serà necessari oferir la participació d’un 20% a entitats públiques i privades del territori.
La modificació, però, no ha convençut a les altres formacions polítiques. La més crítica ha estat la CUP, que ha definit la modificació com “una presa de pèl intolerable” en un comunicat de la formació a les Terres de l’Ebre. L’aplicació de la moratòria a les grans centrals que s’estan tramitant al país era un dels compromisos de l’executiu de Pere Aragonès al pacte d’investidura.
Des de la CUP han emès un comunicat on acusen el govern de “donar l’esquena a les entitats del territori” i també a les tesis de les entitats ecologistes i de transició energètica.
Des del PSC també han criticat la modificació del Decret. El diputat ebrenc, Joaquim Paladella, ha dit que la modificació “ho dixa tot igual”, i lamenta que “no promou la implantació d’energies renovables ni tampoc canvia la situació de les zones rurals”. “D’esta manera, sense canviar res, no aconseguirem els objectius pel 2030”, lamenta Paladella.
Un pla territorial, d’aquí a dos anys
La principal figura de protecció per les zones rurals de Catalunya arribarà ja al 2023. El Govern té previst aprovar un nou pla territorial sectorial de les energies renovables que, segons la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, establirà les zones de cada comarca que seran aptes per a projectar-hi noves centrals solars i eòliques, i en protegirà d’altres.
Este pla ha estat rebut amb bons ulls pel delegat, Albert Salvadó, que assegura que “el Decret no queda com està ara, sinó que anirà desplegant-se i atenent la situació dels territoris”. Tot i això, des de la CUP alerten que la proliferació, i fins que el pla no siga vigent, suposarà un gran impacte per al territori, amb centenars de nous aerogeneradors, que ja estan en tramitació.
Segons el visor d’energies renovables de la Generalitat, en l’actualitat, i des de l’entrada en vigor del Decret d’energies renovables, s’han presentat projectes per a construir 1397 nous aerogeneradors a Catalunya, i d’estos, 385 s’han declarat no viables.
La Terra Alta ha rebut projectes per a construir 107 aerogeneradors, dels quals 61 han estat no viables; a la Ribera d’Ebre s’han projectat 233, 90 no viables; i al Baix Ebre s’han sol·licitat 76 nous aerogeneradors, 48 dels quals són inviables.
