La catedral de Tortosa ha estat avui l’escenari de la beatificació de quatre sacerdots que van patir el martiri en la Guerra Civil de 1936-1939 a diversos indrets d’Espanya. S’han beatificat Manuel Galcerá Videllet, Aquil
En el cas de Manel Galcerà cal recordar q havia nascut a Caseres, a la comarca de la Terra Alta i diòcesi de Tortosa, havent estat ordenat sacerdot l’1 de juny de 1901 i ingressant a la Germandat de Sacerdots Operaris el 12 d’agost de 1906. Va prestar serveis als seminaris de Saragossa i Barcelona, a Tarragona, va estar tres anys a Mèxic dels quals dos va ser professor a Cuernavaca i un a Querétano, va retornar a Espanya estant a Badajoz, Ciudad Real i Saragossa, va ser vicerrector a Roma durant un any, i novament a Espanya treballant a Valladolid, Belchite y Baeza.
Avui el periodista tortosí Daniel Arasa publicava a l’edició digital de Catalunya Cristiana que els quatre sacerdots tenen en comú, a més del martiri i que tots ells van perdonar els seus botxins, el fet de ser operaris diocesans, membres de Germandat que va fundar el sacerdot tortosí ja beatificat Manuel Domingo i Sol, més conegut com «mossèn Sol». La Germandat va realitzar una gran tasca de promoure vocacions sacerdotals i de formació de sacerdots diocesans. Durant l’esmentada guerra civil espanyola van ser assassinats un total de 30 sacerdots operaris diocesans, que venien a representar la quarta part de tots els de la Germandat.
Val la pena recordar, ens diu Daniel Arasa, si més no breument, que en la persecució religiosa van ser assassinats al territori republicà un total de 6.832 religiosos, distribuïts de la següent manera segons l’estudi molt detallat que va publicar el 1961 Antonio Montero Moreno: 13 bisbes; 4.184 sacerdots seculars; 2.365 religiosos i 283 religioses. Vicente Cárcel, en el seu llibre La gran persecución (Planeta Testimonio 2000), diu que encara hi ha alguns casos per ajustar i seguien les investigacions, però aquelles xifres son vàlides.
Als números esmentats caldria afegir un nombre molt alt de seglars que van ser assassinats per la seva fe. O, simplement, perquè era conegut que «anaven a missa». Tot i que se sap que van ser uns quants milers i algun ha estat beatificat, en molts casos és més difícil de destriar el fet de si van morir per la seva fe que en el cas de sacerdots i religiosos, ja que aquells podien ser morts també pel fet de ser persones considerades de dretes, o empresaris, o qualificats d’adversaris del bàndol republicà.
En el cas del bisbat de Tortosa, que en aquells temps incloïa a més del seu territori actual una gran part de la província de Castelló i l’arxiprestat de Calaceit de la de Terol, van ser assassinats 316 sacerdots del total de 510 que hi havia, el 61,9%. Va ser uns de les diòcesis d’Espanya més castigades. En el conjunt de les diòcesis catalanes, del 5.147 sacerdots seculars que tenien les aleshores vuit diòcesis catalanes, van ser martiritzats 1.536.
