D’on li ve la passió pel mar?
El culpable és el meu pare. És qui em va iniciar en l’snorkel i em va traslladar la seua passió pel mar.
Les Terres de l’Ebre són un bon camp de treball per a una oceanògrafa?
Molt, perquè la gent que estudia el mar les ha explorades molt poc. S’han dedicat més al cap de Creus o les Medes, dos parcs naturals amb molta trajectòria. En canvi, el litoral ebrenc està molt poc estudiat.
Què ens falta per a conèixer del nostre mar?
Per exemple fer un cens d’espècies en espais com la badia dels Alfacs, on encara desconeixem tota la seua xarxa tròfica. Hi ha un forat de coneixement enorme.
Poc investigat malgrat ser un litoral molt divers.
Tenim una costa diferent, molt poc urbanitzada, en molt bon estat de conservació. I divers, en efecte. Tenim el prat de posidònia, a l’Ametlla de Mar, més gran de Catalunya. En pocs quilòmetres hi ha una gran diversitat d’ecosistemes marins. Aquesta és la raó per què he volgut viure i treballar aquí.
Malgrat que som un país de mar, tenim cultura marina?
En absolut. La gent sap més de bolets o plantes medicinals que de peixos. Fins i tot els que viuen a la costa. Hem viscut d’esquena al mar.
Per què?
Anar d’excursió a la muntanya és fàcil. En canvi, anar al mar ja requereix equipació, uns coneixements mínims, deixant de banda el temor atàvic que desperta en una part important de la societat A l’escola no es treballa perquè els docents tampoc han rebut cap tipus de formació sobre el mar.
D’este neguit ve la creació del seu projecte “Escoles Blaves”.
Tenia l’obsessió perquè el mar entrés a les escoles d’alguna manera. A banda de les colònies i activitats d’educació, vaig pensar que tindria més impacte canalitzar les energies a formar i sensibilitzar els docents. Ho hem fet en vuit instituts de Terres de l’Ebre, amb molt bona resposta, i ara busquem finançament per continuar en altres centres.
Els oceanògrafs estan lligats a la idea de conservació. Tenim el mar en perill permanent?
No veiem què hi passa allà a sota. Les persones provoquem molts impactes al mar, com la contaminació per plàstics, la sobreexplotació dels fons o el transport d’espècies invasores
Consumim massa peix?
El problema és que mengem sempre les mateixes espècies. Per evitar la seua sobreexplotació caldria introduir-ne altres a la nostra dieta.
Com afecta l’escalfament del planeta a l’ecosistema marí?
Està destarotat. L’any passat, per exemple, l’aigua a la primavera estava molt freda. Això va fer que els peixos es comportessen de manera diferent, amb una major presència de rajades a les platges i amb l’endarreriment a l’estiu del festeig de la majoria d’espècies.
Com festegen els peixos?
Hi ha casos fascinants. El fadrí, un peix d’origen tropical, però ja implantat a casa nostra, per festejar la femella fa una dansa en què s’eleva formant una espiral. Altres mascles, com els tords, preparen el niu amb algues. Fa poc vaig tenir ocasió de veure la reproducció dels cogombres de mar, aquí mateix a l’Ametlla: un grup d’aquests equinoderms es van posar drets i van fer una mena de dansa col·lectiva que va acabar amb un llançament massiu d’esperma.
Parlem de mar però també de línia de costa… quina és la seua recepta per a frenar la regressió del Delta?
Que tornen a baixar els sediments. Construint by-pass als pantans o directament destruint algun embassament.
No sembla fàcil això de carregar-se pantans, tenint el territori humanitzat.
S’ha fet en altres països, com Anglaterra. Si no, hem d’assumir que la línia de costa anirà canviant. La natura mana.
Quin és l’objectiu del grup de custòdia marina que coordina?
Buscar sinergies entre les associacions i les administracions per conservar i divulgar espais protegits o amb interès, com fem amb el cap de Santes Creus, a l’Ametlla.
Vostè també és instructora de busseig. La gent se submergix convençuda?
A alguns els costa. Recordo una família en què la mare estava terroritzada. El marit i els fills ja s’havien submergit. Vaig dedicar-li temps a ella, la vaig agafar de la mà i vam entrar al mar a poc a poc. Al final els vaig reunir a tots i no s’ho creien. L’experiència de la immersió és difícil d’explicar. Qui ho ha provat per primera vegada, quan surt es queda en un silenci contemplatiu molt revelador.
