Pregunta: Fins a quin punt resulta determinant l’arribada de quatre exemplars d’esturions a la seu de l’IRTA de la Ràpita, en el marc del projecte Life MigratoEbre que coordina l’Idecé?
Resposta: Tot plegat és un procés en què s’ha d’anar estudiant tot molt bé, i este ha estat un pas important en el context d’un projecte per a la reintroducció de quatre espècies que bé estaven en perill bé han desaparegut del riu, com és el cas de l’esturió als anys 70.
P: Quin és exactament el paper de l’Idecé, perquè el vessant tècnic recau més en l’IRTA?
R: El projecte el lidera l’Idecé, que té socis tecnològics com l’IRTA i la Universitat de Vic a través del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, i també la Fundació Catalunya La Pedrera. El fet de tenir ara els esturions durant un temps és faena de l’IRTA.
P: El següent pas és que puguen arribar esturions alevins del centre de cria de Bordeus per a reintroduir-los directament al riu? Es podrà fer enguany això?
R: És difícil posar un calendari. Realment és tot molt complex, com ho ha estat el transport dels esturions fins a la Ràpita. Cada dos hores el camió s’aturava i els biòlegs feien mesures de paràmetres com el PH de l’aigua, el percentatge d’oxigen… El control que fan els tècnics és increïble, però hi havia el dubte de l’adaptació. Són uns peixos que s’estressen fàcilment i això té uns símptomes: es queden al fons, immòbils, no mengen… Afortunadament un cop als tancs de l’IRTA a la Ràpita, es pot dir que en una setmana ja havien recuperat la normalitat.
P: Perquè allà el que s’estudiarà en els propers mesos i anys és l’adaptació a condicions marines com les de la costa de l’Ebre?
R: Sí. L’esturió que es cria a Bordeus és de les mateixes característiques que el que vivia al riu Ebre, però l’hàbitat és diferent. Quan sortien al mar, l’aigua de l’Atlàntic és menys salada i té menys temperatura que la del Mediterrani, per exemple. I com que són peixos molt delicats, ara ve una fase de monitorització exhaustiva, estudiant què mengen i què fan i portant l’aigua dels tancs progressivament a unes condicions, de salinitat, etcètera, com la que tindrien si sortissen de l’Ebre cap a la mar. Quan es constate que s’adapten, caldrà treballar la cria [es podria fer servir esperma dels quatre exemplars mascles ara sota seguiment de l’IRTA] en coordinació amb la resta d’institucions i del centre de Bordeus, per a mirar de fer soltes d’exemplars al riu Ebre per a repoblar-lo. Però depèn de massa variables com per a posar una data.
P: L’altre objectiu de la portada dels esturions i vessant del projecte seria la conscienciació i divulgació. Els esturions rebran moltes visites?
R: Sensibilitzar i divulgar-ho entre la gent i els diferents actors implicats és l’altre repte. Però com que són peixos que patixen de seguida estrès, no poden ser objecte de visites més enllà de les dels tècnics. Per això s’han instal·lat càmeres per a poder fer el seguiment en línia, a part que a través del Museu Terres de l’Ebre es va fer un llibre i una exposició itinerant sobre la importància ecològica de la recuperació d’estos peixos a l’Ebre, posant-ho també en valor com a tret identitari.
P: Per a poder reintroduir literalment l’esturió al riu també caldrà tenir a punt la rampa de peixos de l’assut de Xerta. En quina situació es troba la tramitació?
R: És important perquè millora la connectivitat del riu i no és el mateix que els peixos migradors puguen gaudir de 20 quilòmetres de riu, amb uns hàbitats determinats per a menjar o reproduir-se, que de 60 o 80 quilòmetres. Es va posar una rampa a Ascó i ara estem pendents de com es resol la millora a Xerta. Estem pendents que es resolguen les diferents al·legacions presentades per diferents sectors [els Regants de la Dreta i la Central Hidroelèctrica de Xerta serien els principals actors afectats] per a veure si la CHE autoritza l’actuació.
P: I esta rampa és condició sine qua non perquè es puga fer efectivament la reintroducció de l’esturió?
R: En principi no. Però són elements que ajuden a ulls dels auditors europeus. Com més ambició tinga el projecte i, per tant, com més quilòmetres de riu es puguen oferir a les espècies que volem afavorir, més possibilitats de tenir cobertura de fons europeus. També s’han estudiat els punts òptims de reproducció i es van mesurant les condicions de l’aigua quant a nutrients, etcètera. Com més garantia tinguen els diferents elements, naturalment millor i més possibilitats de reintroducció material de les espècies
