El Parlament Europeu ha donat suport a la proposta de la Comissió d’incloure l’energia nuclear i el gas en l’anomenada taxonomia verda. La cambra europea equipara així la nuclear i el gas a les energies renovables a l’hora d’aconseguir finançament per a impulsar noves inversions en sostenibilitat i producció d’energia verda.
El reglament de taxonomia verda té com a objectiu principal orientar les inversions del sector privat cap a projectes que impulsen la transició ecològica a Europa i ajuden a reduir les emissions que causen l’efecte hivernacle. Ara, amb la modificació del reglament de taxonomia verda, que ja va aprovar la Comissió Europea al febrer, els nous projectes per a promoure noves centrals de gas o nuclear podran optar també a rebre finançament com a iniciatives sostenibles, de la mateixa manera que ho fan altres fonts, com la solar, la hidràulica o l’eòlica.
Amb el nou reglament, es consideraran energies verdes totes les centrals nuclears que assolisquen la llicència de construcció abans de l’any 2045 i que tinguen un projecte per a tractar els residus radioactius que generen. Pel que fa al gas, es podran a acollir a ajuts de sostenibilitat aquelles centrals que tinguen un permís de construcció previ a 2030 i emeten menys de 270 kg de CO2 per KW/h.
El debat per a considerar la nuclear i el gas com a fonts dins la taxonomia verda ha estat fortament condicionat per la posició de França, ferma defensora de l’energia nuclear, i d’Alemanya, que considera el gas com una energia de transició fonamental abans de donar al pas a un parc format exclusivament per energies renovables. La votació, este dimecres -dia 6- a la cambra d’Estrasburg, va acabar amb 278 vots a favor de canviar la taxonomia, 328, en contra, i 33 abstencions; però es necessitava una majoria absoluta de 353 diputats per a vetar la proposta de la comissió.
Ara, el Consell d’Europa podria tirar enrere la consideració d’estes energies com a verdes abans del proper dia 11, però necessitaria el suport de 20 dels 27 països de la Unió Europea i que representen un 65 % de la població, unes xifres gairebé inviables.
La consideració d’energia nuclear com a energia verda ha tingut el suport de països com França, però, també, Finlàndia, Hongria, Croàcia, República Txeca, Polònia i Romania. Espanya, per la seua banda, ha estat un dels països més bel·ligerants a l’hora d’incloure la nuclear com una energia viable, i, per tant, subvencionable, per a caminar cap a la transició ecològica.
El debat al voltant de l’impost nuclear continua
Este mateix dimecres, al ple del Parlament de Catalunya es va debatre la proposta de resolució del PSC per a augmentar la reversió de l’impost nuclear als territoris amb centrals.
L’impost, que ha promogut ERC preveu destinar uns 24 milions d’euros anuals -un 20 % de la recaptació anual- a promoure polítiques de diversificació econòmica a les dos àrees nuclears catalanes a partir de 2023. Des del PSC, la diputada Sílvia Paneque ha criticat la proporció i ha argumentat que és “insuficient per a un territori amb grans necessitats de transició” i que “rep menys inversió que altres zones de l’Estat per part de la Generalitat”.
El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, ha rebatut la proposta i ha animat els diputats socialistes a demanar la corresponsabilitzar de l’Estat perquè també revertisquen en el territori part dels ingressos que recapten de l’activitat nuclear. “El Govern espanyol recapta més de 300 milions anuals, i l’esforç el fa el Govern de la Generalitat en solitari”, ha defensat el conseller. Torrent ha assegurat que el reglament que ha de regular on es destinaran els fons d’este impost, que s’ha d’aprovar el pròxim trimestre, s’està consensuant amb el territori. L’última reunió s’ha fet a Ascó este dimecres
