El periodista, historiador i filòleg Jordi Duran ha recollit, en el seu últim treball, la història del sindicalisme i les organitzacions de treballadors ferroviaris a Móra la Nova. Carrilaires sota sospita: conflicte, social, repressió i depuració ferroviària a Móra la Nova és una recerca exhaustiva, editada pel Museu del Ferrocaril i l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial i recull la història dels treballadors de l’àmbit ferroviari, des de l’arribada al municipi de Móra la Nova, l’any 1891.
La població ha estat marcada, des de llavors, per la importància que va tenir com a plaça ferroviària. “A mig camí de Barcelona i Saragossa, es va desplegar un nucli ferroviari molt important, amb dipòsit, estació, taller i altres”, ha destacat Duran en una entrevista a Canal TE. “Era la plaça ferroviària més important entre Vilanova i la Geltrú i Saragossa”, ha destacat.
El treball recull la història de la implantació dels treballadors ferroviaris al centre de la Ribera d’Ebre i el seu paper durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola. “Amb l’arribada de la revolució, hi va haver una primera repressió a l’època republicana, contra les persones de tarannà conservador, feixistes o els que no eren afins a la causa revolucionària”, destaca Duran. Llavors es van constituir dos comitès de govern al municipi: d’una banda, el comitè antifeixista -genèric i que incloïa els veïns i col·lectius- i, de l’altra, el comitè d’estació, que gestionava tot el centre ferroviari.
Ja l’abril de 1938, amb l’arribada del front de guerra a Móra la Nova, “hi ha un èxode de molts ferroviaris a Vilanova, i que després aniran fugint evitant la Guerra i a l’exili”.
El gruix de la recerca fa èmfasi en la repressió posterior, a càrrec del govern franquista. Les persones que havien passat el sector públic, entre ells els ferroviaris, van haver de passar l’anomenat procés de “depuració. Consistia en una declaració jurada on s’havia de reconèixer tota l’activitat que s’havia tingut en èpoques de la República, com les activitats polítiques, socials, de partit, etc. Es van aplicar tota una sèrie de protocols, sancions i càstigs, i es van arribar a represaliar al voltant de 300 treballadors de Móra la Nova”, ha explicat Duran.
La recerca de Duran recull més d’un centenar de perfils biogràfics arran de la investigació dels diferents expedients de depuració, que es conserven a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, a Salamanca. El llibre recull el cas de cada treballador ferroviari i la depuració que va rebre davant els responsables de govern franquista. En alguns casos, els van obligar a dixar de treballar al sector ferroviari. A banda, Duran també destaca “la repressió oculta”, que també va ser cruenta per a les persones sospitoses d’haver col·laborat amb la República.
L’edició del llibre ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) i el Memorial Democràtic. La recerca ja s’ha presentat a Móra la Nova i altres poblacions ebrenques i ja es pot trobar a les llibreries com un dels títols destacats de la literatura ebrenca en investigació i recull històric.
