El Xerta-Sénia amenaçava fins fa poc de convertir-se en un nyap històric, amb prop de 100 milions d’euros públics invertits per a no-res. Ara que ja sembla poc discutible que el projecte tira endavant, encara que hagen quedat de nou en evidència els errors de previsió (els pagesos dels primers sectors ja regaven als pous i gran part dels interessats resulta que estaven fora de l’àmbit definit inicialment), és probablement el moment de reivindicar no només el potencial del projecte, com a dinamitzador d’un sector primari que continua sent la taula de salvació del territori, malgrat els vaivens a què el sotmet el clima i els mercats estrangers, sinó que també és l’hora de posar el focus en la magnitud del Xerta-Sénia des del punt de vista de l’enginyeria i del que es va fer durant el 2007 i el 2012.
Una obra que, probablement per l’estigmatització del projecte (l’ombra d’un hipotètic transvasament cap a Castelló) i per la falta d’adhesions, no va exhibir com hauria estat lògic el múscul que encara conserva. Per això en este número hem volgut fer més visible el projecte, amb un repàs gràfic dels principals elements que componen el sistema de captació d’aigua del riu i d’impulsió pel remodelat canal (telescòpic, cosa que posa traves a qualsevol temptació transvasista).
La presentació i actualització del projecte amb motiu de la Fira de l’Oli de Santa Bàrbara, propiciada per una renovada junta general dels regants que veu més a prop la materialització del regadiu, ha ofert la possibilitat de donar una mica de visibilitat a una obra que, com recordava l’exdelegat d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Toni España, és la més important que s’ha fet mai o que està en marxa (s’ha invertit una quarta part del previst) al territori després dels dos canals que reguen el Delta. Encara és probablement la gran oportunitat per a la pagesia del Baix Ebre i sobretot del Montsià.
