Este diumenge se celebra una altra edició del Dia Internacional de les Dones o Dia Internacional de la Dona Treballadora (8-M), una jornada que ha anat guanyant càrrega feminista combativa en els darrers anys, sobretot a partir del 2018.
Això podria considerar-se que té un punt de paradoxa, perquè la societat fa progressos poc discutibles i lògics cap a la igualtat de gènere, però a la vegada sembla poc qüestionable que continuem vivint en una societat en què les dones tenen menys oportunitats que els hòmens. Per exemple, a l’hora de reafirmar i desplegar els seus objectius professionals. I això es produïx perquè les dones han d’assumir encara majoritàriament la criança dels fills o les cures de persones dependents i perquè això -especialment la maternitat- les desconnecta del mercat laboral o suposa un obstacle determinant en la seua progressió professional si ho comparem amb els hòmens. Esta és una de les principals explicacions de la bretxa salarial en treballs qualificats, ja que hi ha estudis que demostren que si es comparen hòmens i dones que han treballat contínuament des de la universitat, amb la mateixa formació, la bretxa no existix.
L’altra explicació passa pel manteniment d’estereotips i rols cultural fonamentats en clixés anacrònics, que fan que les dones acaben tenint menys presència en professions més ben pagades vinculades a la ciència, la tecnologia, l’enginyeria o les matemàtiques.
El Dia Internacional de les Dones ha agafat també cos reivindicatiu com a reacció ciutadana a discursos reaccionaris que demonitzen el feminisme com si este volgués posar les dones per damunt dels hòmens. La realitat, però, tossuda i avalada per xifres objectives, és que la desigualtat persistix en molts àmbits, que el fet que hòmens i dones vagen abandonant discursos i actituds masclistes no repara automàticament aquelles desigualtats, convertides en estructurals, i que el feminisme dixarà de tenir sentit només el dia que hi haja una igualtat plena que avui encara està lluny d’assolir-se.
La convocatòria de vaga, que també s’ha fet els dos últims anys, perd una mica de força perquè enguany el 8-M coincidix en diumenge, però com que no es tracta només d’una vaga laboral sinó també de cures, manté bona part del seu esperit si s’hi implica tothom, dones i especialment hòmens, perquè la dependència d’algunes persones no pot ser desatesa per un dia.
Amb una edició especial en què els principals articles estan protagonitzats per dones, este periòdic ha volgut sumar-se a la causa des de la consciència que el dia que una edició com esta, en termes de gènere, no siga una edició forçada sinó que siga fruit de la naturalitat i el trànsit ineludible de la societat cap a la igualtat, ja no caldrà fer números respecte a la paritat dels opinadors i opinadores, dels entrevistats i entrevistades. Mentrestant, ens queda persistir i reclamar que l’educació pose els fonaments d’una societat encaminada amb rectitud cap a la igualtat que continua invocant amb raó el 8-M.
