HomeOpinióDe com t'enyorem Lluís de Torres Espuny

De com t’enyorem Lluís de Torres Espuny

Del que sabem de tu perquè ens ho has contat. Vas néixer a Tortosa el 1935. Sempre lligat als estudis, vas fer el batxillerat a l’Institut d’esta ciutat. Et vas llicenciar en Farmàcia (1960) i Biologia (1961) per la Universitat de Barcelona.

Inicialment vas treballar com a professor de Ciències Naturals a l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona. La teua passió per la botànica et va portar a ser ajudant de Classes Pràctiques de la Càtedra de Botànica i Becari del C.S.I.C, col·laborant amb el Dr. Oriol de Bolòs. Posteriorment vas treballar al Bundesanstalt für Vegetationskartierung d’Alemanya amb el Dr.Tüxen en cartografia de la vegetació.

A 1964 vas guanyar la càtedra a l’Institut Bárbara de Braganza de Badajoz. No vas dixar de recollir plantes per a l’Institut Botànic de Barcelona. Entre 1966-77 vas exercir de Catedràtic de Ciències a l’Institut de Tortosa, allí vam començar a conèixer-nos. Excursions botàniques pel Delta, Montsià, Port, confeccionant herbaris del territori i publicacions a Collectanea Botánica “Algunas especies interesantes recolectadas en el Delta del Ebro y el Montsià”.

El 25 de gener de 1969 es va publicar al BOE la llei Fraga que va imposar l’estat d’excepció a tot el territori espanyol durant tres mesos. L’aplicació de la llei estava relacionada amb les manifestacions estudiantils a EUA contra la guerra de Vietnam i a favor dels drets civils. Paral·lelament es va produir la invasió soviètica de Txecoslovàquia durant la “primavera de Praga”. Tots els moviments eren de naturalesa assemblearia. També a França, sobretot a París, hi va haver grans mobilitzacions al maig del 68, forçant noves eleccions que De Gaulle va convocar de manera anticipada. Tots els conflictes venien sent protagonitzats pels moviments obrers i estudiantils, sobretot a Astúries, Barcelona, País Basc i Madrid, amb clara repressió al pacifisme dels moviments. Es va tancar la Universitat amb la justificació “d’evitar arrastrar al jovent a una orgia d’indisciplina i nihilisme”. Més vagues, protestes, denuncies, condemnes a sospitosos comunistes i altres “espècies”. Des de governació es passa l’ordre a la brigada político-social de fer les detencions pertinents. A Tortosa s’assenyala a Agustí Forné, Manolo Pérez, Francesc Mauri, Lluís de Torres i Fernando de Torres quí s’escapà. Se’ls va enviar a la presó de Tarragona, on van estar una temporada. Lluís, al mes i mig, va sortir degut a que la seua titulació de farmacèutic era requerida per la farmàcia on treballava. La resta de companys van continuar durant tres mesos fins que el tribunal d’ordre públic va desestimar la denuncia.

A 1977 passa a la situació d’excedència voluntària del Cos de Catedràtics d’Institut i fins a 1985 regenta una farmàcia a Roquetes. La passió botànica no l’abandona, continua amb les exploracions cada vegada més intenses i centrades en l’estudi de la Flora del Port.  Fa significatives aportacions en el marc de l’equip de Consultors de l’Organització per a la Cartografia de les Plantes dels Països Catalans (ORCA). No falten les publicades als Sistemes Naturals del delta de L’Ebre dins del Catàleg Florístic dels treballs de l’Institut Català d’Història Natural, també a Collectanea amb Notes per a la Flora del Baix Ebre, Notes Florístiques i Corològiques. Materials que, a més a més, acaben configurant la seua tesi doctoral (1988) presentada a la facultat de Biologia amb el títol Flora del Massís del Port, dirigida pel Dr. Oriol de Bolós i publicada per la Diputació de Tarragona.

A 1988 es reintegra al servei actiu de Catedràtics, formant part del Grup d’Experts que treballen sobre el nou Batxillerat de Ciències que s’està confeccionant al Ministeri d’Educació i Ciència de Madrid. Fins a 1994 treballa al Centre de Documentació i Experimentació de Ciències (CDEC) a Barcelona, de la Direcció General d’Ordenació Educativa de la Generalitat, posant en marxa el programa Plantes a l’Aula adreçat al professorat de Ciències. Paral·lelament ho combina amb estades a la Universitat de Cambridge (Anglaterra) col·laborant amb el programa Fast Plants (Plantes Ràpides). Posteriorment es desplaça a la Universitat de Madison (Wisconsin, USA) per continuar treballant amb el mateix programa i material, però ampliant objectius per poder treballar els conceptes de Genètica amb els alumnes. A 1995 es va acollir a la jubilació. Des d’aleshores ha seguit col·laborant amb el programa ORCA i Projecte Nature and Archaeology, University of Sheffield amb el Dr. John Hodgson.

Del que sabem de tu perquè ho hem viscut. Va ser al 2003 quan varem formar el Grup de Recerca Científica de les Terres de l‘Ebre, que darrerament ha assolit el nom de Grup EbreRecerca. Inicialment ens vam centrar en la recerca i classificació de les plantes del Port, quins moments més entranyables ens arriben de totes aquelles sortides, recollint i reconeixent plantes que havies classificat!!. De com les teues explicacions anaven calant, amb la didàctica i la pedagogia que aportaves ens feies participar intensament de les emocions que vivies vers aquelles plantes i plantetes que anàvem trobant a mesura que avançàvem costa amunt i costa avall.

Recordem especialment aquelles contínues sortides patejant tots els indrets, racons i raconets del Port. De noves troballes no en faltaven, així també ja anàvem prenent notes de l’organització geològica d’este magnífic massís rocós.

Aquelles intenses reunions on valoràvem els plecs de plantes que havíem fet i després l’estudi i descripció dels petits detalls que permetien classificar el material que recolliem. Aquelles llargues tardes de treball amb lupa binocular intentant determinar els trets característics de diferents espècies. A talls d’exemple recordem el gènere Hieracium. Amb la teua direcció, sempre segura en tots els detalls que apuntaves: “mira si te glàndules foliars, són grans o menudes? Es veuen pèls simples o glandulífers? Els pèls són estrellats? Els alvèols amb pocs o molts cilis curts o allargats? … Fes una foto d’este detall…” La tarde havia passat a ser nit, havíem classificat les vuit espècies majoritàriament endèmiques del Port. Òbviament van ser moltes tardes i dies compartits per anar elaborant tot el treball bàsic que després va acabar publicant-se en els tres llibres de Plantes del Port: (I) Equisets i falgueres, arbres i arbustos, arbres monumentals (298pp); (II) Mates i plantes herbàcies angiospermes dicotiledònies (559pp); (III) Plantes herbàcies angiospermes monocotiledònies, arbres singulars (423pp).

I no cal dir com des d’un bon principi, en les converses sobre temes socials, polítics i valors humans, vas anar transmeten al grup tant la teua noble escala escala de valors com les teues profundes conviccions. Tanmateix, sempre amb la humilitat i discreció que et caracteritzava, lluny, molt lluny de mostrar cap tipus de vanitat. Només la teua passió per la botànica sobresortia en les anècdotes que aportaves de cada una de les plantes que anàvem classificant. El teu estimat Port ha estat el lloc singular on has treballat intensament per acabar publicant tres llibres de plantes amb més de 1600 tàxons diferents on full darrera full es detecta la teua entranyable petjada, no només en les tantes i tantes aportacions, també en l’acurada redacció buscant la màxima senzillesa per a poder arribar a quants més lectors millors. Vas seguir aportant idees, suggeriments i reflexions en els següents llibres, en totes les reunions del grup, com un membre, sempre actiu i interessat en el coneixement i divulgació del aspectes científics del nostre territori.

Revivint aquells moments tan entranyables, lentament…, ens evoquen un grapat de records de tants i tants instants viscuts al teu costat… i sabem que perduraran en el temps on es guarden les millors vivències. Va per tu, LLuis de Torres i Espuny. 

Grup EbreRecerca
Grup EbreRecerca
Grup EbreRecerca
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 9 = 11

Últimes notícies