Els problemes de mobilitat sempre han estat un mal endèmic a les Terres de l’Ebre, un pal a la roda que ha condicionat la competitivitat de les empreses i ha frenat la reindustrialització, a més a més de suposar un hàndicap per a la mobilitat en general. Però les coses podrien canviar si es materialitzen les inversions anunciades en l’inici de la dècada actual.
L’1 de gener del 2020 quedava alliberat el tram ebrenc de l’AP-7. Era, sense tenir en compte la lletra menuda, una bona notícia. A més a més, la pandèmia va ajornar el col·lapse de la mobilitat a la via que cabia esperar com a conseqüència de l’aixecament de peatges, cosa que s’ha manifestat ara amb tota la cruesa, amb l’increment de coes i de sinistralitat: com va publicar este setmanari, el nombre de víctimes d’accidents greus va augmentar en un 77 % a l’AP-7 sense barreres entre Salou i Ulldecona, entre setembre del 2021 i abril del 2022. Una qüestió, la de la sinistralitat, que havia afectat en gran manera la C-12 o Eix de l’Ebre l’any 2019, amb un balanç negre de 10 morts, la majoria dels quals concentrats al tram ebrenc.
El febrer del 2020, l’aleshores conseller de Territori, Damià Calvet, va anunciar una actuació integral a la C-12, amb una inversió de 60 milions en sis anys, en diverses actuacions a curt termini, com ara millores de ferm o les rotondes d’Ascó i Jesús, ara gairebé acabades, i sobretot per a habilitar un tercer carril en alguns trams -per a facilitar els avançaments i fer la via més fluida – entre Amposta i Lleida.
Dos anys i mig més tard, és a dir, amb retard, el Departament té redactats o adjudicats els cinc projectes que definiran en quins subtrams es pot guanyar un carril, en els trams Tortosa-Amposta, Móra la Nova-Garcia, Xerta-Benifallet, Móra la Nova-Ginestar i Ascó-Flix, i en faran el projecte constructiu. No s’actuarà, doncs, de moment, per dificultats tècniques al pas de l’Ase o perquè es considera que ja hi ha prou espai per a avançar, ni entre Garcia i Ascó o entre Tortosa i Xerta. El cas, però, és que la millora està en marxa -el següent pas seran els projectes constructius, previs a l’obra- i que pot convertir realment la C-12 en una via més competitiva, si bé alguns agents o partits, com el PSC, continuen reclamant un veritable desdoblament.
Les perspectives de millora a la C-12, a càrrec de la Generalitat, se sumen a l’anunci històric fet ara fa un mes, per part del Govern espanyol, per a construir un tercer carril al tram ebrenc de l’autopista AP-7. En este sentit, el secretari general d’Infraestructures del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Xavier Flores, fins i tot va concretar que enguany mateix sortirà a licitació el projecte constructiu.
També hi ha institucions i veus, com la Cambra de Comerç de Tortosa, que no accepten que este tercer carril pose el punt i final per la via dels fets consumats al projecte de l’autovia A-7 per les Terres de l’Ebre, que es va encallar el 2014 amb l’aprovació de l’Estudi informatiu i del qual no s’ha sabut res més, cosa que ha dixat una discontinuïtat singular entre la Jana i l’Hospitalet de l’Infant. En tot cas, les Terres de l’Ebre han celebrat l’anunci d’un tercer carril a l’autopista que donarà aire a la via principal de l’eix mediterrani en un territori sense alternatives de via ràpida, tot i que de moment no ha transcendit quin seria el volum d’inversió necessari per a allargar este tercer carril des de Salou cap al sud.
Les reformes notòries i importants de les dos principals vies que vertebren l’Ebre, l’AP-7 i la C-12, han transcendit o han agafat cos paral·lelament a un reguitzell d’ampliacions o implantacions industrials que segurament es beneficiaran, en l’àmbit logístic, de la millora de les prestacions que suposaran les dos actuacions, si bé l’abús del transport de mercaderies per carretera -perquè ara mateix no hi ha alternativa ferroviària per a traure producte del territori- pot anar llastant la millora d’estes vies per a la població en general en incrementar la pressió del trànsit sobre la xarxa viària.
Mercaderies per tren
En este punt, però, cal recordar que una d’estes implantacions empresarials, concretament la del gegant de la fusta Kronospan al polígon Catalunya Sud de Tortosa, pot suposar també un punt d’inflexió en este sentit.
Vinculat a la previsió d’una segona línia de producció de panells de fusta OSB -s’utilitza molt en la construcció de casetes de fusta-, la multinacional d’origen austríac ha redactat un projecte per a fer un ramal ferroviari des del Catalunya Sud fins al corredor mediterrani, immers a la vegada en la seua transformació en ample europeu per a poder facilitar la sortida de mercaderies cap a Europa.
La línia de producció de fusta OSB seria l’única d’estes característiques a Espanya, però la majoria del producte caldria exportar-lo, amb vaixell o amb tren, i l’aposta ferroviària de Kronospan, que està negociant la viabilitat i el finançament del ramal amb la Generalitat, podria obrir la porta que altres empreses del polígon puguen fer servir el tren per a portar matèria primera o traure producte.
Segons les estimacions de l’empresa, el ramal ferroviari costaria entre 7 i 8 milions d’euros i, si hi ha facilitats de tramitació per part de l’Administració, el cost no serà un problema per a Kronospan, atenent que la seua inversió es pot acabar enfilant per damunt dels 400 milions d’euros, la inversió privada més alta que s’ha fet mai a les Terres de l’Ebre.
