El dijous 30 de maig el tortosí Josep Maria Franquet Bernis, doctor en Arquitectura i en Ciències Econòmiques i Empresarials, pronunciarà el seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia Europea de Doctors, que tractarà de la Planificació funcional a la Biorregió Cantàbric – Mediterrània, i la contestació anirà a càrrec de l’acadèmic numerari Frederic Borràs Pàmies.
El nomenament del doctor Franquet com Acadèmic Numerari de Reial Acadèmia Europea de Doctors serà un element més a sumar en el seu extens currículum personal, en aquesta ocasió formant part d’una entitat que va néixer a Barcelona l’any 1914 com a Agrupació de Doctors matriculats a Catalunya, i reconeguda com a “Reial Acadèmia de Doctors” en 1982 adquirint àmbit europeu en 2012. Està dedicada a la recerca i la difusió del coneixement amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament cultural, científic, econòmic i social d’Espanya i de la Unió Europea.
Josep Maria Franquet i Bernis va néixer el 14 de gener de 1950. Ha estat regidor i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tortosa I vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre. És fill de l’arquitecte José María Franquet Martínez (1910-1984). És diplomat en Cooperació, en Investigació Operativa per la Universitat de València , en Economia de l’Empresa i en Planificació d’Empreses per la Universitat Politècnica de Madrid, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials, per la Universitat de Barcelona, enginyer tècnic en Explotacions Agropecuàries, per la Universitat Politècnica de Catalunya, doctor en Arquitectura per la Universitat Internacional de Catalunya (2007).
Inicia la seva trajectòria professional l’any 1974, com a expert en planificació a l’Ajuntament de València, més endavant es converteix en enginyer assessor de la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l’Ebre i exerceix de manera liberal com a enginyer consultor. Durant els anys 1980 a 1990 és membre de la Junta de govern del Col·legi Oficial i de l’Associació d’Enginyers Agrònoms de Catalunya. És membre de l’Associació Catalana de Perits Judicials i Forenses, vocal de la Cambra Agrària de Tarragona i vocal assessor de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa. És soci ordinari del Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona (1997), membre de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (filial de l’Institut d’Estudis Catalans), Acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED) i vocal de la CTUTE (Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre).[cal citació]
Inicia la seva carrera de docent l’any 1974, com a professor de l’escola d’Investigació Operativa de la Universitat de València (Departament de Matemàtica Aplicada). L’any 1975 s’incorpora al Centre Associat de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) de Tortosa com a professor-tutor i des del 2007 al 2020 en va esdevenir director i també del Campus Nord-est de la UNED (Catalunya i Balears). Té la distinció de Director d’Honor del Centre de Tortosa, trobant-se en possessió de la Medalla de Plata del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i de la Medalla d’Or del Centre Associat de Tortosa. Des del curs 1999 fins al 2006 fou professor associat d’Hidràulica, Regs i Projectes de la Facultat de Ciències Experimentals i Tecnologia de la Universitat Internacional de Catalunya. Fou l’encarregat de redactar les al·legacions institucionals dels ajuntaments de les comarques de l’Ebre oposades al Pla Hidrològic Nacional. L’any 2009 és nomenat president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre,confirmat en aquest càrrec el 2016.
Josep Maria Franquet és autor de nombrosos poemes i d’altra creació literària, tant en castellà com en català, de la qual realitzà, l’any 1993, un resum representatiu en el llibre titulat: L’immortal i altres poemes. Com a pertanyent al col·lectiu tarraconense Indret ha publicat diversos anys, dins de la col·lecció De la terra i de la llar, i ha participat en nombroses trobades de poetes. Va ser finalista del Premi de Poesia Curta de la Universitat Politècnica de Catalunya i guanyar el segon premi de poesia Mossèn Ramon Muntanyola al Certamen Literari organitzat per la Secció de Llengua Catalana del Casal de l’Espluga de Francolí, edició 1992, així com el primer premi de poesia Mossèn Cinto Verdaguer de l’Ateneu de Tarragona, edicions 1998 i 2013. L’any 2000, en l’editorial Corona del Sur, publicà un altre llibre titulat: Deu sonets i quatre estacions, del qual es porten fetes ja tres edicions fins a la data. Ha estat finalista al XVI Certamen Internacional de Poesia i Narrativa breu 2007 organitzat per l’editorial argentina Nuevo Ser, participant amb diversos poemes en l’antologia titulada Letras de Oro, 2007. L’any 2011 publicà un conte infantil La nana de Sara en Onada Edicions, col·lecció Imagina, ensems que, conreant també el gènere costumista, publica l’any 2012 un altre llibre titulat Trenta-tres jotes tortosines, originals de l’autor. L’any 2013, juntament amb Juan Mingorance, publica un llibre de sonets titulat Sonetos a dúo. Als anys 2008, 2010 i 2012 l’editorial Corona del Sur publica uns reculls íntims titulats Àlbum familiar, dins la col·lecció Almud Literario i el 2014 l’opuscle titulat Descobreix els sentits. Una de les seves darreres aportacions enla seva prolifiera creació literària ha estat com a coautor del llibre “Terres de l’Ebre. Reserva de la Biosfera. El Gran Atles de les Terres de l’Ebre”, editat per la Fundació Privada Duran&Martí de la que és patró fundador.
