HomeSense categoriaEl transvasament a Cantàbria reactiva el territori, però també la guerra política

El transvasament a Cantàbria reactiva el territori, però també la guerra política

EDICIÓ PAPER // Poques vegades 4,99 hm3 d’aigua havien donat per a tant, però sense anar més lluny ja la primavera del 2017, la possible transferència de 0,62 hm3  a quatre pobles de la Conca de Barberà i l’Anoia amb el nucli principal situat fora de la conca de l’Ebre, en el marc de l’anomenat Pacte de Rialb impulsat per la Generalitat, va tenir el mateix efecte i va activar l’oposició generalitzada de les Terres de l’Ebre a qualsevol transvasament, entre la convicció del moviment social antitransvasista i l’oportunisme polític dels que havien vist com d’elevada podia ser la factura per als condescendents.

Aleshores, el Pacte implicava portar aigua del Segre -dins de la conca de l’Ebre-, a través del canal Segarra-Garrigues, a una trentena de municipis de diverses comarques, la majoria dins de la mateixa conca i que en total havien de consumir uns 4,6 hm3  a l’any. ERC i CiU com a partits de la coalició al Govern, Junts Pel Sí, ja es van desmarcar de l’executiu nacional i van oposar-se al transvasament a les institucions locals del territori, començant per l’Ajuntament de Tortosa.

Ara, la Junta de Govern de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha donat llum verda a un transvasament de 4,99 hm3 d’aigua de l’Ebre a Santander, sembla que per a poder avalar la planificació urbanística de la ciutat, i això ha reobert la caixa dels trons a les Terres de l’Ebre. Un govern del PSOE i Podemos, teòricament dos forces més properes que altres a la Nova Cultura de l’Aigua contrària a les transferències entre conques, podria donar llum verda directament a este minitransvasament durant el mes de juliol. En ser expressament menor de 5 hm3, no cal que li done el vistiplau el plenari de la CHE i no és necessari una llei específica a les Corts estatals. Siguen quines siguen les quantitats, el cas és que jurídicament i tècnicament parlem de transvasaments que afegixen pressió a un riu Ebre prou hipotecat per usos urbanístics, agrícoles, industrials i elèctrics que dixen les engrunes per a un Delta en alerta climàtica.

Ajuntaments com els de la Sénia, Roquetes, Tortosa i Deltebre s’han posicionat en contra dels transvasaments gairebé sense fissures i esta setmana s’ha reactivat el Front Institucional de les Terres de l’Ebre, creat el passat mandat per a oposar-se al Pla de Conca 2015-21.  

Front institucional

A instàncies de l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, d’ERC, dilluns 13 es van convocar tots els ajuntaments i consells comarcals a una reunió en què es van acordar els termes d’un manifest de rebuig del transvasament a Santander, perquè siga aprovat per part dels plenaris de les institucions locals.

El text demana al Consell de Ministres que no autoritze la nova transferència d’aigua a Cantàbria, on ja funciona un altre transvasament d’aigua de l’Ebre, i apel·la a la responsabilitat de l’Estat perquè preserve els valors ambientals de l’Ebre i permeta l’arribada d’aigua i sediments al Delta. “En plena discussió del tercer cicle de planificació del Pla Hidrològic de l’Ebre 2021-27, autoritzar el transvasament a Santander ens situa en una política de servituds i fets consumats que ens obliga a pensar que la CHE i per extensió el Ministeri per a la Transició Ecològica, no tenen cap intenció d’assumir criteris i objectius de caràcter mediambiental sostenible”, acusa el manifest, que recorda que el Delta “està desapareixent”.

Manolo Tomàs, portaveu de la plataforma, va reclamar també als ajuntaments que presenten al·legacions als documents del futur Pla de Conca per a millorar-ne els cabals ambientals resultants, tant líquids com sòlids. El termini s’acaba a l’octubre. Adam Tomàs, per la seua banda, va reclamar la implicació activa en la lluita contra este transvasament per part dels ajuntaments del territori que participen en iniciatives com la Taula de Consens del delta de l’Ebre, creada per a fer front als problemes de regressió i subsidència del Delta. “No té sentit que per un costat intentem protegir el Delta i de l’altre es reduïx allò que volem protegir:
l’aigua i els sediments. No tindria sentit que no treballem conjuntament”
, va manifestar.

Hi van participar alcaldies i regidories de diferents colors polítics, però els socialistes han qüestionat obertament el front i el debat hídric ha reobert la caixa dels trons i ha generalitzat gestos i iniciatives polítiques que busquen posicionar-se en contra dels transvasaments i intentar despullar el rival amb les eleccions catalanes a la cantonada. 

 

Representants d’ajuntaments i consells comarcals en la trobada que es va fer dilluns a Amposta | Núria Caro 

 

I el transvasament a tarragona?

La Comissió de Territori del Parlament de Catalunya ha aprovat una proposta de resolució de Catalunya en Comú Podem perquè es posen en marxa mesures urgents per a revertir els danys que provoquen al delta de l’Ebre les borrasques i llevantades.

La proposta demana que les actuacions es consensuen amb la comunitat científica i entitats com la PDE; reclama la reactivació de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre -es reunirà el 23 de juliol després d’anys d’inactivitat-, la posada en marxa d’un pla de gestió integral dels sediments de la conca de l’Ebre perquè arriben al Delta i la reversió del minitransvasament a Tarragona. Tots els punts s’han aprovat per unanimitat, a excepció del punt referent a la reversió del minitransvasament, que va comptar amb els vots contraris de Junts per Catalunya, el PSC, Ciutadans i el PP; i l’abstenció d’ERC.

“Si volem ser coherents amb el que li reclamem ara a l’Estat, ens cal obrir un debat sobre el minitransvasament a Tarragona”, va manifestar el diputat dels comuns David Cid. ERC va voler aclarir que no va votar a favor del punt que demanava revertir el ministrasvasament cap a Tarragona perquè els comuns no van acceptar l’esmena on ERC afegia que es revertís “progressivament”, matís que segons el republicà Alfons Montserrat donava “credibilitat” a una proposta que, certament, no té recorregut polític a curt o mitjà termini per molt que la PDE insistix periòdicament a posar l’accent en l’espoli de recursos que suposa el transvasament al Camp de Tarragona.

L’esemena, però, presentada conjuntament per ERC i Junts, només feia referència a un Pla integral d’aprofitament dels recursos hídrics de Tarragona i de l’Ebre, en el marc del qual es pogués “estudiar la possibilitat de revertir progressivament la concessió d’aigua de l’Ebre”.
Al seu torn, Junts Per Catalunya s’havia apuntat el primer punt en aconseguir que el grup de treball de reconstrucció econòmica del Congrés dels Diputats votés en contra dels transvasaments. “Ara cal que el govern del PSOE i Podemos ho respecte i que no autoritze nous transvasaments, encara que siguen petits”, va dixar anar Ferran Bel, de Junts.

 

I l’aigua del cat fins a la conca?

D’altra banda, tot just dissabte passat es va segellar un acord entre el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, la Diputació de Tarragona, l’Agència Catalana de l’Aigua i el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), que gestiona el transvasament de l’Ebre, per a portar aigua del sistema CAT -aigua de l’Ebre- a pobles de la Conca frustrats per la paralització del Pacte de Rialb.

Entre estos pobles continua havent-n’hi alguns que estan fora de la Conca de l’Ebre, per la qual cosa tant els comuns com el PSC de l’Ebre han acusat els partits al Govern de la Generalitat, ERC i Junts, de fer servir criteris contradictoris segons el context polític i institucional i de tenir doble moral. Els socialistes creuen que el cas de la Conca, per a consum urbà i amb una part del territori receptor que sí que està dins de la conca hidrològica de l’Ebre, és “exactament el mateix cas que el transvasament a Santander”.

Els socialistes quantifiquen que amb l’aigua que es transvasarà a Santander “es podrien regar només 250 de les 9.000 hectàrees de cítrics que tenim a l’Ebre”, i reivindiquen “les polítiques innovadores en matèria de transició ecològica” del Govern espanyol de Pedro Sánchez i la implicació de la ministra Teresa Ribera en la “protecció del delta de l’Ebre”. També lamenten l’”ús electoralista de la Comissió per la Sostenibilitat, inactiva des del 2012”. La Comissió fa cinc anys que no pren cap acord substancial – ho va fer el 2015 en proposar estèrilment un nou règim de cabal ecològic per al tram final del riu- i el 2017 encara va celebrar una reunió precisament enmig del debat encès sobre el Pacte de Rialb. 

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 2 =

Últimes notícies