El vell Egipte va tenir el seu trio: els deus Osiris, Isis i Horus; l’antiga Roma va enlairar a Pompeu, Cras i Cèsar que van ser el primer triumvirat de la política. I a la Índia ancestral Brahma, Vishnu i Shiva van ser la trilogia divina. En el món catòlic universal i actual, la Santíssima Trinitat encara avui és un misteri per a resoldre. I en el món actual de la frivolitat un trio en pòquer (en clau “farol”) li va fer guanyar a Neymar, gairebé ja un ex futbolista, una aposta de mig milió de dòlars en una partida a Las Vegas.
La Espanya del segle XXI ha tingut també el seu trio “estel·lar”: el trio de la benzina (líquid inflamable que s’obté del petroli i que es fa servir com a combustible.) La trilogia està composada per: 1) la senyora Cospedal, 2) el beat Fernández Díaz i 3) l’impresentable de la gorra i el camuflatge Villarejo. Una ex-ministra del PP amb molt de poder polític i musa d’un tal (i sembla que desconegut) M. R.; Fernández Díaz, l’ultra espanyolista a la vegada que també un altre ex-ministre del PP, i un defensor fins la paranoia de les aparicions de la Verge Maria a quatre nenes a un llogaret càntabre; i, com a tercer membre, un comissari polític-policial plenipotenciari que té com a espill ideològic a Himmler (el que fou el capo de la Gestapo nazi).
El trio de la benzina ha interferit, amb males (i il·legals?) arts i en moltes ocasions, en la política espanyola/catalana en els tres primers lustres del segle actual.
A part del xantatgista Villarejo -que es passa més estones filtrant gravacions (gravíssimes) des de la seva cloaca entre reixes a Estremera- els altres dos “pájaros” continuen fora de la gàbia sense pagar per tot el mal que han fet i que s’ha focalitzat en l’Operació Catalunya. Que entre altres objectius (“hem destruït la sanitat a Catalunya”: Fernández sic) estava el desacreditar polítics i institucions catalanes, mitjançant documents i afirmacions falses.
És d’esperar que la comissió d’investigació del Congrés de Diputats – presidida pel tortosí Ferran Bel- tregui a la llum tota la merda d’aquesta cloaca que ha nodrit la crispació, a la vegada que confirma allò tant escoltat de “atado i bien atado”.
Cospedal, Villarejo i Fernández Díaz. Un maquiavèl·lic trio que ha volgut aniquilar l’essència de Catalunya. Foto: Cedida
Una víctima col·lateral d’aquestes aigües fecals polítiques, i injustament tractat per la justícia (?), és l’ex-president del Barça Sandro Rosell (soc culer però el bo de Rosell no és ni molt menys la meva debilitat com a barcelonista). Enrajolat durant dos anys per una fraudulenta acusació, basada en falses proves va ser sentenciat (Rosell no ha segut mai independentista) per la jutgessa Carmen Lamela, que tot i la seva cagada judicial (per ser generós en el qualificatiu) va ser recompensada en l’ascens a membre a del Tribunal Suprem espanyol.
El trio de la benzina és una pel·lícula alemanya del 1930 que en clau de comèdia musical i romàntica es recrea amb els malviures d’un trio de frustrats empresaris del món de la gasolina. Anys de cultura entre dues guerres mundials (Berlin era la capital del món avançat) però en els que els nazis alemanys van posar la benzina per a que una part del el món esclatés. Salut ebrencs.
 arts i en moltes ocasions, en la política espanyola/catalana){kind=link}